dissabte, 15 d’agost de 2009

Fets, no paraules

Aquest ha estat un dels darrers lemes sentits en unes eleccions; i tenien raó. I no només la segueixen tenint, sinó que se'ls hi ha de fer cas i tirar d'hemeroteca tot fent una cerca (tampoc cal fer-la gaire exhaustiva) pel Youtube o pel Google.

“Apoyaré la reforma del Estatuto ...”, els papers de Salamanca seran retornats als seus legítims propietaris, els 210 €uros per facilitar l'emancipació dels joves, els 400 que havien de ser retornats, la llei de dependència, l'Estatut, el poder adreçar-se al parlament europeu amb la nostra llengua (directament), la davallada de Catalunya Ràdio – líder d'audiència quan hi havia “la crosta nacionalista”– a la tercera posició per darrera de la Cadena SER, com també la de TV3 per darrera de Antena 3, la ignorància per part del Govern de la voluntat de La Cambra amb l'acord del finançament i els 3800 milions al primer any, els diferents terminis incomplerts del mateix finançament... fa falta seguir?

Fets, no paraules; és un gran lema, sí senyor. I tots aquests fets precisament – gràcies – són els que em fan adonar que no anem bé, que cal millorar, i que no ens hem de refiar gaire del que ens diuen perquè sovint és just el contrari.

I quan tot va força malament i tenim tots els bojos coneguts, potser, contradient la dita, val la pena conèixer algun savi. Tothom en aquest món té dret a ser escoltat i es mereix una oportunitat, i vist l'atzucac a on ens tenen tots ficats, no perdem res per invertir uns quarts d'hora en anar a escoltar un nou projecte que té intenció de treure'ns-en precisament i alliberar-nos com a poble: Reagrupament Independentisa amb Joan Carretero al capdavant.

Ens solucionarà la vida? No, tanmateix com la resta que hi ha ara; la política no hi és per resoldre'ns la vida, sinó que hi és per intentar-nos-la fer més àgil a través de lleis, normes i demés. És més, per molt que no ens agradin els polítics, la política – i que duri – ens és necessària i, més enllà que guanyi el que més ens agradi, ha de guanyar el que ens desagradi menys o s'aproximi més als nostres interessos i/o ideals. Li solucionarem a ell, la vida? Tampoc; per fer-ho ho tenia molt més fàcil quan era conseller de la Generalitat i en va sortir – cas insòlit – tot prioritzant els ideals front els càrrecs polítics (i no era petit precisament el de conseller de governació), i no pas ara, que va de punta a punta del país en la mesura que pot depenent de les seves visites i guàrdies que té com tot metge, tot invertint temps, diners, explicant-se i cercant el màxim suport pels ideals que creu i molts compartim.

Com deia aquell, “busque, compare i, si encuentra algo mejor, cómprelo”. Buscar-lo ja no cal; el tindrem el dijous dia 3 de setembre (20:30h) a l'Edifici del Sucre de Vic. Comparar-lo és el que podrem fer, i comprar-lo... esperem tenir-ne l'opció el 2010.