dissabte, 24 de gener de 2009

Escriure

El difícil d'escriure no és pas encadenar unes lletres rere les altre anar formant paraules, no. El difícil d'escriure, és fer-ho d'aquesta manera, i que tingui un cert sentit. Si a això li sumem que quan no es té res per dir d'interessant més val estar callat... Ah, i també cal fer l'apreciació que sovint et fa falta temps, motivació i inspiració.

Vaja i si a tot això li sumes que no hi estàs obligat, que ho fas perquè t'agrada, sense rebre cap retribució...

Doncs tenim això. Que he estat molt dies sense escriure res, i segurament no és la primera ni serà l'última vegada que passa i passarà.

En definitiva, però, crec que no sóc pas l'únic que ho fa això. Vull dir que d'ençà del naixement dels blocs personals, podem afirmar que avui n'hi ha molts més que fa uns anys, però per contra estan molt més desactualitzats. Culpables?

Doncs no ho sé, però podria suposar un parell de coses:
  • Ganes de tenir un espai a internet per, senzillament, poder dir que el tens.
  • Facebook

Anem per la primera. Suposo que la gent, veient que el tema bloc estava i es posava de moda, sense entendre-hi un borrall, gràcies a recursos com fotolog, blogspot i molts d'altres, s'animava a tenir el seu propi blog. Però què passa? Ai las! El bloc no s'actualitza pas sol; i això és un problema i més quan no tens massa coses a dir.

El fenomen Facebook... què dir que no s'hagi dit? La gent ja aprofita aquest recurs per dir el que pensa, penjar fotos, estats, contactes i el que sigui. I posant-ho fàcil com ho posen, qui es complica la vida amb un bloc? I més que a través de l'orla pots estar a l'aguait de tot i tothom amb un parell de clics...

De totes maneres, res del que he dit em serveix d'excusa per portar tants dies sense escriure res... procurarem que ens vingui més sovint la inspiració o que tinguem quelcom a dir.

dilluns, 5 de gener de 2009

Fum, fum, fum

Del gener fins al desembre, fum, fum, fum
Del gener fins al desembre, fum, fum, fum
hem tingut un president espanyolet,
fals i farsant,
fals i farsant,
gràcies al psc,
amb el suport d'erc, fum, fum, fum.

Aquí a casona nostra, fum, fum, fum
Aquí a casona nostra, fum, fum, fum
si n'hi ha dos catalanets,
ben innocents, ben ingenus,
amb la pell i la samarra,
que ens estafen cada setmana, fum, fum, fum

I fins aquí una de les nadales més populars dels últims... 300 anys?

I el més trist de tot no és que hi hagi que comerciï amb aquest producte sovint tòxic i perjudicial per a la salut, sinó que desgraciadament i malauradament hi ha qui li compra!

L'estatut, la bilateralitat, el finançament...Quan la gent s'adonarà d'una vegada que no paren de vendre'ns fum, fum, fum? Quan els catalans voldran deixar de ser xemeneies?

dissabte, 3 de gener de 2009

Estella Warren

Quasi acabades les festes, ja començo a fer-me'n la idea.

I és que quan arriben aquestes festes, a la televisió és típic que comencin a passar-nos anuncis majoritàriament, o que durant la resta de l'any no són tant notoris, sobre perfums. Ja sé que també en passen de torrons, com és natural, i de cava, com també és natural (tot i que no entenc perquè no es fa una campanya de cava perquè se'n begui tot l'any! Però això ara no ve al cas i seria un altre tema).

Cada any, l'espero, no és un anunci qualsevol, és l'anunci. No és el perfum, no és la música... és ella. Estella Warren. I aquest any estic molt preocupat; no recordo haver-la vist, i potser ni tant sols l'anunci en qüestió: han deixat de fer-lo? l'han canviat per una altra? Com que només el posen de festes nadalenques a festes nadalenques... el van posar l'any passat? Jo crec que sí

Qui és l'Estella Warren? alguns i algunes pensareu. És aquella rossa que feia callar els llops quan es posava el perfum de Channel núm. 5. Ohhhhh. Jo crec que ens faria callar a tots! La podeu veure millor a la foto de l'esquerra. No em negareu que és un encant?

Efectivament. És aquesta rossa que anava vestida de caputxeta vermella i que endolcia les nostres festes amb la seva imatge. Durant alguns anys (no recordo quants) ha estat la imatge del perfum en qüestió per aquestes dates. De totes maneres, no cregueu que Chanel 5 ha estat l'única firma que ha utilitzat la seva imatge per vendre el seu producte; també ho ha estat Victoria's Secret, per exemple...

Em desfaria en elogis. Aquesta dolça actriu i model canadenca de finals del 78; guapa, bonica, dolça, tendra... quantes coses que transmet (em) la seva imatge, oi? I pensar que anava per fer la competència a la Gemma Mengual... sí, sí, la seva il·lusió era la natació sincronitzada... fins a Atlanta'96 havia anat, si no m'erro!

Però tots sabem que tot el bo s'acaba, i això no ha estat l'excepció malauradament. Esperem que la seva carrera com a model i actriu continuï amb tant d'èxit