dissabte, 27 de desembre de 2008

Els Pastorets de Colors

El cap de setmana passat a Vic es van fer els peculiars Pastorets de tots colors. I francament, tot són elogis; ja siguin locals o procedents de fora. Aquesta iniciativa portada pel Consorci de Normalització Lingüista d'Osona, ja fa 5 anys que ho celebra i cada any són més exitosos.

Altres iniciatives, tals com la parella lingüista o la campanya "Parla'm en català" també han sortit de les prodigioses ments del Consorci. I els Pastorets són una barreja d'ambdues coses. Els Pastorets fan d'integració social, integració cultural i integració lingüística; un tres en un que ni els millors supermercats poden oferir.

El fet és que quan un immigrant arriba a la comarca, quant a la llengua, pot fer dues coses: aprendre el català, o no aprendre'l. Cas que el vulgui aprendre (per desgràcia nostre i seva no són tots) alguns recorren al Consorci on un munt de voluntaris estan disposats a invertir una hora a la setmana per parlar en català amb ells i així enriquir-se mútuament. L'immigrant aprèn català, i el català es pot enriquir d'una cultura que no és la nostra.

Des de fa 5 anys, doncs, es fan aquests Pastorets on, a més de practicar amb la nostra llengua, aprofundeixen amb una cosa tant nostrada com els Pastorets tot participant de la cultura popular catalana i s'integren socialment. No cal entrar ara, amb la gràcia, la sorpresa grata i la gratitud que ens provoca als catalans quan un immigrant, com a qualsevol país normal, aprèn la llengua pròpia d'un país i participa de la cultura d'aquest com qualsevol altre. És trist que això ens sorprengui ja que malauradament hi ha més excepcions que regles, però més trist és quan aquests mateixos immigrants es queixen que no els ajudem prou i sempre se'ls hi dirigeixen en espanyol. Ja m'explicareu com els ajudem si actuem d'aquesta manera!!!!

Però l'immigrant no només s'enriqueix de llengua i cultura, sinó que a més, també socialment; vull dir que el català els hi obra un munt de portes, a integrar-se, a formar part d'un tot... i això sempre és molt millor que viure en un context marginal.

En fi, dissabte van fer una sessió i els assistents ens ho varem passar molt bé i varem riure una bona estona; diumenge hi va anar la plana major i política (no sé qui va riure més de qui en aquest cas). Val a dir que no són uns Pastorets de caire professional, i s'entrebanquen i totes aquestes coses que faríem tots els amaters, però, i vull deixar-ho ben clar, això no és l'important. L'important és que gent de fora del nostre país s'interessi per les nostres coses, hi participi, s'integri i ho defensi. Moltes gràcies a tots i totes per l'esforç que feu.

Fetes les sessions de dissabte al vespre i diumenge al matí, l'any que ve més.

dissabte, 20 de desembre de 2008

Les carreteres

Aquestes dies hom ha parlat, i encara parla, sobre el tema de la velocitat a l'entrada de Barcelona.

Particularment, no hi estic pas d'acord; potser sí que és efectiu però com sempre, calen arguments creïbles i vàlids. No pot ser que per una banda es digués que s'anés a 80 per contaminar menys, i per l'altra que es recomani anar amb el llums encesos, que precisament, fa que el cotxe gasti més. Però no és pas sobre això que vull escriure.

El tema és sobre les velocitats en general i sobre l'estat de les carreteres.

Fa uns dies em va tocar fer uns quants quilòmetres extres per raons laborals i és quan em va venir això al cap.

Havent d'anar a la muntanya, seguint la C-17, si heu d'arribar a qualsevol pista d'esquí o on sigui i voleu fer cas dels senyals de trànsit, preneu-vos-ho amb molta calma. En la majoria dels casos no és pot passar de 80, 60 o fins i tot 50.

I si bé, és temps de lleure i qui vulgui anar a la muntanya que es llevi d'hora, automàticament em vaig posar en la pell d'un transportista autònom amb ganes de treballar i que, ai las!, l'estat no li deixa perquè no pot passar de 60 o 70 en molt llocs on es podria anar tranquil·lament fins a 100, o bé les carreteres estan fetes un nyap o fetes més amb els peus que amb el cap i no pot adelantar un camió o tractor o el que sigui.

Llavors jo em pregunto: vols dir que serveix per alguna cosa això de posar radars? I la resposta, que ja en tenia la convicció, és sí; per recaptar, i per res.

Com us deia poseu-vos a la pell d'un transportista que té x paquets per entregar, té dues vies per entregar-los tots, complir amb la seva feina i intentar-se guanyar la vida:
  • Anar a la velocitat que li sembli i/o cregui convenient i arriscar-se que el cacin i hagi de pagar una o vàries multes o
  • Agafar menys paquets per entregar, de manera que pugui anar a la velocitat que l'estat (que segurament no ha fet massa vegades el trajecte) creu que s'ha d'anar i entregar-los tots


Ja és sabut per tothom que en aquesta país es treballa molt, però també hi ha molt poca eficiència; alguna pròpia i d'altra per cula aliena. O és que no és perdre el temps anar a 60 i entregar 4 paquets quan es podria anar a 80 i entregar-ne potser 10?

dimarts, 16 de desembre de 2008

"Parlant la gent s'entén". Vols dir?

Sempre he sentit de la gent la frase: “parlant la gent s'entén”. I no negaré que sigui certa, però si ara tractéssim en termes matemàtics, diríem que perquè la gent s'entengui, parlar podria ser condició necessària però no suficient.

Després de molt de temps donant-t'hi voltes i esmerçar-me per creure-me-la... doncs no ho acabo pas de tenir gens clar. Com us deia, parlant la gent s'entén, però a cops de bastó, s'entén força millor; la cosa és més directe.

A veure com m'explico perquè no sigui mal interpretat. No estic fent una crida a la violència, que quedi clar. I sí, aquesta petita nota està dedicada a tots aquells i aquelles que creuen fermament en aquesta frase i sovint els (ens) prenen el pèl fent-ne ús.

Ja ho hem vist... perdó!!! alguns fa temps que ho hem vist, d'altres encara es neguen a veure-ho. Com anava dient, ja hem vist i ens han demostrat que aquesta frase no és més que això, una frase.

Com sempre, anem a posar uns exemples per il·lustrat el tema i veureu que no fujo massa d'estudi i possiblement tinc part de raó. Zona de càrrega i descàrrega a les ciutats; aquelles zones de color groc. Ens podrien dir: “aquí, no s'hi pot aparcar”, i nosaltres, que “parlant la gent s'entén”, en fem cas... o no! Per què creieu que existeix la grua i posen multes quan algú hi aparca? Doncs perquè alguns s'hi que ho entenem parlant, però d'altres només comprenen les coses a cop de bastó. També ens podrien dir “aquí no correu més de 50”; oi que també s'entén? Doncs no, n'hi ha que no ho entenen fins que reben una bonica multa o retirada del carnet...

Com també ens podrien dir: “no us drogueu, que és dolent!!!!”, però és clar, hi ha gent que tampoc ho entén parlant i necessita fets, garrotades, per entendre-ho.

És el que ens passa als catalans. Però els catalans som tant... innocents, que no entenem les coses ni parlant, ni a cops de pal, ni a garrotades.

Senyors i senyores, amb Espanya i els que els representa (des del PP fins al PSOE), parlant no ens entenem!!!! i no és pas per culpa de la llengua.

dilluns, 8 de desembre de 2008

Transport urbà

Fa dies que ha la gent de Barcelona s'ha queixat i ha mostrat el seu rebuig per la pujada de preus que entrarà en vigor a partir del proper 1 de gener. Calla, donem-hi una ullada en els més il·lustratius, no?

A Barcelona tenen molts tipus de bitllets, però ens centrarem en el bitllet senzill i la T10; 1,30 i 7,20 €uros respectivament. En el cas del bus pots anar amb el mateix bitllet validat durant 1,25 hores. I ara donem una ullada al transport urbà de Vic. Aquestes són les seves tarifes:

Bitllet senzill: 1.15€
T10: 8.00€
T10 social: 7.00€
T-social: gratuïta per a persones jubilades i majors de 65 anys. També per a les persones dels     municipis de Gurb i Calldetenes 

Oh caram! Res a envejar a la capital!!!! Deixeu-me fer quatre reflexions. A Barcelona, amb un bitllet, pots anar d'una punta a l'altra de la ciutat; d'un punta a l'altra significa uns quants quilòmetres i una bona estona... A Vic, tarda mitja hora el bus a fer un cicle; a més a més, que el bitllet és vàlid només 45 minuts si no m'erro.

Respecte la T10. A Vic és més cara que a Barcelona; potser és que es fan més trajectes i més quilòmetres? Se'n fan 10 igual que qualsevol T10! I els trajectes són molt més curts!

I la T-social? Jo sospito que és gratuïta a mitges. Vull dir que aquesta pot ser gratuïta perquè es paga amb els altres bitllets quan, la meva lògica, m'invita a pensar que serien els impostos de tots els vigatans (?) els que haurien de pagar aquest bitllet i no la resta d'usuaris que utilitzen el transport urbà. Sense deixar de banda a veure qui paga els bitllets de les persones jubilades dels municipis limítrofs de Gurb i Calldetenes... que no sé qui se'n fa càrrec... els vigatans amb els seus impostos? La gent que paga una mica més del que, des del meu punt de vista, hauria de pagar de la resta de bitllets? No ho sé, no ho sé... ho ignoro completament com ho tenen muntat. Està clar que els jubilats no han de pagar bitllet, però no tinc tant clar qui els hi paga o els hi ha de pagar.

Però això no és tot. Arriba aquest cap de setmana al Mercat Medieval, i el transport urbà desapareix perquè és festa. No sé si recorden els responsables del transport de Vic que en casos extraordinaris (St. Joan, Cap d'any si no m'erro, entre d'altres) el metro a Barcelona no tanca!!!! Però aquí som més intel·ligents que ningú!

I jo em pregunto perquè no prenen exemples de Barcelona i Espinelves en determinats esdeveniments. Per què no tanquen les entrades de Vic perquè només hi puguin entrar els residents de Vic (com fa Espinelves quan celebra la seva Fira de l'Avet) i així no col·lapsar la ciutat i permetre als seus habitants que hi puguin continuar aparcant com fan durant tot l'any? Per què no habiliten pàrquings a les afores de Vic i posen línies regulars de transport urbà cada 10 o 15 minuts? Per cert, un gran pàrquing que potser haurien pogut habilitar (passant-hi per davant semblava que ho estava a causa de l'arranjament amb sorra que hi han fet) és el de la Letel del barri del Remei; però estava ballat... No descongestionaria la ciutat tot això? No seria una bona manera de potenciar el transport urbà? No estaria tothom més content?

Tantes coses que no s'entenen de les que es fan en aquest poble... A veure quina pujada faran a principis d'any

dissabte, 6 de desembre de 2008

Abans d'actuar, primer pensar

No sóc ningú per donar consells però fa molts dies, que amb la gent que m'envolta (amics, enemics, conegut i no coneguts) m'agradaria donar-los el mateix consell que va donar un dia el gran Miquel Calçada al seu gran programa Persones Humanes. Ara que em ve a la memòria, no recordo del tot si va ser ell, en Quim Monzó o els dos; en tot cas sí que us puc puc assegurar que era dins del Persones Humanes.

I és que això, malauradament, passa molt sovint. Particularment més del que desitjaria. Sembla ser que la gent – no tota, per sort – no ha acabat d'entendre la metodologia per a fer les coses. I és senzilla. Primer pensar, llavors actuar.

Per la gent que no pensa (que també n'hi ha) la cosa es complica, però bé.

Per il·lustrar-ho us posaré un parell d'exemples que faran que quedi la cosa clara. O potser tres. Millor tres: dos de quotidians i un no tant quotidià o, si més no, més rebuscat o moral. Vinga doncs.

Penseu que heu de fer una suma. Per exemple 3 + 3. I la teoria diu: primer pensar, i llavors actuar. És a dir, primer pensarem i reflexionarem, (alguns veurem com utilitzen els dits, però això ara no és important), i un cop hem arribat a la conclusió direm: “6”. O no. Fàcil oi? Però què passa si primer diem 8 i llavors pensem? No funciona, oi?

Segon exemple: una trucada; que si mal no recordo era el que explicaven a Persones Humanes. Ell (en Miquel o en Quim) deia: primer penseu què heu de dir, truqueu i llavors digueu el que hàgiu de dir, perquè si primer truqueu sense haver pensat què heu de dir, no sabreu què dir; i si primer parleu i llavors truqueu, és obvi que el missatge no arribarà. Per tant, primer pensar què voleu dir, i llavors actuar. Fàcil també, oi?

Cas tres: l'anomenat més rebuscat. I fa referència a coses més importants de la vida. Coses que sovint es fan sense pensar, impulsivament i que llavors ens adonem que ens hem equivocat i no podem rectificar o ens n'hem de penedir. Imaginem una nit d'aquells que la gent anomena boja i ens surt allò que també la gent anomena rotllo. Si primer actuem i llavors pensem, ens podem trobar que ens hàgim hipotecat per a tota la vida; gens aconsellable com estan les coses avui en dia. 

Tot i que costi de fer, recordeu aquest humil consell: primer pensar, llavors actuar. Particularment fa que no faci tan el ridícul ni hagi de rectificar tant ni penedir-me de tantes coses. Primer pensar, llavors actuar. L'estat del benestar invita a no fer-ho, però penso que fer-ho ens fa millors.

dijous, 4 de desembre de 2008

Reflexions d'un ignorant sobre el pla Bolonya

Dilluns al programa Àgora del canal 33 van tractar un dels temes d'actualitat: El pla Bolonya. Sense jo està degudament informat, ahir el noi que representava els estudiants, em va acabar de convèncer. El pla Bolonya és un bon pla. Em sap greu apreciat estudiant, però com pots comprovar no vas fer massa bé la teva tasca si el que volies era convèncer a la gent que el pla no ens convé.

Dels estudiants que tenen ocupades algunes facultats, n'hi ha que no saben ben bé perquè hi són, i la resta, es queixen de força coses segons tinc entès (que em puc equivocar), entre d'elles:
  • No estan informats
  • L'empresa hi ficarà el nas
  • El finançament de les beques
  • Encariment de les matrícules
  • No els agrada que el nou sistema; amb el nou pla es tindran graus i llavors caldrà fer màsters
  • Dedicació exclusiva als estudis.

Aquests potser serien els més destacats.

Amics estudiants que us esteu manifestant:
  1. Si vosaltres voleu exercir el dret a manifestar-vos, deixeu que els demés puguin exercir el dret a formar-se.
  2. La informació està disponible a la xarxa; i si us informeu? O cal que us ho donin tot mastegat?
  3. És evident que l'empresa hi ha de posar el nas! És l'empresa la que determina les ofertes laborals, amb la qual cosa té el coneixement de quin tipus de professionals fan falta i amb quina formació; que, ailas! Serà el que us farà falta a tots quan sortiu de la universitat.
  4. Segons van explicar el tema del finançament, es donaran crèdits amb certes avantatges. I què voleu? Que tothom tingui accés a estudiar? Quants i quantes van a la universitat a perdre el temps i a fer-lo perdre els que realment volen estudiar? Un o altre filtre s'ha d'aplicar. No estic negant l'accés a formar-se, però sí que dic que hi ha d'haver competivitat i cal promocionar els millors i els que més s'esforcin; si això significa treballar i estudiar alhora, benvinguts i benvingudes, molts ho fem.
  5. Sapigueu que molts dels estudiants ja es dediquen exclusivament a estudiar (malgrat els resultats no siguin els més òptims) i també hi ha gent que fem ambdues coses alhora a través d'universitats a distància. Això que el pla demana dedicació exclusiva... quants estudien exclusivament? Que no vol dir que dediquin 8 hores diàries a l'estudi...
  6. Us sona globalització? Preferiu ser un llicenciat per Catalunya o poder anar a treballar per arreu d'Europa? Que arreu siguin reconeguts els vostres estudis? Globalització. Senyors ( i senyores) que antigament el món potser s'acabava a la comarca, però avui no; i la gent es mou. No us he preguntat perquè només es queixa la gent del sud d'Europa? Bé, bàsicament Espanya, Catalunya i Grècia. Països que, sorpresa!, fa anys que viuen de renta d'Europa.

Em penso que començaria a ser hora que els que esteu ocupant les universitats (i potser uns quants més) reflexioneu. M'agradaria saber quants dels que s'estan manifestant o dels que estan en contra de grans, la seva màxima aspiració és ser funcionari. O nois, i noies, és que qui quelcom vol, quelcom li costa, i el món que vivim, hi ha gent que s'esforça i s'ho treballa, i porta anys fent-ho. S'ha acabat allò de "la bona vida" de l'estudiant que durant anys ha regnat.

Senyors i senyores estudiants: benvinguts i benvingudes a Europa! Si voleu un consell (no sóc ningú per donar-ne) no us estanqueu només al propi país i us tanqueu portes a Europa.

dimarts, 2 de desembre de 2008

La Marató de TV3

Ja tenim els anuncis de "La Marató" de TV3 aquí. "La Marató" en sí la fan el proper 14 de desembre i, enguany, la presenten les periodistes Raquel Sans i la Lídia Heredia.

Aquest any, el dissetè, també s'hi ha afegit un llibre. “L’edició d’un llibre que té com a objectiu recaptar fons i sensibilitzar sobre les malalties tractades en el programa” ... “es podrà trobar en llibreries, al preu de 9 euros. Es tracta d’un volum de 8 relats de ficció que tenen com a fil conductor les malalties mentals greus i que conviden el lector a reflexionar sobre aquests trastorns. Els autors són Najat El Hachmi, Carme Riera, Piti Español, Maria Mercè Roca, Martí Gironell, Sílvia Soler, Gemma Lienas i Matthew Tree”. 

Jo particularment el trobo un tema interessant aquest de "La Marató". Des de sempre m'ha cridat l'atenció un parell de coses:
  • L'enorme solidaritat de Catalunya.
  • L'adquisició del disc

L'habilitat de Catalunya, molt més ofegada que l'estat espanyol, per recollir tants diners és una cosa que certament és miraculosa. Tot un exemple de solidaritat que molts n'haurien de prendre nota. Fa anys van intentar fer el mateix estil de programa a diverses cadenes espanyoles, però la solidaritat de milions d'espanyols va resultar ser molt inferior que molts menys milions (aleshores potser érem 6) de catalans. Per tant, felicitem-nos tots. Som doblement solidaris. No només ens roben, sinó que davant de causes com les que proposa La Marató, encara tenim esma per donar uns diners.

Aquest any, però, s'hi afegeix la crisi. Veurem fins a quin punt els catalans ens esforcem per solidaritzar-nos amb la causa que aquest any està dedicada al “voltant de les malalties mentals greus” (un concepte que és, des del meu humil punt de vista, força abstracte però bé). Serà un índex a tenir en compte per saber l'estat de l'economia dels catalans.

El tema de l'adquisició del disc és més complex; enguany n'és la quarta edició. El que farà quatre edicions que em té desconcertat és el motiu pel qual no es pot adquirir el disc de “La Marató” per altres vies que no siguin a través del diari; de manera tradicional, és clar.

El proper diumenge 7 de desembre sortirà a la venda. Un total de 150.000 còpies que es podran adquirir amb els principals diaris al preu de 9 euros. Aquest any s’incorporen sis diaris més a la distribució i venda del disc, inclosos dos diaris esportius.

“El CD incorpora moltes novetats. Per primera vegada hi apareix una cançó col·lectiva. Es tracta de “Here comes the sun”, una composició del “beatle” George Harrison que, sota el títol adaptat de “Ja surt el sol”, és interpretada per tots els artistes que participen en el disc. Una segona novetat és una cançó inèdita, “Només amb força”, feta expressament per al disc. Un tema escrit i interpretat per Arianna Puello i Flavio Rodríguez en clau de rap/hip-hop. També descobrirem artistes com els Estopa, Manolo Escobar o Lolita cantant per primera vegada en català”.

Vaja, que si vols el disc has de comprar el diari i única i exclusivament el diumenge dia 7. Com s'entén això? Entenc que fora millor poder-lo vendre com es ven el llibre i quan i com es vulgui si l'objectiu es recaptar, no? Quins interessos hi tenen els diaris? Quanta gent deixa de comprar el disc i d'aquesta manera deixa de col·laborar amb la causa perquè el diari no l'interessa? Recordo el primer any que es va esgotar. Jo, amb l'afany de col·laborar i gaudir d'un disc, em vaig quedar amb les ganes... Penso que fora molt millor posar-lo a la botiga de discs igualment com els llibres els posen a les llibreries. És més, segurament es vendrien més d'aquestes 150.000 còpies... perquè no us penseu, si no han canviat les tornes, un cop s'han acabat les còpies, s'ha acabat el disc i les ganes de col·laborar a través d'aquesta via.

Hi ha alguna cosa que se m'escapa i no acabo d'entendre. Col·laborar + Solidaritat + Negoci... no veig que encaixin els tres conceptes alhora amb la filosofia que proclamen... De totes maneres, per poc que puguem, hi col·laborarem!