dijous, 25 de setembre de 2008

Ignorants

Crec que va ser Sócrates qui va dir: “només sé que no sé res”. I mira que hi ha cites certes i irrefutables, però aquesta és de les que més.

Un dels programes que ha tornat aquesta temporada a CatRadio, precisament és La nit dels ignorants, d'una a tres de la matinada amb la Mireia Mallol (fins aquí la falca publicitària).

El programa va de preguntes i respostes i, per tots aquells que us penseu tan savis, us convido a que l'escolteu algun dia. Si sou capaços de contestar correctament... un 25 % del que la gent pregunta, sabeu bastant, certament; però normalment no passa.

Us en trasllado algunes per si hi voleu fer arribar la resposta:


  • Per què els taxis de Barcelona són grocs i negres?
  • Quina diferència hi ha entre la cervesa Budweiser txeca i l'americana?
  • Quin formatge porta més calci, el parmesà o el gruyère?
  • Per què els homes es queden calbs i les dones no?
  • Quants vehicles de motor hi ha al planeta?
  • Quina és la diferència entre esplai, cau, escoltes, i centre excursionistes?
  • Qui va ser qui va iniciar que els cotxes anessin per la dreta?
  • Per què la carn de pollastre és més blanca que les dels altres animals?
  • Per què en castellà es diu "adiestrar" (de la dreta) i en català "ensinistrar" (d'esquerra, sinistra)? 

I tenir clara i reconèixer aquesta cita és el que fa que cada dia ho siguem menys: Reconèixer una cosa és el primer pas per posar-hi remei. Sócrates utilitzava sovint aquesta famosa frase quan conversava amb gent fingint saber menys que ells, per fer notar els seus errors. No sé si m'expresso amb claredat. Ell, que feia veure que no hi entenia un rave, feia que els que en sabien s'adonessin que el que deien o afirmaven, sovint contenia erros. Conclusió, devia pensar: “només sé que no sé res”. Això ho tenia clar.

I el programa que us dic us farà adonar que ningú sap res; bé, que coneixem molt menys del que ens pensem. I alhora, programes com aquests fa que cada dia ho siguem menys i mica en mica anem adquirint coneixements.

No si qui va dir un dia, que “burro no és el que no sap, sinó el que no pregunta”.  També molt certa.
Concloent, si voleu un consell, partiu de la premissa de Sócrates i pregunteu, escolteu i apreneu. Però tingueu molt clara una cosa. Qui tot ho sap, res pot aprendre; qui no sap res, té molt per aprendre.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Reflexionem sobre ...

No sabria ben bé quin mot utilitzar per parlar sobre què hauríem de reflexionar en aquesta cas. Si dic bascs, què són els bascs? No em refereixo pas a tot el que es pugui entendre com a bascs... si dic abertzales... potser tampoc, euskaldunes? Potser sí; o no.

En definitiva, i amb ànim de reflexionar i no pas recolzar ni justificar, el que us vull dir és que no acabo massa d'entendre res del que està passant. Sí que particularment n'estic fart i em sento impotent, però no entenc massa res del que està passant. Analitzem una mica el tema d'ETA i tot el que l'engloba des d'un punt de vista reflexiu i no justificatiu i/o de recolzament.

Des de fa una anys, ens diuen que estem en una democràcia. Segons l'Enciclopèdia Catalana, la democràcia és la doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants. Fins aquí no hi ha problema. En teoria el conjunt dels ciutadans d'un país, ens acollim a aquesta doctrina i tenim el dret de fer-ne ús.

Pregunta/reflexió? Què passa quan els ciutadans veuen que aquest camí no porta enlloc (per incompetència), o cosa molt pitjor, es nega el dret de centenars de milers de ciutadans a usar-lo? A veure, hi ha uns presumptes terroristes que estan fora de la llei i poden ser delictius, però, i la resta que voten una determinada força política? Un cop els hi treuen aquest dret, què els queda?, qui els representa?, qui els acull?, quina manera tenen de fer-se notar i sentir en la societat?

Sovint penso que és per això que ERC encara existeix. Perquè el dia que aposti clarament per la independència, l'il•legalitzaran! I llavors què passaria? Aquí res, és evident. Ironies a part, sovint penso que és el que passa al País Basc. Gent que com que amb les regles del joc que ens imposen ells no s'hi val, doncs tiren pel dret i es creen les seves pròpies regles. I això és d'estranyar? A mi no m'estranya gens.

Actes com la llei de partits, il•legalitzacions de sindicats, organitzacions i d'altres, lluny d'aconseguir la pau, encara la fa més inaccessible. Perquè la gent no sap què fer i no la deixen participar en res perquè els hi neguen uns drets fonamentals, i lluny de quedar-se a casa, si més no es desfoga. Si no es deixa preguntar què vol el poble (referèndums), què ha de fer la gent que vol contestar-lo?, quedar-se a casa?, caram quina democràcia!!!!

Per altra banda, si realment es vol acabar amb ETA, per què no s'hi ha acabat ja? Si jo anés al “tengo una pregunta para usted”, preguntaria: “quants vots perdrien els dos partits majoritaris si ETA desaparegués?” - no sé qui haurien de tenir d'invitat per tal que li pogués dirigir la pregunta.

I és que també em costa molt d'entendre que durant x temps no s'hagi detingut a ningú, i ara, d'un temps ençà, caiguin com les fulles d'arbre a la tardor. Com també em costa molt d'entendre la política de detenció que exerceixen. Detenim a tothom que formi part d'un col•lectiu, i, si llavors no té res, ja el deixarem... Així qualsevol! I d'aquesta gent no se'n parla i encara fa que es crispi més el tema. Imagineu que heu de trobar el que ha trencat un vidre entre un grup de 50 persones. Les culpem a totes, i tard o d'hora ja trobarem qui ha sigut. I ens volen fer creure que “tothom és innocent fins que no es demostri el contrari”; en aquests casos és totalment al revés. Tothom és culpable fins que no es demostri el contrari. I malgrat no surti als mitjans de comunicació, se'n deixen anar molts de lliures que no tenen res a veure en tot això però ja se'ls ha tractat com a assassins i delinqüents.

Veurem com evoluciona tot aquest tema, però a mi em sembla, que quan més es prohibeixi, es neguin drets i llibertat, la cosa anirà a pitjor; i tal com veig el present, no auguro un bon futur. Que prengui exemple dels que tenen mig resolt aquests conflictes, i veuran que el camí no és aquest.

divendres, 19 de setembre de 2008

Falten lingüistes, de qualitat

Els que em coneixen ja saben que filo prim, i potser el que us escriuré pensareu o us semblarà que és una tonteria, però per a mi no ho és. Perquè si ja no ens podem refiar del que diuen a la TVC, ja tampoc ens podem refiar del que escriuen en els mitjans de la CCRTV al 100 %.

Sempre s'ha dit que tot i haver-hi calculadores, calia saber sumar i restar; igualment que això, malgrat hi hagi programari com processadors de text i correctors ortogràfics, cal saber escriure; vull dir a nivell ortogràfic, perquè no tothom és capaç d'escriure grans obres literàries. És evident que no podem exigir en certs països on tenen prou feina per sobreviure que els seus habitants dediquin el seu temps per aprendre a llegir i escriure – malgrat fora molt bo que cada dia hi hagués menys analfabets en aquest món; però sí que ho podem exigir aquí!!!!

Tenint en compte tot això, el que no es pot tolerar és que els professionals que realitzen les webs de la CCRTV se'ls hi colin faltes d'ortografia. Per a mi és una nova evidència del descontrol total que hi ha en l'actual govern i la seva profunda espanyolització; tant del govern com dels mitjans que tots paguem amb els nostres imposts.

On vull anar a parar? Bona pregunta. Si aneu a la web de elsesports.cat veureu que en qualsevol classificació, els partits poden estar 'finalitzats', 'en joc', i 'aplaçat/suspès'. Encuriosit per aquest nou mot vaig decidir buscar-lo al Gran Diccionari de la Llengua Catalana, i, més atònit encara, vaig poder descobrir que no existeix... però calla!!!! de què em sona? Espera, espera... Deuen voler dir “Aplazar”!Ahhhhhhhhhhhhhhh, 'Ajornat'... és un barbarisme! Però vols dir?

Però els mateixos d'aquesta pàgina deuen fer la del 3cat24.cat, on avui ens diuen “Digue'm quin gos passeges i et diré si lligues”. Mentre escric amb el meu processador de text (OpenOffice) veig com el 'Digue'm' (ara per segona vegada) me'l remarca en vermell ja que el contempla com a falta ortogràfica. Deuen voler dir 'digues-me', que tot i no ser lingüista ni filòleg, crec que és la forma escrita correcta. 

És a dir, molt .cat i moltes coses, però llavors els que escriuen, no només no utilitzen correctors per evitar aquestes coses – que n'hi ha varis i de gratuïts –, sinó que a més ningú hi dóna el vistiplau, o els que el donen tampoc ho fan correctament. A veure si hi posen remei.

dimecres, 17 de setembre de 2008

Vells herois

Si fa uns mesos parlàvem dels pirates... avui ja podem parlar de Robin Hood en ple segle XXI.

Avui ha sortit la notícia – per confessió si no vaig errat – d'un jove de 32 anys el qual hauria “robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat”. Teniu la confessió en el següent enllaç: http://polaris.moviments.net:8000/ca/he-robat-492000-euros-als-que-mes-ens-roben-denunciar-los-i-construir-alternatives-de-societat.

En l'article, l'autor dels fets diu que durant dos anys va "expropiar" 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdit. Immediatament, confessa que actualment, incloent-hi els interessos de demora, la xifra actual del deute contret s'eleva més enllà dels 500.000 euros, una xifra que assegura que "no pagaré".

Llegint l'article en l'enllaç anterior, em fa recordar tots aquells hackers que, un cop atrapats, gaudeixen d'un munt d'ofertes laborals. I és que si legalment no est pot fer, ètica i moralment, em sembla una treball enormement ben realitzat i amb molt de mèrit per la seva part.

El jove explica perfectament què passa amb les entitats financeres, i com ha pogut aconseguir tants diners amb aquesta facilitat i sense avals ni res per l'estil. El fet és que llegint-lo, més enllà d'un anti-sistema em sembla una persona amb grans coneixements financers, econòmics i legals perquè tot el que ha fet i de la manera que ho ha fet, realment està a l'abast de molt poca gent. D'aquí que em faci recordar als hackers.

No només confessa haver robat tots aquests diners, sinó que a més diu que ho ha fet per recolzar econòmicament i donar suport a organitzacions (no ONG) que lluiten contra el sistema.

A banda de tot el seu entremat, també ens invita a fer el mateix i ens explica algunes maneres de solidaritzar-nos amb ell fent actes semblants; no li falten arguments, conviccions ni lògica.

A partir d'ara s'haurà de veure què passa. Ell està fora del país en algun lloc del món on seguirà “actiu en els moviments socials a partir de la participació virtual”, ”pugui també participar en les lluites socials” i no té pas previst tornar. Lliçó magistral de com deixar en evidència als poderosos.

dimarts, 9 de setembre de 2008

TV3 (la seva)

“TV3, capítol 3”; amb aquella veu més aviat ronca i pausada... al més pur estil “El cor de la ciutat”. El promès és deute, i aquí estic altra vegada parlant d'aquella antiga televisió de Catalunya i que des de fa un temps ha passat a mans forasteres. Haig de rellegir el que he escrit per evitar repetir-me fent-los la crítica, però bé.

Doncs vinga'n! Aquests dies llegeixo a diferents mitjans la desfeta de TV3 (la seva). I quan més ho llegeixo, més enfurismat estic i més impotent i dolgut em sento. Aquests dies, concretament la vigília de la nostra Diada de l'11 de setembre, fan un programa especial per celebrar els 25 anys. En bon horari ho posen...

TV3 va començar a emetre de manera experimental el 10 de setembre del 1983, i de manera regular el 16 de gener del 1984; el 33 ho fa des del 1988, doncs també estan d'aniversari tot i que els ignorin completament. De manera que entenc que el dia serà aquest. Però l'hora? La meva desconfiança m'invita a creure que ho fan a partir de les 22:00 quan a molts municipis encara estarem commemorant actes de la vigília per tal que hi assisteixi menys gent. Però possiblement això és fruit de la meva imaginació i ràbia cap a la seva TV (que la paguem entre tots).

Si bé els senyors (i senyores) de TV3 tenen molt clar el dia que va néixer l'emissora – o es va emetre per primera vegada – no semblen pas tenir clar els motius pels quals ho varen fer. En el marc del desenvolupament autonòmic, una de les prioritats del govern d'aleshores i del Parlament fou la normalització lingüística. I amb aquesta finalitat, el 1983 es va promulgar la Llei de normalització lingüística. Aquest procés es va enfortir amb la creació, el 1983, de Televisió de Catalunya, amb TV3 el 1983 i el canal 33 el 1988, i també a l'any 1983, la Generalitat va crear Catalunya Radio, una emissora de ràdio pública (que també avui veiem com va). Imagino que la basca ETB nascuda abans que TVC, va néixer amb uns mateixos propòsits i reivindicacions nacionals. Vaja, res que no fos normalitzar un país amb cultura i llengua pròpies.

Què queda de tot allò? Només cal veure les audiències dels últims anys que no han parat de baixar contínuament. De manera que jo qüestiono aquest aniversari... perquè hi ha un abans i un després de TV3 (la seva). La pre-socialista/erc i la post-socialista/erc. I són aquests els que, lluny de renovar-la, l'estant matant! Aquella televisió que va néixer per cobrir les mancances dels catalans i la inquietud i reivindicacions de molts, malauradament, després d'aquest canvi d'ADN, no ha arribat al 25è aniversari. Per contra, la televisió post-socialista/erc porta una curta vida de 5 anys en caiguda constant, i tant de bo no hi arribi mai al 25è aniversari!

Seguint el fil de la normalització lingüística... això sí que em treu de polleguera! Quanta falta els fa uns bons lingüistes per redactar una bona fulla d'estils! Així com fa uns anys podies dir avaladement quelcom perquè ho havies sentit a TV3, ara això és del tot impossible, perquè ni “vivenda”, ni “disfrutar”, ni “bulla” ni d'altres mots estan al Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

Ja n'hi ha prou d'excuses! L'Eurocopa es va jugar fa 4 anys i  les audiències eren millors; les Olimpíades també es van celebrar fa 4 anys, i les audiències també eren molt millors. Però és clar, quin problema tenim? Doncs que, o bé no creuen que hi sigui i estant duent una tasca magnífica i estant complint en escreix els objectius marcats (que els catalans i catalanistes no tinguem vot ni paraula a través dels mitjans públics), o bé intenten resoldre un problema que encara avui no han entès i es neguen entendre, doncs no el resoldran mai. I el que han d'entendre és que l'audiència que tenia TV3 era catalanista, i amb l'afany de recuperar-ne d'espanyola d'altres cadenes tot espanyolitzant TV3, no només no la recuperaran, sinó que a més perdran (ho estant fent) la seva, la poca que els queda avui.

Veurem com va la propera temporada...

dilluns, 8 de setembre de 2008

Google

Google tornar a la càrrega!!!! Personalment, els hi tinc una gran admiració. I és que aquest mes, Google celebra la seva primera dècada. Poca gent confiava en el nou invent del 1998 de dos estudiants de Stanford anomenats Larry Page i Sergey Bin. Després d'intentar vendre el seu motor de cerca a diverses empreses, els joves creadors es van veure abocats a crear la seva pròpia empresa, una situació que al final els ha portat força beneficis.

El fet és que van començar amb un cercador que, lluny encara de ser engendrat en un garatge, ho fou en l'habitació universitària dels dos estudiants. 10 anys després, qui gosa qüestionar el poder del tot poderós Google?

Hom coneix, com a producte estrella, el seu cercador, el qual el Live Search de Microsoft intenta (perquè sols es queda en això) de fer-li ombra. Però Google té un munt més de productes estrella els quals podeu veure aquí. La darrera ha estat un nou navegador: Google Chrome. Provat els darrers dies, em sembla un molt bon navegador i que crec que prendrà internatutes a l'Internet Explorer a al Fire Fox; per aquest darrer és una pena però pel primer...

Característiques sobre el nou navegador? Moltes. Podeu descarregar-vos-el d'aquí. I tot i que no era la intenció d'aquesta opinió, a grans trets, molt més ràpid que els altres, està disponible en català, molt amigable, respecte les CSS creades pels programadors web, han desenvolupat una màquina virtual nova pel Java, si es penja una pestanya no es penja tot el navegador, disposa de quasi tota la pantalla del nostre monitor per navegar i les barres d'eines o estat no ens roben píxels... Un gran navegador vaja, però al quan s'hi han deixat de posar els motors de cerca que disposa el Fire Fox i en gaudim tots.

Entre el cercador i el navegador hi podem trobar moltes altres eines de les quals podríem destacar la Barra de Google, Desktop, Google Earth, Google Maps, Blogger, Google Calendar, Google Docs, Gmail, Google Translate, Picasa, Google Talk, Youtube ...

Amb tot això, no és difícil creure i esperar que acabin desenvolupant un sistema operatiu on-line o off-line propi; d'eines i recursos no els en falta. Caldrà esperar.

diumenge, 7 de setembre de 2008

El nostre 11 S

D'aquí a uns dies, concretament el proper dijous, celebrarem la nostra Diada Nacional. Malgrat molt tinguin marcat el calendari com a festiu, un nombre molt menor en comparació sap què es commemora o els motius pels quals el dia 11 de setembre està marcat amb vermell al calendari. És trist.

A grans trets, l’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

Però que ha passat als darrers anys? Que l'11 de setembre, el nostre 11 de setembre, ha perdut protagonisme vers altres esdeveniments. Si fa uns anys la nostra Diada era notícia, des d'en fa set que ja no ho és tant perquè es veu que els altres han esdevingut més importants.

De fet els catalans no som els únics que tenim un 11 de setembre. Fa set anys hi van haver els atemptats als EUA per part de... per part de qui? Encara no s'ha pas aclarit, oi?... en fi, els atemptats. En aquells atemptats van morir, si mal no recordo més de 2700 persones. Una xifra considerable però que no crec que faci massa ombra a les que moriren al nostre 11 i en tota la Guerra de Successió. Els xilens també tenen el seu particular 11 de setembre des del 1973, quan les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet van prendre el control del país.

A mi particularment em dol molt que es resti importància i protagonisme a la nostra Diada. Si nosaltres, els catalans, no li donem importància i protagonisme, qui ho farà? No m'imagino cap televisió d'EUA ni Xile fent algun reportatge sobre la Guerra de Successió ni l'11 de setembre de Catalunya, o senzillament cobrint la notícia de la manifestació a Barcelona o d'altres municipis, ofrenes florals a monuments... Però és clar, tenint en compte la desnacionalització de TV3 (la seva) i dels esforços dels mateixos polítics per fer-ho a escala del país, és molt més important els altres 11 de setembre. Deuen creure que amagant la nostra història i mostrant-nos la dels altres, ajuda a la desnacionalització constant.

Si bé és important saber cap on anem, també ho és saber d'on venim i perquè som on som. Al pas que anem, i exagerant molt, si no prenen consciència tots plegats de la importància del nostre 11 S, s'acabarà pensant que, senzillament, aquesta és una festa regional dels catalanets per commemorar una tonteria.

Bona i reivindicativa Diada

dissabte, 6 de setembre de 2008

Visca l'alarmisme!!!!

Com diria aquell, “imágenes terribles, escalofriantes, la tierra se cuartea, pánico en las gasolineras...”.

Però què està passant? no entenc massa d'aquests temes, però el que sí sé, és que tenint en compte que la crisis és real i existeix, el mitjans de comunicació no fan més que nodrir-la i invitar la gent a participar-hi i a sembrar el caos.

Només fa falta dir que una cosa s'acaba, perquè la gent – com bojos – es dediqui urgentment a proveir-se. “S'acaba l'arròs”, tots al supermercat a comprar arròs. I ara, s'acaba la gasolina... i tots a fer cua a la gasolinera, sense ser conscients que quan més gent hi vagi, abans s'acabarà. No vull dir que no s'hi hagi d'anar si realment fa falta, però alerta, que el que està fent la gent és omplir garrafes, anar-hi amb el dipòsit mig ple... però què és això?

A veure, si algú m'ho explica... les reserves de les gasolineres, en situació normal, per quants dies n'hi ha? S'acaba cada un parell de dies? no ho crec pas... Aleshores, per què sembrar el caos abans d'hora a través dels mitjans de comunicació? Cal anunciar que tot s'acaba? No em mal interpreteu... el que estic dient és que potser, si no s'hagués dit res, les reserves arribaven fins a 7 dies, i ara dient que s'acaba, la gent omple abusivament i el consum s'ha doblat... total, n'hi ha per 4 en comptes de 7.

A més, no us ho perdeu, vas a la gasolinera, i si no en trobes, llavors cal que vagis a donar 50 voltes fins a trobar-ne una altra, amb la corresponent despesa de combustible. Amb una mica de sort, si en trobes, ompliràs el dipòsit... uns 60 o 70 kg (quilograms sí) depenent del cotxe. I llavors penses amb els de la fórmula 1 que van a mesurar cada litre de gasolina perquè el cotxe pesi menys i vagi més ràpid... vaja, que amb el dipòsit ple també es consumeix més, diria jo...

Doncs res, particularment estic a 1/3 de dipòsit, i quan pugui, amb tota la calma, si podem posarem gasolina, i sinó, a peu. El problema real són tots aquells professionals, però pels usuaris d'utilitaris i no professionals del sector... no hi ha mal que per bé no vingui.