divendres, 3 d’abril de 2009

La democràcia caduca

No tinc cap intenció d'alarmar amb aquest títol, però particularment em sembla que si el rumb dels que manen des de dalt no canvia, poca cosa hi farem. En cap cas em posiciono a favor de l'anarquia i/o dictadura, però al pas que anem, no sé com acabarà tot plegat si, com deia, no es fa un gir.

I no costa massa de veure i entendre un parell de coses. La primera és que no es pot anar a votar fins els 18 anys; la segona és que, si bé la democràcia no té data de caducitat, sí que els seus votants la tenen; i aquesta no és més que la seva mort.

Des d'aquest punt de vista, passen dues coses importants. La primera és que la gent es va fent gran, i tota aquella generació que va lluitar per tenir una democràcia i poder fer ús del seu vot com a ciutadà, per llei de vida, mor i deixa de votar. Això potser fa més mal als partits conservadors, però ara això no ve al cas. Per l'altra, no es fa gaire res per incentivar el jovent (les noves generacions i, en definitiva, la gent que haurà de votar) a participar de la democràcia i de la política.

Per poc que sapiguem de matemàtiques és obvi que si restem els que moren, i també restem tota la massa social que puja que no els hi importa ni se la senten propera ni se'ls ha conscienciat de la importància de tal, arribarà un punt que aniran a votar 4 i gràcies. És aquí on hi veig la data de caducitat.

I és que, des del meu punt de vista, quins problemes té la nostra democràcia?

El concepte democràcia no és el mateix en la transició que ara. Aleshores la gent lluitava per tenir el que tenim ara perquè els hi semblava una meta inaccessible. Un cop assolida, la gent volem més i els joves d'ara que volem fer-ne ús, no tenim la concepció que el que visquem sigui una pura democràcia (només fa falta veure com funciona el sistema polític o com se'ls nega el vot a milers de bascos).

Per altra banda, quina educació rebem a nivell polític? Ben poca per no dir gens! No sé si, a l'igual que informàtica, català, llengua estrangera i demés, s'hauria de fer una assignatura a l'escola de política. Sí, sí, he dit política!

Que des de petits s'expliqués què és, per a què serveix (ja he dit que tal com l'entenem el jovent cal millorar-la molt, però bé), o millor dit, per què hi ha aquest recurs, d'on ve i per què se n'ha de fer ús. Deixar clar que és un recurs que va costar molt assolir-lo i que agradi o no, hi és i hi serà i que cal treure'n tot el suc que se'n pugui. I sobretot, que quan s'arribés a l'edat de votar, es tingués una bona cultura política i democràtica; que el jovent sabés què vota i per què vota i que en prengués part; se'n sentís part.

La política i els que la fan (poca però encara en fan de tant en tant), a diferència del que pensa molta gent, no ens resoldran la vida, però sí que a priori ens han d'ajudar a conviure entre tots i a facilitar-nos les coses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada