dijous, 24 de juliol de 2008

Què volem ser?

El debat amb els vigatans de si és poble o ciutat sempre ha estat entre els mateixos. La interpretació o significat de la paraula poble i ciutat solen ser diferents depenent amb qui ho preguntis, sobretot d'on sigui originari; i no estic pas parlant d'un concepte racial.

On vull anar a parar? Molta gent parla de com som els vigatans, i la manera amb la qual me la van descriure un dia, força lluny d'aquí, em sembla perfecta. Jo estava de vacances a Euskal Herria, i aquell dia fèiem cap al bonic poble de Gernika. Ens varem aturar a l'oficina d'informació per demanar, a banda del mític i popular arbre, què més podíem veure i/o visitar. Acabada l'explicació bé la pregunta:
- D'on sou? - Em demana amablement la noia
- D'on vols que et digui? Municipi, província?
- No ho sé
- Som de Vic – i ella em respon:
- Tota la gent de Vic sempre dieu que sou de Vic

Jo vaig quedar una mica sorprès; no li podia pas dir que era de Collsuspina si era de Vic. Però no era això. Ell es referia que els de Vic som “de Vic”, i els de Vic som molt nostrats i som els millors... tot el que ens pensem ser, i quan algú ve de fora ens diu que no ho som.

El fet és que allò em va marcar una miqueta. I darrerament, quan he sentit parlar d'obrir grans superfícies a Vic  - i se n'ha parlat d'unes quantes – encara més. Els de Vic, som una gran ciutat, però ai las!, no podem tenir grans superfícies com les grans ciutat... així què volem ser?

Si a més de creure'ns-ho, volem ser una gran ciutat, com tota gran ciutat li fa falta tenir de tot. I tenir de tot és uns multicines, o dos, boleres, grans superfícies, grans espais lúdics i d'oci... particularment em sembla que Girona és l'exemple a seguir; té de tot, és una gran ciutat, i no ha perdut mai l'encant del petit poble. N'hauríem d'aprendre.

Tot plegat per acabar desembocant al 10thlon. L'altre dia hi vaig anar, i em va semblar que era molt... de Vic podríem dir. “Som de Vic i som burgesos” - però si ens podem estalviar uns calerets.... la segona obertura en més nombre de visitants de l'estat espanyol.

Em preocupa? Ha de preocupar al petit comerç? Vist tot plegat, em penso que no. El 10thlon compleixen l'expedient. 65 esports, sí, ben representats? Cap ni un. Tenen una mica de tot, però sense especialitzar-se en res. Tot carca, vell, molta retolació en espanyol... A mi no crec pas que em vegin més en aquest... establiment de souvernirs petit de la platja posat a l'engròs i a l'interior. D'aquí un temps, no m'estranyaria que hi acabessin venent allò tant típic d'aquestes botiguetes a peu de carrer dels municipis costaners... sí home (i dona) els típics barrets de mexicans i el toro...

Per altra banda, avís a navegants... el concepte d'esport no és el mateix per 10thlon que per les botigues especialitzades de Vic. Anar amb cotxe fins al peu del parc d'Aigüestortes i donar un volt per allà dalt, és esport de 10thlon i no ho és per les botigues especialitzades; anar un diumenge amb tot un equipament d'esquí a prendre el sol a la terrassa d'un bar, és esport de 10thlon i no ho és per les botigues especialitzades. Què volem ser la gent de Vic? Ara potser a alguns se'l veurà el plumero...

Els que sigueu “diumengers” (altrament dit “domingueros”) trobareu tot el que us pugui fer falta a 10thlon; els que vulguem fer esport, ja sabem on hem d'anar. I pel petit comerç, ja ho va dir Darwin: “renovar-se o morir”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada