dijous, 3 de juliol de 2008

Les claus de la independència

Veient com està el panorama al país, permeteu-me humilment dir-vos les claus per l'anhelada independència de Catalunya i les raons per les quals crec que ho són.
  • Periodistes, columnistes; gent d'opinió
  • Societat civil
  • Empresaris
Anem a pams.

Els periodistes, columnistes... en definitiva gent que surten als mitjans de comunicació diàriament i que són un gran altaveu, generen opinió, i generalment la gent se'ls escolta o els llegeix. Molta gent, o per manca d'opinió, o per ignorància, o per por o senzillament perquè els hi fa falta una empanteta, no gosa mullar-se amb aquests temes. Tots (o no) coneixem l'opinió (obertíssima) de persones com Iu forn, Xavier Roig, Salvador Sostres, Joan Barril, Víctor Alexandre... i de molts i moltes més. El fet és que fins i tot alguns els han hagut d'invitar a marxar de programes líders per una suposada crosta nacionalista. Quan més gent d'aquesta talla es mulli públicament, més gent pensarà com tots nosaltres.

També sabem de la ineptitud dels polítics per portar-nos a bon port. Ja hem vist com va tot des que els socialistes s'han apoderat de la cadira i ERC els diu amén sempre que ells també la mantinguin. Els polítics (aquests que hi ha ara actualment) i la política (també la que hi ha actualment) per si sols no ens portaran enlloc. Cal que la societat civil, a través de plataformes, cercels, organitzacions... facin prendre consciència a la gent. Altra cosa és els debats interns que hi ha en aquests llocs que tampoc és el bé que ens fa. Però l'important és sortir a l'aparador i que la gent vegi que l'olla bull. No ens preocupem pels polítics, un cop vegin que la majoria de la gent vol x, ells, amb la intenció de conservar la cadira, també ho voldran i s'hi afegiran.

I per acabar, els empresaris. El dia que aquests vegin que el negoci, a diferència de fa x anys enrere, no és a Espanya, sinó a Europa la cosa anirà molt millor. Abans, la moneda era la pesseta i la llengua pels negocis l'espanyol. Ara, i per aquells que encara creguin que és així, permeteu-me dir-los que van errats, la moneda i la llengua pels negocis és l'euro i l'anglès respectivament. Els empresaris catalans han d'obrir camí cap a Europa i el món, i no comformar-se amb el d'Espanya. No necessitem Espanya per guanyar-nos la vida, més aviat en en roben.

Penso que amb aquestes tres coses (i moltes d'altres, és evident), amb "poc temps", després de navegar per la mala mar, començarem a veure terra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada