dijous, 3 de juliol de 2008

La "roja"

He intentat abstenir-me de parlar de la roja, però després de tants dies... no ho puc evitar.
Tanmateix sempre és bo no escriure res en calent; i em podeu ben creure, hagués pogut dir alguna bestiesa. Però tots (o no) ja som grans per poder dir el que pensem.

He sentit vergonya. Vergonya aliena que diria aquell. No entraré pas a valorar la profunda espanyolització que hi ha arreu del nostre país (des d'aquí deixeu-me donar les gràcies a PSOE i ERC per la seva labor) arran de les manifestacions que hi ha hagut al llarg i ample del país per la victòria del país veí, però sí que m'agradaria dir quatre coses sobre la selecció espanyola, els seus components i entorn.

Ens queixem sempre que al Barça hi fan falta jugadors de la casa, que sàpiguen què és el Barça i què ha significat des dels seus inicis i continua significant actualment. Si el Barça és més que un club, és pels seus valors, per la repressió que va patir durant el franquisme i per moltes altres coses. Si el Barça és més que un club, és perquè acull també tots els que ens sentim catalans i catalanistes.

Després de tants anys a la Masia i al primer equip, què és el que no han entès Xavi i Puyol? No han entès que no es pot ser jugador del Barça i cridar un “viva España”? No recordo que el Puyol es quedés afònic després de guanyar la Champions...

I què hagués passat si(ja hem vist que no passarà com va passar als Jocs del 92 amb Guardiola, Sergi, Xapi...), a l'igual que Sergio Ramos anava amb una bandera d'Andalusia, algú anés anat amb una senyera? Ui, ui, ui... I què hi feia aquell amb el toro? és un element que ha sonat per venir al camp nou...

En fi, estem fatal...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada