dimecres, 16 d’abril de 2008

Romário

Avui ha anunciat la seva retirada definitiva del futbol el mític Romário. El 'Baixinho', un dels més grans jugadors que ha donat el futbol mundial i que li ha tingut multitud de crítiques i opinions (no sempre bones); en definitiva, que no ha deixat a ningú indiferent.

La seva carrera va començar anys abans de venir al Barça, però el temps que va estar al Barça, va fer prou mèrits perquè ningú el pogués oblidar. Temporada 1993/94, primer partit de lliga, Barça – Real Societat... 3 – 0 pel Barça, i primer hattrick del megacrack. “Hola, ja he arribat, i vinc a marcar gols; no em demaneu gaires coses més però gols en faré uns quants”. I en va fer trenta, ni més ni menys que els que havia promès. 
Romário també és l’autor del primer gol dels tres que li va fer al Reial Madrid (mític 5 – 0) i que Alkorta a data d’avui segueix buscant-lo i posant pedaços a la seva cintura. I com aquell... no en va fer cap més, però en va fer de molt espectaculars... Contra l’Osasuna, els clàssics contra l’Atlètic de Madrid... en fi... un munt de joies.

Perdoneu-me, m’he deixat endur per la nostàliga... Doncs després d’unes vacances... tot es va acabar. Va tornar a Brasil i llavors va fer una escapada a València, a Qatar... fins que finalment va retornar als orígens: a Brasil, on el passat 21 de maig del 2007, essent jugador del Vasco de Gama i amb 41 anys, va marcar el seu gol 1000 de penal; igual que un tal Pelé.

En les seves declaracions posteriors, mentre rebia reconeixements de tothom, si mal no recordo, va demanar que tots els actes que ell n’havia de ser partícep, els fessin a la tarda per tal que al matí pogués dormir. Molt seu això, però que li ha donat molts bons resultats al llarg de la seva vida.

Se’n va un crack, que no podem dir que ho hagi donat tot, però sí que ha fet del futbol un esport fàcil i al mateix temps impossible de realitzar; se’l va catalogar de jugador de dibuixos animats. Ens ha fet gaudir de moltes tardes, de grans gols, d’una filosofia... ho ha guanyat pràcticament tot a nivell personal i a nivell col•lectiu (no vull recordar una final contra el Milan que varem perdre dolorosament)... un gran, per a mi, el millor que ha passat mai pel Camp Nou.

Com que no aniré al seu comiat al Maracaná (el seu desig és aquest), des d’aquí, la meva humil gratitud.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada