divendres, 13 de març de 2009

Cinema

Ara fa dies que es parla de tot el tema del cinema, de si s'han de fer més pel·lícules en català, que si doblades...

La meva postura és clara i contundent: les pel·lícules haurien de ser en versió original i subtitulades; altre tema que no em decanto, és si subtitulades en català o també en versió original. I ho diu un que no sap un borrall d'anglès ni francès (potser de les llengües més comunes a la pantalla gran).

Dit això, si que remarco que si cal doblar, aleshores no 50% en català i 50% en espanyol, sinó majoritàriament en català.

Molts pensaran que és una decisió equivocada o allò de “és que acostumat a sentir x sempre en espanyol, se'm fa rar ara sentir-lo en català.” Coi! si no es pot sentir la veu original de l'autor, i posats a manipular la veu de l'actor original, tant per tant fer-ho en llengua del país no?

I és que el tema del doblatge és complicat. En cap cas em vull posar amb la feina dels dobladors, però no crec que sigui cap cosa dolenta si dic que per molt que s'esforcin, mai es poden posar en les mateixes condicions i situació que l'actor real quan grava. Aquell to de veu, aquell gemec, amb la precisió temporal deguda... és evident que l'actor, a banda d'interpretar l'escena també interpreta amb la veu, cosa que difícilment pot fer un doblador; no perquè no en sàpiga o sigui dolent, sinó perquè no es pot posar a la pell de l'actor.

Per altra banda, a qui li agradaria fer una feina i que llavors te la canviïn?

Per més Inri, ja seria hora que aquest país es normalitzés i la gent, parlo en general, donada la casuística fóssim plurilingües i parléssim sense problemes la llengua natural del país (català per si algú va perdut) i una d'estrangera que ens obra les portes al món i ens pot fer gaudir de la cultura en versió original tal com cinema, literatura, teatre...

Tot plegat ens faria tots plegat més cultes i ens enriquiríem més; és clar que al principi fora difícil pels que no hi tenim la mà trencada, però en un futur no molt llunyà seria del tot normal i sé que podríem anar pel món sense por de fer el préssec o a no ser compresos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada