dimecres, 26 de novembre de 2008

Diferència entre pertànyer a Europa i no

Ahir es va celebrar el referèndum per ampliar l'autonomia de Groenlàndia. El resultat és molt eloqüent: l'illa més gran del món, que fa tres segles que pertany a Dinamarca, ha dit "sí" a la reforma del seu Estatut d'Autonomia. Més del 75% de la població que ahir va votar en el referèndum, convocat per aprovar l'ampliació del seu Estatut, ha donat suport a la mesura.

Aquest nou Estatut entrarà en vigor l'1 de juny del 2009, coincidint amb els 30 anys de l'autonomia groenlandesa, una de les dues que reconeix el regne danès; l'altra, les illes Fèroe, ja van arribar a un estatus similar el 2005 .

Què pot tenir Groenlàndia que pugui fer viable l'emancipació? - Poden pensar alguns... Segons estimacions recents, sota el subsòl de l'illa podria haver-hi reserves de cru equivalents a la meitat de les d'Aràbia Saudita, cosa que permetria a un país que viu de la pesca i la subvenció anual de Copenhaguen –el 27% del seu PIB– ser autosuficient.

En el mateix Estatu hi queda clar el dret a l'autodeterminació de l'illa. Clar i ras: AUTODETERMINACIÓ. Independitzar-se de Dinamarca. I és aquí on rau la diferència entre allí i aquí. Aquí es fa un Estatut demanant quatre coses (en cap cas diu clar que Catalunya tingui dret a l'autodeterminació) i es recórrer per activa i per passiva, és il·legalitzat, ha de passar pel Tribunal Constitucional i no sé pas quantes coses més. Allí, els groenlandesos (no sé si s'anomenaran així), fan un Estatut amb cara i ulls, el presenten, l'aproven i el porten a referèndum als seus habitants. I Dinamarca què fa? Doncs el que ha de fer: res. Respectar la decisió plenament democràtica i política que han pres el conjunt de la ciutadania de Groenlàndia Val a dir que aquest referèndum té caràcter consultiu i haurà de ser ratificat pels parlaments de Groenlàndia i de Dinamarca, però hi ha un acord implícit de totes les parts per respectar-ne el resultat.

Aquest nou Estatut obre a Groenlàndia l'accés a competències com la política penitenciària, policia, tribunals, estrangeria i control de fronteres i transport aeri... i el groenlandès passarà a ser l'única llengua oficial.

En l'aplicació del nou text estatutari només sis àrees seguirien sota control danès: Constitució, nacionalitat, Tribunal Suprem, defensa i seguretat, política monetària i de divises, així com la política exterior, si bé les autoritats groenlandeses han de ser tingudes en compte en qüestions internacionals que afectin el seu territori. Dit d'altra manera, en el que no tinguin plena competència però els afecti, en parlaran bilateralment.
La importància d'aquest referèndum radica, per tant, i a diferència del que va passar amb Kosovo, en el fet que un estat membre de la UE, Dinamarca, reconeix el dret d'autodeterminació a un poble que colonitza i al que se li obren les portes per a accedir a la independència total. A veure quines són les reaccions.

Els pobles d'Europa es mouen, a veure quan ho fem aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada