dimarts, 26 d’octubre de 2010

Consumir preferentment abans de...

No tinc cap intenció d'alarmar a ningú, però diria que si la cosa no fa un gir de 180º, poca cosa hi farem. Un canvi de govern no és garantia de que això millori, sinó que caldrà que algú entri amb força, coratge, convicció i fermesa abanderant la regeneració democràtica per canviar-los l’status quo. És vital, de la mateixa manera que la independència. Pràcticament tots els que hi ha (govern i oposició) han tingut l’ocasió de fer una llei electoral nova però no ha reeixit.

Tingueu en compte un parell de coses molt òbvies: 1) No es pot anar a votar fins els 18 anys i 2) Si bé la democràcia en sí no té data de caducitat, sí que la tenen els electors. Des d'aquest punt de vista, passen dues coses més. La primera és que la gent es va fent gran, i tota aquella generació que va lluitar per tenir una democràcia i poder fer ús del seu vot com a ciutadà, per llei de vida, mor i deixa de votar. Per l'altra, no es fa massa res per incentivar el jovent a participar de la democràcia i de la política. No n’hi ha prou en convocar-nos una vegada cada quatre anys o quan la fan tan grossa que ni tant sols hi arriben.

Per poc que sapiguem de matemàtiques és obvi que si restem -dels electors- els que moren, i la massa social que puja i no se sent proper als polítics ni se'ls ha conscienciat de la importància de la política, arribarà un punt que aniran a votar 4. I gràcies. I és que, des del meu punt de vista, quins problemes té la nostra democràcia?

No ens la fan propera ni participativa. El concepte democràcia no és el mateix a la transició que actualment. Aleshores la gent lluitava per tenir el que tenim ara perquè els semblava una meta inaccessible. Un cop assolida, la gent en volem més i, els joves que volem fer-ne ús, no tenim la convicció que el que visquem sigui una democràcia en estat pur. Semblarà una afirmació egoista, però fàcilment comprensible pels que no hem viscut l’horror del franquisme de primera mà. Per altra banda, quina educació rebem a nivell polític? Ben poca per no dir gens! No sé si, de la mateixa manera que informàtica, català, llengua estrangera i demés, s'hauria de fer una assignatura a l'escola de política. Sí, sí, he dit política! Que des de petits s'expliqués què és, per a què serveix, o millor dit, per què hi ha aquesta eina, d'on ve i per què se n'ha de fer ús. Deixar clar que és una eina que va costar molt assolir-la i que, agradi més o menys, hi és, hi serà i, cal treure'n tot el suc que se'n pugui. S’hauria de garantir que, quan s'arribés a l'edat de votar, es tingués una bona cultura política i democràtica; que el jovent sabés què vota i per què vota i que en prengués part; se'n sentís part.

Però això, el canvi cultural de l’elector, tampoc tindria efecte si no canviés l’altra banda de la balança, el de l’elegit. Maneres per fer la política més propera i més atractiva? Treballarem per fer-la-hi. Districtes electorals reduïts per tal que el diputat tingui un vincle més directe amb els ciutadans, llistes obertes i a guanyar-se les garrofes al territori, tramitació de lleis directes si ho demana un 25% del cens electoral. Ja no fer més referèndums,  sinó fer-los vinculants. Transparència en el finançament, limitació de mandats per no eternitzar-se en el càrrec, oficina del diputat per tal que els ciutadans als quals representa li puguin retre comptes. També incompatibilitat de càrrecs, supressió dels informes... i un llarg etcètera. Tot, per apropar el polític al ciutadà.

La política i els que la fan, a diferència del que pensa molta gent, no ens resoldran la vida, però sí que a priori ens han d'ajudar a tots i a facilitar-nos la convivència. Com tantes altres coses també depèn de nosaltres. I no és la independència el que els fa por, sinó que els treguin aquest modus vivendi. Independència sí. Regeneració democràtica, també.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada