divendres, 25 de juliol de 2008

La justícia (in)

La justícia és una paraula noble, però no us enganyeu, sovint darrera ser s'amaga de tot menys noblesa. A partir d'aquest moment em referiré a justícia al que entenem que hauria de ser, i no al que és realment. Perquè hom sap que la justícia és diferent per rics i pobres, per poderosos o no, per qüestions racials, nacionals, sexe...sort que la constitució (la seva) ens empara a tots per igual.

Avui he pogut llegir la notícia, i se m'han posat els cabells de punta! La notícia diu que alliberen a un home que ha passat 13 anys a la presó per una violació que no va cometre. Ho heu llegit bé, i tampoc esteu somniant, ni tant sols us heu transportat en el temps ni en l'espai; estem al 2008 i a Europa (segur?)!

L'home en sortir ha dit que no podia fer declaracions perquè estava molt nerviós. I com no estar-ho. A saber què li poden haver fet a aquest home en una presó de Salamanca tenint en compte que els violadors són dels que les passen més magres a les presons víctimes d'altres presos.

Què valen tretze anys? Quin valor tenen? Es poden recuperar? Quina és la pena que hauria de pagar l'estat espanyol per aquest error? Ja m'ho imagino: “senyor, el deixem lliure, disculpi les molèsties que li hàgim pogut causar...”. Amb sort li revocaran la sentència de 36 anys, pobre home.

Els fets em recorden a una grandíssima pel·lícula on es qüestiona la justícia (in) americana. La vida de David Gale; si no l'heu vist, feu l'esforç de començar-la a veure, i dic començar-la, perquè per la resta no us en caldrà cap ni un.

Què se'n pot aprendre de tot plegat a banda que la justícia sovint no és justa? Doncs que hem de viure el moment; és un tòpic, ja ho sé, però val la pena remarcar-ho perquè la vida són instants i moments... us podeu imaginar la gran quantitat d'instants i moments que aquests home, immerescudament s'ha perdut al llarg dels 13 anys? Instants que mai més podrà tenir ni repetir...

Karpe Diem

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada