dimecres, 22 d’octubre de 2008

Facebook

Fa temps que em resisteixo a parlar del Facebook. No per res en concret, però em semblava que no seria el que està sent ni que tindria l'èxit que està tenint. Quasi que la societat desenvolupada d'avui en dia està separada en dos grans grups: els que tenen un perfil a Facebook, i els que no; si no tens Facebook no ets ningú!!!!

No hi he perdut massa temps en veure com funciona, però sí que sembla ser una bona eina social. De fet, si no m'erro, ells mateixos ho anomenen gran xarxa social que et dóna "el poder de compartir i fer el teu món més obert i connectat".

El Facebook crec que va néixer per allò de trobar amics i amigues que un té dispersats pel món i que fa temps que no en saps res. I certament ha funcionat i funciona molt bé. Petit problema: perquè et trobin més fàcilment, o per cercar altres persones amb els teus mateixos interessos, aficions, estudis..., has de tenir un perfil el més verídic possible. Si home! (i dona!), vull dir que no pretenguis que ningú et trobi si en comptes de Miquel Lutrudis et poses com a nom Silabarqueta Est Omba. Llavors, això anima a posar tot el teu currículum i dades personals que quan més públiques siguin, més fàcil és trobar-te, però alhora més gent sap més de tu. Un exemple fàcil: imagineu que cerqueu persones que cerquen cites i, sorprenentment, trobeu a la vostra parella!!!! M'ho acabo d'inventar, però es podria donar el cas..., o per exemple, com que pots posar què estàs fent en cada minut, que el cap et faci un seguiment... Evidentment crec que tot és personalitzable. Un cop dins, també et pots crear grups, unir-t'hi, pujar fotos, vídeos, comentaris...

Un dels grups més graciosos que hi he trobat, és un que proposa que diguem que som d'Andorra. I és que malgrat el Facebook estigui també en català, no pots dir que ets de Catalunya; i com continuï amb tant d'èxit, crec que, o canvien que es pugui posar que ets de Catalunya, o la població d'Andorra creixerà alegrament a costa de la catalana.

Crec que el Facebook està bé per totes aquelles persones que els separa una gran distància física o temporal i que gràcies a això els permet seguir en contacte (més enllà de les possibilitats que ofereix el correu electrònic). Que serveix per retrobar antics amics, companys de feina i/o de classe, però tal i com ho ha interpretat molta gent... doncs francament, amb els més propers prefereixo la calidesa del dia a dia.

Tot plegat crec que al Facebook li poden acabar passant un parell de coses. 1) que passi d'un estat de moda a la de la ignorància més absoluta; no sé si algú recorda aquella gran xarxa social que s'anomena Second Life on podies crear-te una segona vida a través d'un personatge i també intercanviar experiències amb la resta de la xarxa mundial.És clar que en aquell cas hi havia la incomoditat de baixar-se una programari per instal·lar-te'l i en el cas de Facebook, via web, no. O 2), que encara tingui més èxit del que té i ho acabi comprant Google com ja va fer amb Youtube o aquest mateix gegant li creï la competència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada