diumenge, 11 d’abril de 2010

Maneres de fer i de dir

La carrera ha començat, i la maquinària dels partits clàssics ja es posa a rutllar; els cops de colze són a l'ordre del dia. Malauradament, s'ha entrat  en la lògica del "tot s'hi val" per veure si es pot arreplegar alguna cosa, o no perdre el poc que es té. Tinc la sensació que, políticament parlant, en aquest temps de crisi, la coneguda marca sueca de mobles farà negoci venent cadires a preus baixos i, contra nosaltres, les crítiques destructives,  les calúmnies, punyalades i d'altres, vénen i vindran, com diria el mestre Llach, del nord, del sud, de terra endins i de mar enllà. Però, com també canta seguidament, a nosaltres "no ens mena cap bandera que no es digui llibertat". I és per això que hem de treballar i treballarem deixant de banda la resta.

Si bé les patacades que vénen del nord, del sud i de mar enllà ja ens les esperem, les més doloroses solen ser les de terra endins. Sovint se'ns recorda allò de "qui calla consent", però a mi m'agrada més aquesta altra: "és bo saber callar, fins que és l'hora de parlar". Reagrupament té una missió que és molt seriosa, important, difícil, molt laboriosa, i que mai ningú abans s'havia volgut prendre amb aquesta determinació, ànim i fermesa. Juguem en camp contrari i en territori sovint hostil, però hem de creure en les nostres possibilitats, que, per altra banda, molts s'esmercen a amagar o manipular i realment són més de les que a la gent ens deixen percebre.

Com us deia, "és bo saber callar, fins que és l'hora de parlar". Reagrupament i la gent que en formem part, treballem incansablement, altruistament i sense remuneració perquè tots plegats, tots, puguem viure molt millor. Treballem per la independència de Catalunya, per la regeneració democràtica, i, com us deia, no és fàcil, sinó molt laboriós. És per tot això que no tenim temps de respondre crítiques destructives, calúmnies, punyalades i tantes altres coses que han vingut i que vindran.  Per altra banda, no cal ficar-se en un laboratori per fer un experiment amb totes elles i  un estenedor per veure que no s'hi aguantarien ni amb pinces perquè, o bé són falses, o bé cauen pel seu propi pes. Una de les que em fa més gràcia és aquesta que diuen que a Reagrupament no hi ha democràcia, quan, per exemple, el mínim suport que van tenir les votacions dels passat dia 21 a l'Assemblea, va ser del 90%. Però siguem seriosos i no perdem el temps en aquestes coses ni malgastem línies perquè, com us deia, sí que parlem quan s'ha de parlar. I de manera clara, contundent i amb fermesa. La Constitució Catalana que hem redactat n'és un exemple, i el document Organitzant el nostre futur lliure, que és el nostre full de ruta, n'és un altre. Com també ho són tots els actes oberts a tothom que organitzem arreu del territori fent pedagogia a favor de la causa de qualsevol persona que aspiri a viure millor. I ho duem a terme amb debats, tertúlies, xerrades, conferències i sopars, i també amb les trobades mensuals de coordinadors territorials amb la Junta Nacional, cosa que demostra la possibilitat de participar directament amb el projecte. Aquestes són i han de ser les nostres paraules i les que us hem de fer arribar a tots i totes pels mitjans que puguem, perquè la cita amb la història és a la cantonada i no tenim temps per perdre en altres coses. A tots aquells que això no els sembli bé, fantàstic, que proposin una cosa millor, més directa, més seriosa i més ràpida, i potser ens en sortirem abans i millor. Però, ai las!, de totes les etzibades que ens arriben per totes bandes, no hem rebut cap alternativa millor. Em temo molt que amb l’argument de la independència, molts cerquen la seva dependència... En definitiva, però, per a tots aquells que es vulguin dedicar a la política professionalment, també els convé Reagrupament perquè, quan abans tinguem l’Estat propi, abans hi tornaran a haver més seients buits a punt per ser presos, esperem i desitgem, no per culs sedentaris.

Però aquesta missió no la podem dur a bon port sols. D'ara fins a les eleccions - que ningú sap quan seran - hem de fer encara molts més actes, explicar el nostre projecte, convèncer  la gent, i donar-los arguments perquè en convencin d'altres. Vaja, que tenim molta feina per fer i no és gens fàcil... però tots junts, si volem i ens hi esforcem, ens en sortirem. No perdeu l'oportunitat d'explicar el perquè del sí a les consultes populars, d'explicar arguments econòmics, democràtics, culturals i de tota mena per optar per la llibertat; que no ens quedi res al tinter o aquella recança de "si li hagués pogut dir allò, ara ell seria un altre independentista". Com diu el títol de la conferència que ens oferirà el doctor  en sociologia Salvador Cardús el proper dia 20 d'abril a Vic: "Tenim país, volem futur. El camí és la independència". I és per a tots, i amb l'esforç de tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada