dilluns, 2 de març de 2009

L'art de disfressar-se

Finalment crec, i si no que algú em rectifiqui, aquest cap de setmana s'han acabat els carnestoltes de la comarca. Tona, Olost, Roda de Ter, Taradell, Els Hostalets de Balenyà, Folgueroles, Torelló, Vic, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Hipòlit de Voltregà, Centelles han celebrat la festa que, si tampoc m'erro, va començar ja fa 15 setmana al cap de setmana del 14 de febrer.

I passat molt anys des que em disfressava, i molt més encara de quan ho feia a l'escola, encara no entenc la raó de la festa. És per poder ser un dia el que ens agradaria en una altra vida? És la nostra inconsciència? No ho sé, no ho sé.

Lladres, pistolers, bebè i power ranger han estat alguns dels personatges dels quals m'he disfressat, cercant... bé, deixe-m'ho estar...

El fet és que el curiós del cas és els més “agosarats” exterioritzen el personatge que porten dins i les agendes comarcals els permet fer-ho durant unes setmanes de poble en poble. Aquest són els que es veuen o es fan veure, però n'hi ha de més subtils que amaguen, o no exterioritzen mai, o en poques ocasions que la gent no veu ni aprecia, el que realment són.

És l'art de disfressar-se, aquell art en posar-se quelcom a sobre perquè no et reconeguin. I és aleshores quan cal recordar aquell bell conte de la cabreta i el llop. Aquell conte en que les cabretes estaven tancades al corral i la mare els hi deia que no obrissin la porta. Quan era fora, es va presentar el llop i, primer menjant-se unes rovells d'ou per fer una veu més aguda i llavors pintant-se la pota de blanc, va fer creure a les cabretes que era la seva mare (no criticaré ara les pobres cabretes i la seva ignorància en no veure la diferència entre la pota d'un llop i d'una cabra a banda del color, però bé, és un conte...). El recordeu?

Quant de temps ha passat, oi?

O no. No penseu que en general mai hem deixat de celebrar el carnestoltes independentment de l'edat que tinguem? És a dir, quan érem petits i som grans amb canalla, ens disfressen ingènuament i amb bona fe per passar-nos-ho bé i riure durant uns dies; almenys aquests no se n'amaguen.
En d'altres ocasions però, uns més que els altres, es disfressen de mares cabres per enredar les cabres filles innocents. I a l'igual que les cabres que tant innocents trobem, els catalans ens deixem enredar igual; i com acaba el conte?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada