dimecres, 7 d’abril de 2010

Braveheart

- Fills d'Escòcia, sóc William Wallace.
- [...] Heu vingut a lluitar com a homes lliures, i homes lliures sou. Què fareu sense llibertat? Lluitareu?
- No!... contra això, no! Fugirem, i viurem.
- Lluiteu i pot ser que moriu; fugiu, i viureu, almenys un temps, i en morir al vostre llit, d'aquí a molts anys, no estareu disposats a canviar tots els dies des d'avui fins aleshores, per una oportunitat, només per una oportunitat, de tornar aquí i dir als nostres enemics que POT SER QUE ENS PRENGUIN LA VIDA, PERÒ MAI NO ENS PRENDRAN LA LLIBERTAT!

A molts independentistes se'ns posa la pell de gallina en sentir aquestes paraules... Aquest és el discurs que William Wallace va dir al seu exèrcit escocès abans d'emprendre la batalla de Falkirk en la molt aconsellable pel•lícula de Mel Gibson Braveheart. Si avui es fes una pel•lícula sobre, posem per cas, el Timbaler del Bruc, o fóssim en ple segle XIII o XIV, aquest diàleg tindria tot el sentit si en comptes d'Escòcia parléssim de Catalunya.

Però els temps canvien, i ara ja no ens n'anem a fer la guerra a la muntanya amb cavalls, llances, faldilles i la cara pintada, sinó que tenim altres armes, i una s'anomena democràcia. Està greument ferida, ja ho sé, però encara no ha mort ni, pel bé de tots, val més que no ho faci; però ha de canviar, sí, així com també els que l'abanderen dient que fan política.

D'ara fins les properes eleccions que es faran previsiblement a la tardor, és la crida que hem de fer a tots els catalans i catalanes que vulguin ser lliures. D'ençà d'un temps, la batalla ha començat, i hem de lluitar com a homes i dones lliures que som. Què farem sense llibertat? No res podem fer sense tenir-la i gaudir-la, i ningú ens la regalarà, perquè és una cosa que, senzillament, es pren i es defensa. I som els catalans qui tenim el deure i l'obligació de prendre-la i, un cop obtinguda, defensar-la com un dels nostres béns més preuats.

És per això que d'ara fins als propers plebiscits hem de córrer una cursa de velocitat. M'agradaria dir-vos que seran 100 m llisos, però us mentiria, i fóra millor que us digués que seran 100 m tanca, perquè de traves no ens en faltaran i s’esmerçaran  a posar-nos-en per tal que no avancem. Passats aquests primers plebiscits, ja tindrem temps de fer la cursa de fons, però ara toca córrer, lluitar, esprintar... cap a la llibertat. Atesa la importància moral i històrica dels moments que estem vivint, tots els que anhelem la nostra llibertat, durant aquests mesos que teòricament queden, hem de fer pedagogia sobre la independència a tots aquells que ens trobem pel carrer i esforçar-nos per fer-nos entendre, donar-los arguments sobre la necessitat i de la viabilitat de la independència. Aquesta ha deixat de ser una cosa purament sentimental i ja és una qüestió de pura supervivència per a uns i altres.

Catalans i catalanes, com totes les altres nacions que han esdevingut lliures, si volem i ens hi esforcem, estem a punt de fer història; no defallim! Tots plegats hi tenim una cita, i no hi podem faltar. Hem tingut diversos moments al llarg de la història, i aquesta ha de ser la definitiva, perquè potser no tindrem més oportunitats.

Tornant a Braveheart, anys més tard de la condemna, tortura i decapitació del patriota escocès, Eduard I d'Anglaterra mor i el succeeix Eduard II; un temps més enllà, Robert Bruce esdevé rei d'Escòcia i ha de retre vassallatge a Eduard II. En comptes d'això, però, decideix emular  Wallace i lluitar. A la batalla de Bannockburn, tot i essent menys, venç a l'exèrcit anglès. Escòcia fou lliure. El 2010 els catalans tenim la nostra pròpia batalla i cita amb la història, però aquesta vegada a les urnes. Igual que ells, som menys i ens enfrontem a un enemic – no pas un adversari – poderós, però amb més il•lusió i convenciment. Catalunya serà lliure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada