divendres, 25 de juny de 2010

Trenquem els tòpics (1)

Quan parlem d’independència sovint la gent ens parla d’un seguit d’excuses o pors, altrament dit tòpics, pensant que la independència és una utopia, un somni, una cosa irrealitzable. Doncs no. Alguns d’aquests tòpics, potser els més freqüents són: 1) Hi haurà boicot; 2) Trauran els tancs; 3) No ens la donaran; 4) La independència ha de venir de l’esquerra; 5) Només ho volem els catalans; 6) És de quatre que no tenen ni dos dits de front; i 7) No és possible. Aquí teniu 4 paràgrafs per davant per intentar trencar-ne alguns.

Hi haurà boicot. El precedent que tothom utilitza, és el del cava. Val a dir que el boicot del 2005 va fer caure l’exportació del cava català al regne d’Espanya un 6,5%; acompanyat, però, d’un increment de l’exportació internacional d’un 6%. Des de que vivim en un món globalitzat, el pastís ja no és Espanya com quan hi havia la pesseta i podia fer ús dels aranzels, sinó el món. Per què fer negoci amb 45 milions d’habitants podent-lo fer amb quasi set mil? Per què fer-lo amb un país amb un alt índex de morositat i amb dificultats econòmiques podent-lo fer amb economies creixents com l’índia o la xinesa? Si Catalunya té un producte amb una gran relació qualitat-preu, qui creu que els espanyols s’arriscaran a comprar més barat i pitjor, o igual de bo però més car? Que la pela és la pela..., i els espanyols seguiran comprant els nostres bons productes.

Trauran els tancs. Pensem quin seria el cost de treure’ls; no per nosaltres, sinó per a ells. La Unió Europea no permetria una guerra dins els seu territori, com tampoc ho permetria els EUA ni cap país desenvolupat i democràtic. A mitjà termini, suposaria l’expulsió de la UE i, tenint en compte que sense ella ni les seves subvencions Espanya no pot viure, no sembla gaire factible. Per altra banda, el cost d’una intervenció militar seria superior a la de mantenir la situació actual; i si ara les passen magres...Però no només és això. Imagineu què passaria a la borsa de Madrid. Automàticament es desplomaria i perdria el capital de mils d’inversors, fent d’Espanya un país empobrit. Com el mateix boicot que farien la quantitat de multinacionals que hi ha a l’estat espanyol. Imagino part de les empreses franceses, angleses, americanes i japoneses fugint d’un estat en conflicte tot destruint, així, riquesa i empobrint encara més Espanya.

No ens la donaran. En aquest cas em remeto a una paraules del Canonge de Vic, Jaume Collell, que diuen “El dret a poder viure, no es compra ni es ven. Poble que mereix ser lliure, si no li ho donen, s’ho pren”. I la independència funciona d’aquesta manera. No l’hem de demanar, de la mateixa manera que quan molts vàrem marxar de casa. Senzillament, un dia ens vàrem adonar que ens havíem fet grans, que volíem fer la nostra vida, i/o que la casa se’ns havia fet petita. No us imagino, i perdoneu-me, sent madurs i majors d’edat, demanant permís als pares per prendre la determinació i, en cas que fos així, fer-se enrere si la resposta no fos l’esperada. I segurament si abans de prendre la decisió hi havia “conflictes”, es devien acabar quan us vàreu emancipar, i ara gaudiu, la majoria, d’una cordial relació. Per cert, i per cloure la metàfora, no oblideu que el Regne d’Espanya mai ha sigut casa nostra.

La independència ha de venir de l’esquerra. També és fals, i diversos estudis així ho corroboren. Segons un estudi del Cercle d’Estudis Sobiranistes del 2008, tenim que un 84,7% de simpatitzants d’E(RC) n’estan a favor, 50,2% de CiU, 31,8% d’ICV, 22,6% del PSC-PSOE, 13,5% PP. Vaig molt enllà? Observem el darrer que ha fet el Periódico de Catalunya el aquest mes de juny: tenim que un 94,2% de simpatitzants d’E(RC) n’estan a favor, 56,5% de CiU, 37,1% de ICV, 35,2% del PSC-PSOE, 10,0% PP. Sí, on hi ha més majories entre els simpatitzants de cada partit, són els d’esquerres, però no oblidem l’electorat de cadascun. Quants vots sumarien les esquerres per separat i les dretes per separat? No sembla que hagi de venir únicament i exclusiva de les esquerres.

Deixo per un article posterior els altres tres tòpics, però sigui dit per endavant, que la independència és per a tots, amb tots, amb l’ajuda de tothom, necessària, viable i urgent. I depèn únicament i exclusiva de la nostra voluntat.