diumenge, 3 d’agost de 2008

Contes xinos

08/08/08 a les 8; això sí que ho tenen. Ja falta poc pels Jocs Olímpics. Uns Jocs que, d'ençà dels d'Alemanya en l'època nazi, no crec pas que se n'hagin celebrat uns altres amb tants impediments, censures, restriccions i llibertats...

El passat dia 28, sortia la notícia que s'havia celebrat a Pequín un acte per presentar el tradicional ball català (la sardana) davant el públic xinès, igual que en Jocs Olímpics anteriors. I ho havia fet en el marc d'una actuació de balls regionals - també ho podem discutir, però no ara -  a una plaça pública de la capital de la Xina. Això sí, l'organització havia hagut de fer front a nombroses traves administratives i altres condicions innegociables per part de les autoritats, com ara l'absència de senyeres o cap altre símbol de la nacionalitat catalana. De fet, l'actuació de la colla va estar anunciada pels presentadors xinesos com "la sardana espanyola". I pensar tota la vida que el que era més espanyol, lluny de la sardana, era més aviat les sevillanes i el toro. Crida als venedors de souvenirs de les rambles: que com a record típic espanyol ja podeu treure les barreta mexicans, toros i sevillanes; que ara es porta els sardanistes!!!!

Us sona d'alguna cosa? Els espanyols devien dir explicar-los què era la senyera, i en veure que els xinos no volien saber dels seus contes, els espanyols es devien veure obligats a explicar-los si els cas del Tíbet els era més proper. “Així, sí, ja sabem de què parlem. No es preocupin, que això ho maquillem i de Catalunya i català no hi ha posat ànima en peus.”

No voldria sembla ingenu i pensar que aquest ha estat el gran problema pels que segueixen o volen seguir – jo no en seré pas un – els Jocs, sinó que un dels grans, per no dir un dels majors, és que s'ha vetat la connexió a Internet als periodistes. Que tampoc els vinguin amb contes xinos als xinesos. “Llibertat d'expressió? Sí ui tant, tota la que faci falta mentre no sobrepassi la que imposem nosaltres”. Es volen posar davant la mirada del món, i no s'adonen que des del punt i hora que es posen a censurar llibertats, ja s'estan mostrant com han estat sempre, són, i continuaran sent.

Si no fos perquè els la vessant del Jocs més important no fos la política, i no pas l'esportiva, més valdria haver-los celebrat a qualsevol altra punt del planeta... deixeu-me dir blau, que dit de passava, precisament Pequín, menys blau (color del cel i aire pur) no en té res i posa en risc la salut de tots els atletes.

Qui, evidentment políticament, i surt guanyant amb tot aquest conte? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada