divendres, 20 de febrer de 2009

Eto'o

Eto'o, Eto'o ... Comment tu t'appelles? je m'appelle Samuel.

Aquest dies sembla que els mitjans de comunicació s'han encarregat d'encendre la metxa d'una hipotètica bomba esportivament parlant. Té un nom i el sap tothom: Eto'o

A diferència dels mitjans de comunicació, les declaracions de l'Eto'o a una revista francesa, no només em semblen legítimes i correctes, sinó també totalment verídiques i que no fan mal a ningú.

El senyor Eto'o s'ha negat a fer-se fotos amb la samarreta del Barça i diu que no li agrada la gent que besen l'escut de la samarreta perquè llavors, per “quatre duros” més, en puguin besar qualsevol altra o, molt pitjor, la del màxim rival històric.

Com sol passar, els mitjans n'han fet un gra massa i fins i tot en Laporta no ha ajudat massa amb les seves últimes declaracions (o les que han fet transcendir els mitjans) que el Barça només vol jugadors compromesos.

Que algú em digui jugadors del Barça més compromesos que l'Eto'o.

L'Eto'o, molt encertadament, va ser molt clar. “Ara treballo pel Barça”. I nova reflexió: se li pot negar a l'Eto'o que no treballi pel Barça? No és dels jugadors que s'hi deixa la pell al camp? No és dels que més s'esforça?

Ja ho va dir quan va arribar i em sembla que ho compleix amb escreix. “Córrer com un negre per cobrar com un blanc”.

Però la gent és com és i els mitjans hi posen més pa que formatge. Sí que és cert que les declaracions que va fer a Vilafranca no van ser gens encertades; tanmateix no li faltava raó... Però aquestes, no sé on li veuen el problema...

Personalment prefereixo jugadors que treballin pel Barça, que s'esforcin, que justifiquin el seu sou. Gent com l'Eto'o. O algú es pensa que el senyor Alves no és un Eto'o a la brasilera? No crec que senti massa res pel Barça, però ell treballa, s'esforça, i la gent l'aclama. Diferència? Un parla sincerament i l'altre no parla.

Ara que potser la gent i els mitjans prefereixen gent que senti molt els colors, compromesos i totes aquestes coses. Jo en sóc un d'aquests! Em conformo en cobrar un parell de milions d'euros l'any, i besaré la samarreta i estaré compromès amb el Barça... au va home!

Quan la gent s'adonarà que el Barça és una empresa! Els que hem de tenir un sentiment som els barcelonistes, socis i simpatitzant, la resta han de treballar perquè els que tenim aques sentiment culé ens en puguem enorgullir cada dia, cada partit, cada temporada...

En resum: primer treballar per l'empresa que paga, i si llavors se senten els colors, ben vingut sigui. Però el que fa que avui estiguem com estem, és el resultat de l'esforç, i no pas el resultat de sentir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada