diumenge, 1 de febrer de 2009

El contracte indefinit

Abans de comentar el tema, deixeu-me avisar-vos que m'agradaria que entenguéssiu el que em proposo a explicar i que procediu a la crítica després de l'adient lectura.

I és que des de fa uns dies, que no paro de pensar el mal que ha fet el contracte de treball indefinit al món de l'empresa i al conjunt del país en general.

Veus? Ja hi ha algú que pensa “però què diu aquest beneit?”

Com us deia, deixeu-me explicar; potser llavors m'entendreu. Com sempre, anem al cas pràctic.


Suposeu-vos que sou un empresari d'avui en dia i esteu immersos (com la majoria) en una crisi econòmica, i sabeu que per poder seguir en el sector, com deia aquell, o renoves o mors. Però l'empresari té un problema afegit que possiblement abans que existís el concepte comunitat europea era menys important perquè no hi havia la competència a nivell europeu i mundial que hi ha ara.

L'empresari disposa d'uns treballadors, que m'entra la competència no era tal i anaven fent, eren bons, vàlida i competents, però ara, que s'imposa el món de les noves tecnologies i cal obrir ment (renovar-se en definitiva) tot aquest personal que fa deu o quinze anys que fa les coses d'una determinada manera, no se li pot renovar. És a dir, el personal era bo mentre el nivell on competien era el d'aquí i era més aviat baix. Però amb Europa i el món, el llistó ha crescut!

Aleshores què pot fer l'empresari? Renovar o morir. Per renovar es troba que ha de posar nou personal més qualificat i competent del que té, però no hi ha feina per tothom, de manera que cal substituir l'existent. Però en què es troba? Que substituir el personal incompetent, a causa del contracte indefinit li costa un ull de la cara.

Dilema important, oi? 

Jo particularment no estic en contra totalment del contracte indefinit, però si que potser faria falta una revisió d'aquest tipus de relació contractual.

Molts (menys els que ho són) es queixen dels funcionaris perquè “com que tenen la feina assegurada, ja no fan mai res”. I en què es converteixen tots aquests que gaudeixen d'un contracte indefinit? Quants cauen en el parany de “com que tinc la feina assegurada no cal que m'hi esforci”?

Els treballadors potser hauríem d'estar cada x temps quinze dies de prova. Ja veuríem com la gent s'espavilaria! I llavors potser faríem pujar el llistó, de manera que seríem més competents, i així també potser s'alleugeriria la crisi

El que semblen no saber els treballadors acomodats en els seus contractes indefinits, és que si ells no són competents, l'empresa tampoc ho és, i si l'empresa no és competent, se'n va a norris; conjuntament amb ells. Els treballadors de l'empresa privada, a diferència dels funcionaris d'estat, han de tenir clar que l'estat no se'n pot anar a fer punyetes, però l'empresa privada sí...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada