dijous, 3 d’abril de 2008

Operació triomf

Ara feia dies que no deia, res, però és que les obligacions són les obligacions... També he esperat què donava de sí el retorn. No, no estic parlant de Terminator a TV3, sinó d’OT, Operación Triunf (Operació Triomf).

Els càstings es van començar a emetre el passat dilluns, i la primera impressió que em va donar, és una disjunció: o bé s’han presentat menys frikies, o no els passen per pantalla.

És la sensació que dóna després de veure els dos o tres primers dies. Sembla que hi ha més nivell que altres anys, o senzillament ja no passen per antena els que bé podrien anar a un programa d’humor més que no pas a un concurs de “cant”. 

Més sobre OT. Veia gent que entrava i mostrava el seu art cantant en anglès... alerta! (que diria el Monegal), “otra, en español”, ja saltava algú del jurat. Entenc que ara ho poden fer més descaradament que no pas quan ho feien a TVE. TVE era de “todos los españoles” i la pagàvem entre “todos los españoles” (agradi o no a banda). En el cas de Tele5, és diferent, és una cadena privada, de manera que pot filtrar per on vulgui. Si a TVE mai es va cantar amb català, euskera o gallec, aquí ja ni en anglès...

Més. El Risto... oh (que també diria el Monegal). Personalment, gran publicista. I gran feina la que fa. A la vida, sempre li toca a algú  dir les coses pel seu nom i com són; si em permeteu l’expressió, fer de cabró...i se li hauria estat agraït per la seva feina. Viu enganyat i sigues feliç que deia aquell. En Risto no et deixa viure enganyat (i és d’agrair) ni perdre el temps.

I tot plegat per què? Per guanyar un concurs! Temps era temps, quan el guanyador anava a Eurovisió... Però aquest any hi anirà en Chikilicuatre. Personalment, crec que mai Espanya estarà tant ben representada com aquest any. Fins fa poc sempre hi anaven estils que no eren fidels a l’essència... i jo crec que la de Chikilicuatre és l’escència que li feia falta a Espanya per quedar en un bon lloc. El temps ho dirà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada