dimarts, 20 d’octubre de 2009

Les consultes populars

Les consultes populars, altrament dites, referèndums, són uns dels temes de preocupació i de candent actualitat des del que va passar el passat 13 de setembre a Arenys de Munt. Tècnicament desconec la diferència, però crec que tots ens entenem tant si parlem d’una cosa com si parlem de l’altra.
Intentem fer un planteig de la situació pre i post referèndum.

La situació és que la organització de les consultes les vol dur a terme i dirigir la societat civil sense caure en el parany de partidismes ni que cap partit en pugui fer bandera. En el cas de la comarca que ens ocupa, només cal anar a una reunió convocada sobre el tema, per veure que, si diem que està politizat, ens quedem curts. En la única reunió que vaig assistir em sonaven moooooltes cares. Mirava cap a l’esquerra, i hi havia cares conegudes; mirava cap a la dreta, potser no tantes. Em va semblar que estava tot decidit, però pendent de decidir-ho...

És clar, a la gent li preocupa això, doncs els partits a barallar-se per l’èxit, o per poder atribuir el fracàs a l’adversari.

Suposant que tot acabi bé (que es dugui a terme la consulta) el proper 13 de desembre si no m’erro, un bon grapat de municipis de la comarca d’Osona, realitzaran la consulta per la independència de Catalunya. Pot passar que surti que sí, o que surti que no. Fàcil d’imaginar, oi?

Crec que de tots els organitzadors i proconsultes, saben perfectament que sortirà el sí per:
  • Els llocs on s’han votat mocions a favor, generalment són ajuntament encapçalats per partits diguem-ne nacionalistes. La resta (Barcelona, St Boi...) no els han aprovat. I ja se sap que els ajuntaments representen la tendència del poble.
  • La gent que anirà a votar, per l’entusiasme ho farà afirmativament; doncs en la vida real no poden fer-ho i, “per una vegada que ho podem fer...”.

L’endemà ja tenim els resultats. Poden passar dues coses més:
  1. Que surti que no. Ja hem dit que és improbable
  2. Que surti que sí. I és aleshores quan tenim el problema.

Les consultes que farem el desembre, recordem que són legals, molt boniques, lícites... però NO són vinculants. Quan els polítics vegin que el 100% del lloc on s’ha votat (no m’equivocaré de gaire si no és el 100%) s’ha votat que sí, què fan? Recordem que pel maig la mesa del Parlament va tombar una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) per l’autodeterminació de Catalunya. Les forces que hi ha actualment al Parlament, no estan per la independència hi així s’ha palès. Total, que el problema és si surt sí, i no pas si surt no. Una bona patata calenta.

Per altra banda, si tot aquesta marea, neguit, preocupació i actes no es canalitzen políticament, tot quedarà com la gran festa de la democràcia, del civisme, de la participació... Els espanyols deuen pensar que mentre estiguem distrets amb referèndums no vinculants, no fem d’altres coses més efectives. Tot plegat em recorda com tot el tema de les seleccions catalanes. Un munt de firmes per tenir seleccions, la gent contenta perquè reivindica, però ens deixen fer un partit anual i tots contents! I no és això, amics, no és això. O és com quan comprem una cuina de joguina pels fills... mentre es distreguin amb aquesta i no amb la de gas...

L’únic “referèndum vinculant” serà a les properes eleccions. Si l’associació encapçalada pel metge de Puigcerdà irromp al Parlament amb un programa on posi que si té majoria declararà la independència unilateral de Catalunya i realment la té, això va a missa. Perquè les decisions al Parlament de Catalunya, en aquest cas (hem vist que en d’altres no perquè estan supeditades a la capital de l’estat veí) SÍ són vinculants.

Total, màxim suport i simpatia a les consultes, però que no ens distreguin. El nostre futur es pot decidir molt més a les properes eleccions, que no pas amb la gran festa que es preveu el proper 13 de desembre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada