dissabte, 14 de març de 2009

Rcat: què i per a qui

“Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!”. No està malament començar un article d'opinió emulant la frase història que digué Josep Terradellas en tornar de l'exili. I és que fa un parell de divendres, tots els associats i associades a Reagrupament hem rebut el document “Organitzant el nostre futur lliure”, que hi consta el que haurà de defensar la candidatura transversal, amb ànim de regenerar la política i declarar la independència de Catalunya unilateralment des del nostre Parlament, que es presentarà a les properes eleccions.

Com deia el conegut anunci argentí del refresc: “Para los gordos, para los flacos, para los altos, para los bajos, para los que ríen, para los optimistas, para los pesimistas, para los que juegan, para las familias, para los reyes, para los magos, para los responsables, para los comprometidos, para los náufragos, para los de allí, para los que trabajan, para los de aquí, para los románticos, para los que te quieren, para los que no te quieren, para los que te quieren mucho, para los que te quieren poco, para los bronceados, para los nudistas, para los supersticiosos, para los originales, para los calculadores, para los sencillos; para los que leen, para los que escriben, para los astronautas, para los payasos, para los que viven solos, para los que viven juntos, para los que se enrollan, para los que besan, para los primeros, para los últimos, para los hombres, para los precavidos, para ella, para los músicos, para los transparentes, para los que disfrutan, para los fuertes, para los que se superan, para los que participan, para los que viven, para los que suman, para los que no se callan, para nosotros… para todos”.

Aquest és l'esperit. Unir, reagrupar. El projecte és de tots i per a tots els que vulguin viure molt millor. I és que les 133 pàgines de les quals consta el document, resumint-lo, em sembla un gran document que farà de Catalunya un país amic, modern, progressista, liberal, ric, poderós, curós amb el medi, atrevit, respectuós amb els drets humans, que posarà ordre on cal posar-n'hi, un país on tothom tindrà les mateixes oportunitats (que no vol dir els mateixos resultats). No només farà de Catalunya un país lliure, sinó que farà els seus ciutadans molt més lliures del que ho som avui.

El document de Reagrupament proposa des de les llistes electorals obertes, la limitació de mandats i càrrecs, fins l'estructura de la futura policia nacional catalana. Parla també de l'educació, l’economia, les infraestructures, el medi ambient o la cooperació internacional.

Val la pena dir – i aprofito per a felicitar-los a tots i totes – que hi han treballat altruistament, amb il•lusió, incansablement i amb gran entusiasme, més de 650 persones. Sí!, he escrit 650. Quan van néixer les comissions de treball, ningú es pensava que tindrien aquest èxit, i ho és, perquè no crec que sigui fàcil, no tan sols coordinar, sinó aglutinar més de 650 persones que vulguin treballar, ja no dic sense remuneració, sinó pagant la seva quota d'associat, per un projecte com aquest. Un exemple a seguir, i digne de ser estudiat.

“Organitzant el nostre futur lliure” el trobareu a la web nacional de Reagrupament i us invito a fer-hi una ullada. Reagrupament va molt, molt, seriosament, i no està per orgues. “Ara és hora, segadors, ara és hora d’estar alerta”. Això és també el que es desprèn del text. Intentarem canviar-ho tot, ens farà falta molta confiança, i ningú ha dit que seria fàcil, però val la pena provar-ho. I sí, també, també ens equivocarem, perquè som persones, persones humanes.

El que em semblaria més trist, i encara hi sou a temps, és que d'aquí a uns quants anys algú no pogués dir: “jo en formava part”. Tindrem els nostres pros, els nostres contres, però ningú pot negar la feina que està fent la nostra associació. Res del que està passant actualment es podria entendre sense l'aparició de Reagrupament; sigui dit de passada també, que tampoc es podria entendre si els grups polítics actuals no veiessin perillar les seves cadires...en benefici nostre...

El dia 21 de març, segona assemblea nacional. Alguns, tristament per a ells, no podran dir “jo hi era”, però en vindran més i encara sou a temps de formar part del moviment que, d'una vegada per totes, ha engegat l'imparable procés cap a la independència. Hi esteu convidats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada