dimecres, 28 de maig de 2008

Sortir sense fum

Bonica la iniciativa impulsada des de Catalunya i que properament seguiran Aragó, Galícia, el País Basc, Castella la Manxa, Extremadura, Andalusia, Cantàbria i les illes Balears.

Personalment era un tema que em tenia preocupat el de sortir per aquests móns de Déu (amb la interpretació més àmplia de la paraula), i, com si no n’hi hagués prou d’haver de respirar el CO2 de la resta dels que hi havia, havia d’empassar-me tot el que fumaven; que sovint no només és tabac.

La resposta és fàcil: “doncs no hi vagis”. Sí , és clar, i per quina raó haig de deixar d’anar o fer quelcom per culpa dels fumadors? (no voldria obrir conflicte amb els fumadors, eh...). Que escupo jo a la cara de la gent? No trobareu pas ningú que m’haig vist a fer-ho o li hagi fet... 

En fi, el portal és http://www.redrespira.org/intro/, i entre altres coses, trobarem un cercador per trobarr bars, cafeteries,  restaurants, hotels i locals nocturns de les províncies que han seguit la iniciativa. El cercador va més enllà, i, en cas d’escollir restaurant, podem escollir també el tipus de cuina, i llavors ens indica les seves dades (preus mitjos) i com arribar-hi.

Una iniciativa que feia falta, i que no tinc cap dubte que serà un èxit per tots els que ens agrada viure sense fum.

Recordar també, que en els dos anys i mig que fa que va entrar en vigor la llei antitabac, el Departament de Salut ha imposat 177 sancions a bars, restaurants i locals d'oci de tot Catalunya.

dimarts, 27 de maig de 2008

Ficar-se el dit al nas

Quan tots teníem entès que era un gest de mal educació, ja hi ha qui ho ha desmentit... i no només ho ha desmentit, sinó que ha assegurat que fins i tot és saludable.

Un moment, un moment, ja us ho explico. El crack en qüestió és el metge austríac Friedrich Bischinger (espero haver-ho escrit correctament). El metge diu i assegura que ficar-se el dit al nas, furgar de manera desinhibida i llavors menjar-se el que s'ha trobat per les fosses nasals... reforça els sistema immunològic als nens i els proporciona una vida més llarga i saludable.

El metge va més enllà i recomana als pares que animin als seus fills a practicar-ho en comptes de renyar-los.

El fet és que ja es sabut per molts de nosaltres que, per exemple, viure amb un gos, fa que els nens tinguin menys possibilitats de sofrir asma (si no m'erro) o que precisament als paisos desenvolupats és on hi ha més al·lèrgies d'arreu.

Conviure amb animals i animalots i amb més o menys brutícia ens fa menys vulnerables; suposo que per allò que el cos reacciona i llavors ja està preparat per moltes més coses.

Doncs vinga'n! Ànims a tots. Que allarguin l'interval de vermell als semàfors, que d'aquesta manera també ells contribuiran a la nostra salut... encara que crec que tot el que no hàgim fet de nens... poca cosa ens farà d'adults. Doncs vinga'n, nenes i nenes, a busca petroli; i més encara al preu que està a data d'avui.

Salut!

dissabte, 17 de maig de 2008

ERC

Sobre Esquerra (ex-(Republicana de Catalunya)) se’n podrien dir moltes i moltes coses, però evidentment em centraré amb les que em criden més l’atenció o d’alguna manera, em sorprenen o deceben més.

El fet és que aquesta setmana al Palau de Nova Icària de Barcelona una de les candidatures per prendre el timó de la nova  Esquerra (ex-(Republicana de Catalunya)), l’anomenada Esquerra Futur, ha fet el seu acte central de campanya. Esquerra futur és la candidatura d’Ernest Benach i Rafael Niubò, i és el sector pròxim a l’actual president del partit, Josep-Lluís Carod Rovira.

Segons han transcendit als mitjans de comunicació, Carod va repartir a tort i a dret contra els adversaris... o hauria de dir enemics? I és aquest el motiu de la meva reflexió. Una de les coses que ha dit és “S'ha d'escollir entre un partit de govern o un de calçotada” o també va afirmar haver patit “el linxament extern i el mòbing intern”. Però què és això? Companys de partit que naveguen cap al mateix port?, o més aviat un grapat de mariners amb rumb a l’èxit particular de cadascú?

Què és ERC? Cap a on va ERC? Hi ha uns estatuts que marquen cap a on cal anar, oi? Per què no si va? Quins interessos particulars hi ha a cada sector. Recordem-los: Gent d’Esquerra, representada per l’actual número 2 del partit, Joan Puigcercós, i el portaveu d’ERC al “Congreso de los Diputados”, Joan Ridao; Reagrupament.Cat, amb l'ex-conseller Joan Carretero i l'advocada Rut Crandell al capdavant; i la d'Esquerra Independentista, dirigida per Uriel Bertran i Jaume Ranyer.

Aquí no s’està discutint on cal arribar (que els estatuts ho diuen prou clar) ni com anar-hi (que hauria de ser el més ràpid possible) sinó que malauradament qui ens hi ha de portar. Aquest és un dels problemes d’ERC, “l’un per l’altre i la casa per escombrar” que diuen aquells. Mentre uns es preocupen per qui ha d’agafar el timó per reprendre el rumb perdut, centenars de milers de catalans i catalanes ens preocupem pel benestar del nostres país!

Qui porti el timó és el de menys si sap on ha d’anar! Només cal tenir clara la meta! Només cal tenir clar la filosofia del partit quan va néixer i que la va deixar escrita als seus estatuts! Només cal, haver-los llegit! Que l’agafi qui vulgui, però que ens hi porti!

dimecres, 7 de maig de 2008

Passadís.Sí, passadís.No

Fa molts dies que es parla del passadís que el Barça ha de fer (o no) al Madrid.

Que el Madrid ha guanyat la lliga, no ho posarem pas en dubte... bé, caldria entrar en debat de què s’entén per guanyar, i què s’entén per perdre. Per exemple, no es pot dir (opinió personal), que el Madrid guanyés la lliga de la passada temporada; més aviat la va perdre el Barça. Ja sé que ho diu un culé, però bé.

També he sentit opinions que diuen que el Madrid ha fet mèrits per guanyar la lliga... sí, ui tant! És evident, que, en principi, n’ha fet més que no pas els seus rivals. Però tal i com ha anat el curs del campionat, m’atreviria a dir que no és l’equip que ha fet més mèrits, sinó el que ha fet menys demèrits. Coses, altre cop opinió personal, totalment diferents.

Però anem al que anàvem. S’ha de fer passadís o no? Recordo (quins temps aquells) quan el Barça li va fer el 5 – 0 al Madrid. L’any següent si no recordo malament, ens el van fer ells. I per aquells temps (tanmateix inoblidables) feien un programa com no es fan ara anomenat Persones Humanes i conduit per en Miquel (Calçada i Olivella) .
Si fins a x varem gaudir cada setmana dels 5 gols que el Barça havia fet a l’etern rival, a partir d’aquella jornada futbolística vàrem haver de “gaudir” de les cinc dianes que li van fer a en Busquets si la memòria no m’erra.

Què significava allò? Per mi, significa el donar la cara, el  no avergonyir-se (sols recordar que el nostre 11 de setembre commemorem l’entrada de les tropes de Felip V a Barcelona), i restar importància a les coses.

I és el que penso que s’ha de fer. Passadís.Sí. Ui tant! Quan més s'en faci i es faci intrascendent, menys valor tindrà. Fent el passadís per altra banda, ens honora i ens fa més esportistes i respectuosos; donem exemple que es diu, i vist com ha anat la temporada... potser fent el passadís és de les poques coses bones que veurem a fer a alguns, no tots perquè ja hi va haver qui es va convidar a no ser-hi, jugadors del Barça. 

Avui alguns actors de Madrid modats amb la camiseta del Barça ens han donat un cop de mà amb tot això. S’han posat a la sortida del metro, i vinga! Tothom que passava (alguns vestits amb la camiseta del Madrid) havien de rebre el passadís. 

És l’exclusivitat i la importància que se li vol donar el que fa que costi tant de fer i ens dolgui; fent-ne ironia, sarcasme, burla, desvirtuant-lo... no és més que un simple passadís.

dimarts, 6 de maig de 2008

Va de gats

Ostres tu, quina notícia vaig llegir ahir... El titular diu: “demanen sis mesos de presó per a un home acusat de matar un gat”.

Primer de tot vaig rellegir el titular (no fos cas que ho hagués llegit malament), i després de comprovar que realment havia llegit el que havia llegit, vaig optar per mirar el calendaris del mateix ordinador (no fos cas que fos 28 de desembre).
Fetes les comprovacions i veure que realment no és cap broma, llegeixo la notícia. Es veu que el fiscal, banda de voler posar l'home a la presó, també bol que pagui 1000 € d'indemnització per la propietària de l'animal.

La reflexió primer és:
  • Què diu la llei sobre això?
  • Hi ha llei sobre això?
  • On es determina què és un animal i què no?
  • Quins es poden matar i quins no?

Preguntes sense resposta, però és clar, si un home ha d'anar a la presó per matar un gat, que s'hauria de fer amb els toreros que a més de matar un animal, ho fan amb ànim de lucre?

En cap cas m'estic posicionant a favor de matar gats; tot i que si es fan campanyes per matar conills, senglars i coloms a causa de la superpoblació... no em doneu idees.

Per altra banda, avui ha sortit també la notícia que als prestatges de justícia s'hi acumulen milers de condemnes sense aplicar... i aquesta és una bona mostra d'una sentència que cal aplicar i preocupar-se immediatament! No fos cas que, mentre padrastres, mal tractadors, assassins... gaudeixen de la seva llibertat, aquest “assassí” (presumpte i irònicament) de gats, en tornés a matar o mal ferir algun altre!

dissabte, 3 de maig de 2008

CatRadio i TV3

Temps era temps, quan Catalunya Ràdio i TV3 eres líders d'audiència...

Aquesta passada setmana, han sortit els resultats d'audiència respecte CatRadio i TV3; els dos han perdut un munt d'oients i audència respectivament, i la cosa no sembla que s'aturi.

Particularment, i sense ser crític televisiu, fa temps que creia i continuo creient, que a la televisió hi fan moltes pocs programes que valguin la pena. Com està el tema televisiu? Què s'han fet d'aquells grans programes com Persones Humanes, Entre línies... i un llarg etcètera. De fet, aquests dies amb el programa especial de ¼ de 3, ja es veu que 25 anys no han donat massa de sí. Una persona que no hagi mai vist TV3, veurà que durant 25 anys, el més representatiu han estat La Trinca, Persones Humanes, Buenafuente (amb diversos programes), Toni Soler (també em diversos programes), alguns programes d'entrevistes com El show d'Àngel Casas, i alguns programes d'entreteniment tipus Columna, Matins... molt poc per 25 anys, no?

Quant a CatRadio, els que us deia... recordo anys ha, quan sintonitzaves l'emissora del teu país al matí, i no calia canviar més el dial. No va caldre canviar-lo més fins que algú sense entendre massa el motiu, va decidir que en Basté ja no podia fer el “No ho diguis a ningú” el vespre. Ah no! doncs a partir d'aleshores, molts varem haver de canviar de sintonia pels vols de les 23:00. Però la cosa no es va acabar aquí. Llavors algú, molt brillantment també, va creure oportú de fer el canvi del gran Toni Clapés (amb l'inimitable i gran Marcel·lí Virgili) per en Llucià Ferrer. Total, a data d'avui, CatRadio només té la franja de 7 a 14, on hi intervenen l'Antoni Bassas, Manel Fuentes i Xavier Gresset. Tarda i vespre l'audència sintonitza RAC1.

Què ha passat? Què passarà? De rumors no en falten... Sents que a l'Antoni se li acaba el contracte... igual que a en Manel Fuentes... que l'Albert Om el volen posar a fer matins a CatRadio... Mare de Déu! On anirem a parar! Què se n'ha fet d'aquella premissa que deia que quan una cosa va bé, no cal tocar-la.

Què va passar amb Martí Gironell i els altres presentadors del TN? Calia fer el canvi? 
Particularment creia que els d'abans tenien més credibilitat i si més no informaven; donaven notícies, que per això era un telenotícies, vaja. Ara sovint sembla... no sembla un telenotícies. El telenotícies del país, obre amb notícies de paisos aliens. O segons com, informa de la gran capital del país, que paradoxalment, és on menys se la miren. Notícies d'esports... una cursa de porquets, un partit de futbol d'elefants o de peixos...

Esperem que els que han entrat ara ho facin millor, tot i que manant els que manen a dalt de tot...