dimarts, 12 d’octubre de 2010

Ens ho passarem bé!

Ja ho va dir Joan Carretero quan va inaugurar la seu electoral de Reagrupament Osona a Vic: “en aquesta campanya cal passar-ho bé”. Doncs així ho procurarem.

El fet és que nosaltres partim de zero i, en cap cas, podem treure uns resultats pitjors que en les darreres eleccions. Aquell tòpic que tot partit polític, obtingui el resultat que obtingui, vanta l’endemà de les eleccions felicitant-se pels resultats, en el nostre cas serà cert. És evident que ens podem quedar igual, fer-ho millor o molt millor, però en qualsevol cas pitjor segur que no. Aquell altre tòpic futbolístic del “molt a guanyar i poc a perdre” també ens és vàlid; amb una notable diferència: qui guanya o perd no és Reagrupament, sinó l’independentisme i el futur de Catalunya. Per tant, de pressió, cap ni una. Hem d’encarar aquesta bonica etapa amb la convicció que estem fent el que cal; i si fem el que cal, per què ens ho hauríem de passar malament?

Aquestes reflexions són fruit de la lògica que ens amara a molts. I és molt fàcil d’entendre. Som més de 3.400 associats i el que hi ha darrera de Reagrupament és un projecte polític de país i pel país. Com que tots -bé, o quasi tots perquè ja sabem que en qualsevol família hi ha ovelles negres- ho entenem d’aquesta manera, ens podem permetre el luxe de fer diversos actes el mateix dia arreu del territori. A tall informatiu, fins a 10 actes el dijous 23 de setembre. Des de caps de llista (Rut Carandell, Joan Carretero, Ferran Pujol, Jaume Fernàndez), fins a associats de base. Tots explicant el projecte, fent pedagogia a favor de la independència. Tots remant en un sol sentit a favor de Catalunya i els seus ciutadans. Quan veus tanta empenta, ganes de fer les coses bé, sacrifici i predisposició, per què ens ho hauríem de passar malament?

En el nostre cas -Osona- tot i lamentar que, acabada la campanya no haurem pogut visitar els 51 municipis de la comarca, ja portem una quinzena de presentacions arreu i en tenim previstes d’altres mentre tinguem temps. I no serà fàcil, perquè tots treballem. I deixeu-me remarcar que independentment de les presentacions, també hem realitzat altres activitats o conferències que han portat a explicar-nos les seves reflexions personalitats tan destacades com Heribert Barrera, Xavier Roig, Salvador Cardús o Salvador Garcia, entre d’altres. Estem fent feina, i això ens ha de fer sentir bé.

Ep!, i totes amb un somriure d’orella a orella; les presentacions i les altres activitats. Amb il•lusió, optimisme, positivisme, convicció, fermesa, valentia, humilitat, generositat i altruisme. I sí, sabem que no serà fàcil i ningú ens va dir que ho seria però, en clau de país, hi pot haver res més satisfactori que treballar per la llibertat del teu país? Pel benestar de les catalanes i catalans del futur? No és un privilegi contribuir a la consecució de la independència?

El temps dirà si hi estem posant un gra de sorra o una muntanya, però la tasca que estem fent és innegable. No ens podran assenyalar amb el dit i dir que no vàrem fer res. No tindrem infants, d’aquí a uns anys, que ens puguin alçar la vista, entristits i potser, fins i tot avergonyits, i demanar-nos que què vàrem fer per ells i per la independència. No, això no passarà perquè els podrem mirar amb tota la dignitat que ens atorga la feina que estem fent.

I al final què passarà? És evident que no ho sabem. Pot passar qualsevol cosa. Diuen que “la feina ben feta, no té fronteres, ni té rival”. A mi m’agrada pensar que tot treball ha de tenir i té la seva recompensa. No som polítics, sinó gent que fa política de manera temporal. Hi som, i hi serem. Més de 900.000 independentistes es varen quedar a casa el 2006. Nosaltres, pel país i perquè ens puguem mirar als ulls amb els infants, posem l’eina. Tu què faràs, permetràs que un infant et pugui mirar avergonyit i demanar-te, amb llàgrimes als ulls, què vas fer per la independència i pel seu benestar?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada