dimarts, 9 de setembre de 2008

TV3 (la seva)

“TV3, capítol 3”; amb aquella veu més aviat ronca i pausada... al més pur estil “El cor de la ciutat”. El promès és deute, i aquí estic altra vegada parlant d'aquella antiga televisió de Catalunya i que des de fa un temps ha passat a mans forasteres. Haig de rellegir el que he escrit per evitar repetir-me fent-los la crítica, però bé.

Doncs vinga'n! Aquests dies llegeixo a diferents mitjans la desfeta de TV3 (la seva). I quan més ho llegeixo, més enfurismat estic i més impotent i dolgut em sento. Aquests dies, concretament la vigília de la nostra Diada de l'11 de setembre, fan un programa especial per celebrar els 25 anys. En bon horari ho posen...

TV3 va començar a emetre de manera experimental el 10 de setembre del 1983, i de manera regular el 16 de gener del 1984; el 33 ho fa des del 1988, doncs també estan d'aniversari tot i que els ignorin completament. De manera que entenc que el dia serà aquest. Però l'hora? La meva desconfiança m'invita a creure que ho fan a partir de les 22:00 quan a molts municipis encara estarem commemorant actes de la vigília per tal que hi assisteixi menys gent. Però possiblement això és fruit de la meva imaginació i ràbia cap a la seva TV (que la paguem entre tots).

Si bé els senyors (i senyores) de TV3 tenen molt clar el dia que va néixer l'emissora – o es va emetre per primera vegada – no semblen pas tenir clar els motius pels quals ho varen fer. En el marc del desenvolupament autonòmic, una de les prioritats del govern d'aleshores i del Parlament fou la normalització lingüística. I amb aquesta finalitat, el 1983 es va promulgar la Llei de normalització lingüística. Aquest procés es va enfortir amb la creació, el 1983, de Televisió de Catalunya, amb TV3 el 1983 i el canal 33 el 1988, i també a l'any 1983, la Generalitat va crear Catalunya Radio, una emissora de ràdio pública (que també avui veiem com va). Imagino que la basca ETB nascuda abans que TVC, va néixer amb uns mateixos propòsits i reivindicacions nacionals. Vaja, res que no fos normalitzar un país amb cultura i llengua pròpies.

Què queda de tot allò? Només cal veure les audiències dels últims anys que no han parat de baixar contínuament. De manera que jo qüestiono aquest aniversari... perquè hi ha un abans i un després de TV3 (la seva). La pre-socialista/erc i la post-socialista/erc. I són aquests els que, lluny de renovar-la, l'estant matant! Aquella televisió que va néixer per cobrir les mancances dels catalans i la inquietud i reivindicacions de molts, malauradament, després d'aquest canvi d'ADN, no ha arribat al 25è aniversari. Per contra, la televisió post-socialista/erc porta una curta vida de 5 anys en caiguda constant, i tant de bo no hi arribi mai al 25è aniversari!

Seguint el fil de la normalització lingüística... això sí que em treu de polleguera! Quanta falta els fa uns bons lingüistes per redactar una bona fulla d'estils! Així com fa uns anys podies dir avaladement quelcom perquè ho havies sentit a TV3, ara això és del tot impossible, perquè ni “vivenda”, ni “disfrutar”, ni “bulla” ni d'altres mots estan al Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

Ja n'hi ha prou d'excuses! L'Eurocopa es va jugar fa 4 anys i  les audiències eren millors; les Olimpíades també es van celebrar fa 4 anys, i les audiències també eren molt millors. Però és clar, quin problema tenim? Doncs que, o bé no creuen que hi sigui i estant duent una tasca magnífica i estant complint en escreix els objectius marcats (que els catalans i catalanistes no tinguem vot ni paraula a través dels mitjans públics), o bé intenten resoldre un problema que encara avui no han entès i es neguen entendre, doncs no el resoldran mai. I el que han d'entendre és que l'audiència que tenia TV3 era catalanista, i amb l'afany de recuperar-ne d'espanyola d'altres cadenes tot espanyolitzant TV3, no només no la recuperaran, sinó que a més perdran (ho estant fent) la seva, la poca que els queda avui.

Veurem com va la propera temporada...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada