dissabte, 30 d’agost de 2008

Tot, tots i totes de vacances

Els passats dies semblava que el país estava totalment paralitzat. Però a tots nivells! Els únics que semblava que treballessin, i ho dic perquè ho semblava i si més no sortien als mitjans – ja es veuran els resultats – eren els polítics.

El fet és que de vacances n'hi ha de diversos tipus. Els nens fan vacances 3 mesos, els adults en tenim uns 30 dies l'any, però alguns marxen de vacances, d'altres aprofiten aquests 30 dies que no han d'anar a la feina per tenir cura dels fills (de manera que és com si no en fessin), o aprofiten per treballar a casa (de manera que tampoc en fan). A vegades, per altra banda, fer uns dies de vacances, si la resta de l'empresa no en fa, et pots trobar que quan tornis et trobis més feina de la que vas deixar, de manera que quan els altres companys de feina fan vacances i un mateix no, també és una manera de fer vacances.

Quin embolic, oi?

Però si algú/alguna/quelcom fan vacances, aquests dies, aquest/aquesta/això són els malalts i els virus o malalties. Vaja, és el que sembla vist com estan CAPs, Urgències, Hospitals... Caram tu! Quina comoditat, quina tranquil·litat. L'altre dia vaig haver d'anar a un CAP i, acostumat com sempre que visiten tard, em vaig emportar un llibre per llegir una estona. El fet és que hi vaig arribar uns minuts abans (s'hi està fresc en aquests llocs) i, ailas!, els dos pacients de davant meu no hi eren i vaig poder entrar jo! El fet és que al CAP semblava buit, no hi havia la gent que normalment hi ha! Vaig sortir a l'hora que havia d'entrar!

I els fets els vaig reafirmar uns dies més tard també a l'hospital – res greu. També una calma...fins un dels interns em comentava que els metges a urgències, quasi es barallaven per atendre'l perquè s'avorrien. A l'agost, deu ser de les poques èpoques que a urgències, hi pots anar d'urgència!

I la reflexió que em faig jo és: “és que hi ha menys malalts a l'estiu?”, “els virus també fan vacances?”,”si en fan, on van?”, “viatgen amb low-cost?”... o és que potser hi ha els mateixos però a l'hivern la gent es torna menys malaltissa, menys hipocondríaca? La gent que satura els serveis sanitaris, els “marxen tots els mals” amb les vacances? Quants mals tenen a l'hivern que realment no tenen o en podrien fer cas omís?

La sanitat pública aniria molt millor si hom l'utilitzés com s'ha d'utilitzar. Tot plegat em recorda aquella conversa d'aquells dos ancians en un ambulatori:
- I que no ha vingut avui la Miquela? - pregunta un encuriosit per la seva absència
- No, pobreta, avui està malalta...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada