divendres, 25 de juliol de 2008

La justícia (in)

La justícia és una paraula noble, però no us enganyeu, sovint darrera ser s'amaga de tot menys noblesa. A partir d'aquest moment em referiré a justícia al que entenem que hauria de ser, i no al que és realment. Perquè hom sap que la justícia és diferent per rics i pobres, per poderosos o no, per qüestions racials, nacionals, sexe...sort que la constitució (la seva) ens empara a tots per igual.

Avui he pogut llegir la notícia, i se m'han posat els cabells de punta! La notícia diu que alliberen a un home que ha passat 13 anys a la presó per una violació que no va cometre. Ho heu llegit bé, i tampoc esteu somniant, ni tant sols us heu transportat en el temps ni en l'espai; estem al 2008 i a Europa (segur?)!

L'home en sortir ha dit que no podia fer declaracions perquè estava molt nerviós. I com no estar-ho. A saber què li poden haver fet a aquest home en una presó de Salamanca tenint en compte que els violadors són dels que les passen més magres a les presons víctimes d'altres presos.

Què valen tretze anys? Quin valor tenen? Es poden recuperar? Quina és la pena que hauria de pagar l'estat espanyol per aquest error? Ja m'ho imagino: “senyor, el deixem lliure, disculpi les molèsties que li hàgim pogut causar...”. Amb sort li revocaran la sentència de 36 anys, pobre home.

Els fets em recorden a una grandíssima pel·lícula on es qüestiona la justícia (in) americana. La vida de David Gale; si no l'heu vist, feu l'esforç de començar-la a veure, i dic començar-la, perquè per la resta no us en caldrà cap ni un.

Què se'n pot aprendre de tot plegat a banda que la justícia sovint no és justa? Doncs que hem de viure el moment; és un tòpic, ja ho sé, però val la pena remarcar-ho perquè la vida són instants i moments... us podeu imaginar la gran quantitat d'instants i moments que aquests home, immerescudament s'ha perdut al llarg dels 13 anys? Instants que mai més podrà tenir ni repetir...

Karpe Diem

dijous, 24 de juliol de 2008

Què volem ser?

El debat amb els vigatans de si és poble o ciutat sempre ha estat entre els mateixos. La interpretació o significat de la paraula poble i ciutat solen ser diferents depenent amb qui ho preguntis, sobretot d'on sigui originari; i no estic pas parlant d'un concepte racial.

On vull anar a parar? Molta gent parla de com som els vigatans, i la manera amb la qual me la van descriure un dia, força lluny d'aquí, em sembla perfecta. Jo estava de vacances a Euskal Herria, i aquell dia fèiem cap al bonic poble de Gernika. Ens varem aturar a l'oficina d'informació per demanar, a banda del mític i popular arbre, què més podíem veure i/o visitar. Acabada l'explicació bé la pregunta:
- D'on sou? - Em demana amablement la noia
- D'on vols que et digui? Municipi, província?
- No ho sé
- Som de Vic – i ella em respon:
- Tota la gent de Vic sempre dieu que sou de Vic

Jo vaig quedar una mica sorprès; no li podia pas dir que era de Collsuspina si era de Vic. Però no era això. Ell es referia que els de Vic som “de Vic”, i els de Vic som molt nostrats i som els millors... tot el que ens pensem ser, i quan algú ve de fora ens diu que no ho som.

El fet és que allò em va marcar una miqueta. I darrerament, quan he sentit parlar d'obrir grans superfícies a Vic  - i se n'ha parlat d'unes quantes – encara més. Els de Vic, som una gran ciutat, però ai las!, no podem tenir grans superfícies com les grans ciutat... així què volem ser?

Si a més de creure'ns-ho, volem ser una gran ciutat, com tota gran ciutat li fa falta tenir de tot. I tenir de tot és uns multicines, o dos, boleres, grans superfícies, grans espais lúdics i d'oci... particularment em sembla que Girona és l'exemple a seguir; té de tot, és una gran ciutat, i no ha perdut mai l'encant del petit poble. N'hauríem d'aprendre.

Tot plegat per acabar desembocant al 10thlon. L'altre dia hi vaig anar, i em va semblar que era molt... de Vic podríem dir. “Som de Vic i som burgesos” - però si ens podem estalviar uns calerets.... la segona obertura en més nombre de visitants de l'estat espanyol.

Em preocupa? Ha de preocupar al petit comerç? Vist tot plegat, em penso que no. El 10thlon compleixen l'expedient. 65 esports, sí, ben representats? Cap ni un. Tenen una mica de tot, però sense especialitzar-se en res. Tot carca, vell, molta retolació en espanyol... A mi no crec pas que em vegin més en aquest... establiment de souvernirs petit de la platja posat a l'engròs i a l'interior. D'aquí un temps, no m'estranyaria que hi acabessin venent allò tant típic d'aquestes botiguetes a peu de carrer dels municipis costaners... sí home (i dona) els típics barrets de mexicans i el toro...

Per altra banda, avís a navegants... el concepte d'esport no és el mateix per 10thlon que per les botigues especialitzades de Vic. Anar amb cotxe fins al peu del parc d'Aigüestortes i donar un volt per allà dalt, és esport de 10thlon i no ho és per les botigues especialitzades; anar un diumenge amb tot un equipament d'esquí a prendre el sol a la terrassa d'un bar, és esport de 10thlon i no ho és per les botigues especialitzades. Què volem ser la gent de Vic? Ara potser a alguns se'l veurà el plumero...

Els que sigueu “diumengers” (altrament dit “domingueros”) trobareu tot el que us pugui fer falta a 10thlon; els que vulguem fer esport, ja sabem on hem d'anar. I pel petit comerç, ja ho va dir Darwin: “renovar-se o morir”.

dimecres, 23 de juliol de 2008

La gent passa del Windows

Dies endarrere va sortir la notícia que Microsoft deixaria de distribuir el seu sistema operatiu Windows XP. Un dies més tard, sortia un altra notícia on deia que el mateix gegant informàtic admetia errors al seu sistema operatiu Windows Vista i demanava perdó.

El fet és que tots aquells que optem preferentment pel sistemes operatius lliures i programari lliure ja no som uns freaks dels que ja no es troben sinó que la cosa va a l'alça. Generalment la gent comença per provar nous programes descarregats des de la xarxa que són de distribució lliure i gratuïta (és el cas del popular navegador Firefox) i alguns, cansats dels preus i la qualitat (gens bona relació) de Microsoft, s'acaba canviant posant paral·lelament un parell de sistemes operatius, i quan s'acaben convencent que el gratuït és millor, s'acaba canviant.

És habitual en la gent que en sentir Linux, es posi les mans al cap... per allò tan típic anomenat ignorància. Però una vegada instal·lat i veuen que no es penja, que l'entorn gràfic és familiar, i que majoritàriament es pot fer el mateix que feien amb el seu antic Windows... s'acaben passant.

Fora d'aquest àmbit trobem els Apple. De gratuïts no en tenen res, però la gent comença també a decantar-se per aquesta arquitectura gràcies a la seva robustesa, facilitat i sobretot disseny. L'últim en reconèixer-ho ha estat un dels creadors del vell Windows 95.

Particularment penso que ja està bé que el mercat s'obri i que la gent de Microsoft es posin les piles. Veient programari que darrerament han desenvolupat, em dóna la sensació que van a remolc de totes les altres arquitectures... però bé. Tot el monopoli que tenien els havia fet agafar massa confiança i sobretot mandra ; ara tot són presses.

diumenge, 13 de juliol de 2008

El Barça tornar a anar de ventre

Entre escàndols, mocions i dimissions, el club no s'atura; i no s'atura per res, tant per fer nous fitxatges, com per posar de nou els peus a la galleda. I amb les últimes dimissions, el club (opinió personal) no té credibilitat ni s'aguanta per enlloc.

Ja només queden 4 directius dels que van començat l'aventura el 2003. Entre ells han plegat els que van tornar el Barça a l'elit esportiva (un tal Sandro Rossell), i el que el va fer créixer econòmicament (un tal altre Ferran Soriano). Què queda? Doncs els que, arribats al punt més àlgid, han anat de cap a caiguda i nous que n'entraran.

El fet és que aquests dies, com deia, entre fitxatges, hi ha la polèmica de si Ronaldinho pot anar als Jocs o no. El fet és que el noi es queixa, crec que amb raó, perquè l'Eto'o té permís per anar-hi i ell en canvi no. Quina visió més poc pràctica, comercial i empresarial, no?

Ja s'ha dit per Guardiola i demés, que no compten amb Ronaldinho, aleshores? Quin millor aparador per vendre un producte que un Jocs Olímpics? També s'ha dit que si no hi ha una bona oferta, Ronaldinho serà ben acollit com tothom; si tenen previst tractar-lo d'aquesta manera, què s'entén per ben acollit? Si en teoria s'ha estat posat a to per poder anar a participar un Jocs Olímpics, perquè posar-li fre? Si Brasil està disposada a donar-li minuts, perquè el Barça exigeix poder-li donar ell? 

No entenc massa res, francament. Bé, només entenc que en Gaúcho, com a bon brasiler, anirà als Jocs peti qui/è peti. Perquè en general, els brasilers no passen mai pel tub (si més no al Barça). Altres mitjans ja diuen que Ronaldinho està disposat a trencar amb el Barça i fent ús de l'article 17 de la FIFA, marxar a un mòdic preu. Doncs vinga!!!! Amarreu-vos a l'opció més dolenta! O bé tenim el brasiler descontent i amb manca de minuts (que els hi hauran de donar aquí), o en Ronaldinho marxa a un preu mòdic.

Quan acabeu tireu la cadena.

divendres, 11 de juliol de 2008

TeleMadrit contraataca

Perquè em costaria molt programar que abans de llegir aquestes frases sonés alguna musiqueta tipus “L'imperi contraataca” o quelcom semblant. La notícia m'ha fet entre odi, pena i gràcia... no sé com definir-ho; ha estat un barreig de sentiments.

Per agafar simpatia a aquesta televisió que paga tot contribuent a Madrit (alguns amb molt d'orgull i d'altres amb més vergonya aliena que res més, us aconsello si no el vareu veure aleshores, el vídeo que teniu penjant al Youtube anomenat “Ciutadans de segona” (amb el seu títol original anomenat “Ciudadanos de segunda“). Intenten fer veure a la gent de Madrit com està de discriminada la llengua espanyola, i tots aquells que la parlen, a Catalunya.

Dons ara contraataquen amb un segon documental (per dir-li d'alguna manera) on es tornen a fer ferrenys amb la discriminació de la llengua espanyola a Catalunya. Per fer-vos-en 5 cèntims, us diré que el que informa el documental és que a un municipi costaner, es veu (que curiós) per llogar un cotxe cal anar a “Sitges Lloguer de cotxes”. També són informats la gent de Madrit (perquè és l'àmbit d'aquesta tv) que “los helados son gelats y un zumo un suc”. A l'igual que si anem a a qualsevol lloc de parla anglesa, un gelat serà un ice-cream i un suc (de taronja, per exemple) potser un orange-juice... També ens informa que si volem anar a menjar, ho podem fer a un lloc que es diu “El Recó del Bon Menjar” - Si us plau, amo del restaurant... s'escriu Racó!!!!...

El vídeo no s'acaba aquí, sinó que ens ofereixen més classes magistrals de català. Que si no hi ha “bocadillos”, sinó que entrepans... el vídeo no té desperdici i us el recomano per poder agafar encara més antipatia a aquesta televisió enemiga; el podeu veure a e-noticies i 3cat24 entre d'altres. 

Particularment, però, m'estranya un parell de coses; la reportera és una tal Berta Queralt. No he trobat un d'on és, però al dir les frases i paraules en català, té un accent perfecte, vull dir que fins i tot diu la vocal neutre. Sospito que és catalana... Bertaaaaaaaaaaaa!!!! No anem bé per aquí. Ja sé que s'ha de menjar, però a aquest preu... això no és periodisme ni res...

I per altra banda, amb nego a creure que la gent de Madrit (alguns, igual que aquí, segur que sí) necessiten poder llegir “panadería” en comptes de “forn de pa” en veure un establiment amb tot de coques, croissants, tipus de pa... a l'aparador.

El dret a ser informat

De fet són dues notícies en una. Però com que la meva manera de ser és el queixar-se força per tot, prefereixo destacar el fet de ser informat correctament i degudament; i el més important, verídicament.

El fet és que avui al migdia he sentit que TV3 (la seva) ha adquirit els drets televisius per emetre la Champions League per tres temporades a partir de la temporada... 2009-2010; és a dir, la temporada que ve no, sinó l'altra. Fins aquí tot correcte oi?

Ha arribat al vespre, i penso: “a veure que diuen a TV3 (la seva)”. En Pellicer ens anuncia tot anotant-se un gol per la casa que TV3 (la seva) ha adquirit els drets televisius per emetre la Champions League per tres temporades a partir de la temporada ... 2008-2009; és a dir, l'any que ve. Com passa el temps, oi? I per altra banda, que grans que són a TV3 (la seva), oi? Adquirir els drets de la Champions, competint amb Sogecable, Tele5 i Antena3... Quin poder econòmic que tenen... quin orgull...

En fi, uns minuts abans de veure la notícia a TV3 (la seva), se m'ha acudit posar Cuatro (perquè el que deien a TV3 (la seva) no m'acabava d'interessar). Anuncien que TVE (també la seva), conjuntament amb les televisions públiques de les comunitats autonòmiques (TV3, Canal9, TeleMadrit...) i la productora de La Sexta (Media Pro si no m'erro), s'han fet amb els drets. Caram! Com canvia el tema, no?

És a dir, s'han hagut d'aliar totes aquestes cadenes públiques (que les paguem entre tots) per poder superar les ofertes de les televisions privades... D'això es queixava Cuatro, que diu que, tenint en compte que només TV3 (la seva) sol té un deute de més de 1000 milions d'€uros (les altres no tant, però per aquí van els trets)... com es podien embarcar amb una despesa de tal magnitud... amb els diners dels contribuents!

Tantes lectures com possibles fonts d'informació; quedeu-vos amb la que més us agradi.

dijous, 3 de juliol de 2008

Les claus de la independència

Veient com està el panorama al país, permeteu-me humilment dir-vos les claus per l'anhelada independència de Catalunya i les raons per les quals crec que ho són.
  • Periodistes, columnistes; gent d'opinió
  • Societat civil
  • Empresaris
Anem a pams.

Els periodistes, columnistes... en definitiva gent que surten als mitjans de comunicació diàriament i que són un gran altaveu, generen opinió, i generalment la gent se'ls escolta o els llegeix. Molta gent, o per manca d'opinió, o per ignorància, o per por o senzillament perquè els hi fa falta una empanteta, no gosa mullar-se amb aquests temes. Tots (o no) coneixem l'opinió (obertíssima) de persones com Iu forn, Xavier Roig, Salvador Sostres, Joan Barril, Víctor Alexandre... i de molts i moltes més. El fet és que fins i tot alguns els han hagut d'invitar a marxar de programes líders per una suposada crosta nacionalista. Quan més gent d'aquesta talla es mulli públicament, més gent pensarà com tots nosaltres.

També sabem de la ineptitud dels polítics per portar-nos a bon port. Ja hem vist com va tot des que els socialistes s'han apoderat de la cadira i ERC els diu amén sempre que ells també la mantinguin. Els polítics (aquests que hi ha ara actualment) i la política (també la que hi ha actualment) per si sols no ens portaran enlloc. Cal que la societat civil, a través de plataformes, cercels, organitzacions... facin prendre consciència a la gent. Altra cosa és els debats interns que hi ha en aquests llocs que tampoc és el bé que ens fa. Però l'important és sortir a l'aparador i que la gent vegi que l'olla bull. No ens preocupem pels polítics, un cop vegin que la majoria de la gent vol x, ells, amb la intenció de conservar la cadira, també ho voldran i s'hi afegiran.

I per acabar, els empresaris. El dia que aquests vegin que el negoci, a diferència de fa x anys enrere, no és a Espanya, sinó a Europa la cosa anirà molt millor. Abans, la moneda era la pesseta i la llengua pels negocis l'espanyol. Ara, i per aquells que encara creguin que és així, permeteu-me dir-los que van errats, la moneda i la llengua pels negocis és l'euro i l'anglès respectivament. Els empresaris catalans han d'obrir camí cap a Europa i el món, i no comformar-se amb el d'Espanya. No necessitem Espanya per guanyar-nos la vida, més aviat en en roben.

Penso que amb aquestes tres coses (i moltes d'altres, és evident), amb "poc temps", després de navegar per la mala mar, començarem a veure terra.

La "roja"

He intentat abstenir-me de parlar de la roja, però després de tants dies... no ho puc evitar.
Tanmateix sempre és bo no escriure res en calent; i em podeu ben creure, hagués pogut dir alguna bestiesa. Però tots (o no) ja som grans per poder dir el que pensem.

He sentit vergonya. Vergonya aliena que diria aquell. No entraré pas a valorar la profunda espanyolització que hi ha arreu del nostre país (des d'aquí deixeu-me donar les gràcies a PSOE i ERC per la seva labor) arran de les manifestacions que hi ha hagut al llarg i ample del país per la victòria del país veí, però sí que m'agradaria dir quatre coses sobre la selecció espanyola, els seus components i entorn.

Ens queixem sempre que al Barça hi fan falta jugadors de la casa, que sàpiguen què és el Barça i què ha significat des dels seus inicis i continua significant actualment. Si el Barça és més que un club, és pels seus valors, per la repressió que va patir durant el franquisme i per moltes altres coses. Si el Barça és més que un club, és perquè acull també tots els que ens sentim catalans i catalanistes.

Després de tants anys a la Masia i al primer equip, què és el que no han entès Xavi i Puyol? No han entès que no es pot ser jugador del Barça i cridar un “viva España”? No recordo que el Puyol es quedés afònic després de guanyar la Champions...

I què hagués passat si(ja hem vist que no passarà com va passar als Jocs del 92 amb Guardiola, Sergi, Xapi...), a l'igual que Sergio Ramos anava amb una bandera d'Andalusia, algú anés anat amb una senyera? Ui, ui, ui... I què hi feia aquell amb el toro? és un element que ha sonat per venir al camp nou...

En fi, estem fatal...