dimarts, 19 d’octubre de 2010

Efecte papallona

L'efecte papallona és un concepte que fa referència a la noció de sensibilitat a les condicions inicials dins del marc de la teoria del caos. El seu nom prové d'un antic proverbi xinès: “l'aletejar de les ales d'una papallona es pot sentir a l'altra banda del món”. La idea és que, donades unes condicions inicials d'un determinat sistema caòtic, la més mínima variació d'aquestes pot provocar que el sistema evolucioni en formes completament diferents. Sent, d'aquesta manera, que una petita pertorbació inicial, mitjançant un procés d’amplificació, podrà generar un efecte considerablement gran. Així ho explica la viquipèdia.

Un exemple claríssim sobre l'efecte papallona és deixar anar una pilota just sobre l'aresta de la teulada d'una casa diverses vegades. Petites desviacions en la posició inicial poden fer que la pilota caigui per una banda de la teulada o per l'altra, segueixi un recorregut o un altre i, acabi parada en llocs completament diferents. Canvis minúsculs que condueixen a resultats totalment divergents.

Dit a la catalana, seria el que va popularitzar temps enrere el Capità Enciam amb el seu “els petits canvis són poderosos”. Bromes a part, us invito a aturar-vos a pensar què us ha fet arribar on sou o a un estat al qual pugueu estar. Perquè de la mateixa manera que un ridícul mil•límetre pot fer caure una pilota cap a una banda o altra d'una teulada, un lleu somriure pot acabar amb un casori, i un no somriure pot acabar amb totes les esperances.

On vull anar a parar? Us imagineu si Carles Reixach no hagués “contractat” Leo Messi amb un tovalló de paper? Us imagineu què hauria passat si a un poble de poc més de 8.000 habitants no s’hagués aprovat una moció a favor d’una consulta per a la independència? I si ningú hagués recolzat un tal Bill Gates o, Steve Jobs no hagués plegat de les classes de la universitat de Reed als 6 mesos i se n’hagués anat a fer unes classes de cal•ligrafia? I si Pinto no atura aquell penal a Mallorca o Iniesta xuta un metre més enrere o tira el cos enrere i la pilota va al pal a Stamford Bridge?

Hi ha detalls que marquen el curs de la història. A primera vista no en som conscients però, en intentar explicar com hem arribat on som ens adonem de com d’important va ser aquella gota que va fer vessar el got. I en aquests moments estem vivint un d’aquests moments i podem fer decantar la balança cap a una banda o altra. Som la piloteta sobre l’aresta de la teulada. Ens trobem just al davant d’un camí que pren dues direccions oposades. Independència o decadència. I el món, i més concretament altres nacions germanes, ens està observant amb lupa. Tenim un alt grau de responsabilitat i no la podem vessar.

D’aquí a uns anys poden un parell de coses. Que siguem independents o no. Ras, curt i senzill. I a què serà degut? Mireu, a les darreres eleccions, s’estipula que 986.000 votants potencialment independentistes no varen votar. Segons la darrera enquesta de El Periódico del juny, els electors que varen votar i aposten per a la independència sumen 1.326.000 entre dretes i esquerres. Si a aquests els sumen els 986.000 tenim 2.312.000 milions de vots. Perquè us en feu la idea, per declarar-la unilateralment des del Parlament en fan falta entre 1,3 i 1,5. Difícil? A priori en sobren, però cal que tots ens ho creguem i hi apostem clarament.

No desmereixeu el vostre vot. És molt més important del que us penseu. Oblideu-vos d’aquell “perquè jo no hi vagi no passarà res”. Potser és el que devien pensar les 986.000 persones el 2006. Catalunya és i serà el que els catalans vulguem i, hem de ser conseqüents amb la nostra voluntat. No es pot fer cap truita sense trencar els ous. És hora de passar a l’acció. Els petits canvis, són poderosos. El teu canvi, el teu gest de posar una butlleta independentista a les urnes pot canviar el rumb d’aquest país, del benestar dels ciutadans i els infants. Tot canvi comença amb una aletejada d’ales insignificant d’una papallona, però ja veieu com pot acabar. És la nostra -teva- responsabilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada