dimecres, 24 de novembre de 2010

Melodies d’independència

 “El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist”, però “tant se val! és així com m'agrada a mi”. Estimada Catalunya tingues clar que “Et dono casa meva, et dono tot allò que porto a dins de les butxaques. Et dono la mirada, et dono i només dono; no perdrem mai la batalla. Voldria dir-te, avui, que cal guanyar per fer possible el somni i les paraules”.

Cal guanyar-nos la independència sabent que quan vàrem començar amb aquest projecte res seria fàcil però, alhora, un orgull contribuir a l’emancipació nacional perquè “Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben”. I és cert que amb el que portem de trajecte hem fet amics, hem conegut molts patriotes que junts hem lluitat com l’avi. Ja ho recordareu quan li deia: “Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! “ Mai podrem caminar per fer mar i arribar a l’anhelada Ítaca. Però el dia 28 podem iniciar un nou camí. “Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.”

És relativament senzill si tots estirem alhora. Si tots fem el gest democràtic de votar independència, democràcia i treball. Ja ho sabeu i insisteixo: “si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar”. I alliberar-nos ja no és una qüestió merament sentimental, sinó que és de pura supervivència per nosaltres i per les generacions futures. No dubteu en votar independència. Que l’endemà no ens haguem de lamentar. “No era això, companys, no era això pel que varen morir tantes flors, pel que vàrem plorar tants anhels. Potser cal ser valents altre cop i dir no, amics meus, no és això”. Que no ho haguem de lamentar perquè ara toca, i la història ens crida. “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu”. Com sempre hem sigut i no tenim perquè deixar de ser-ho. Unit, alegre i combatiu democràticament, que és com hem de guanyar aquesta batalla.

Com us deia, baixa al carrer, participa i fes el que cal. Ja hi ha qui ho ha pensat i fins i tot cantat: “No podré mirar als ulls als infants del meu lloc si sé que no vaig fer el que calia. És humil el meu cant però hi ha moltes veus que reclamen a crits que les escolten”. Escolta-les, i actua en conseqüència.

Reagrupament hi serà, al teu costat. “Jo hi sóc només si tu vols ser-hi, no tinc altra veritat, ni enganys ni cap gran misteri, si tu hi vas, també hi vaig. No tinc país sense tu, tampoc tinc demà...” I les persones de Reagrupament  “venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no creiem en les fronteres si darrera hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat. I caminem per poder ser i volem ser per caminar”. 

I tot plegat, perquè  "serem allò que vulguem ser".  “Som la cançó que mai s’acaba, som el combat contra l’oblit, som la paraula silenciada, som la revolta en un sol crit.  Som l’espurna que encén la flama, som la lluita que hem compartit, som la pedra en la barricada”. Hi som per tots aquells que desitgin un futur millor. I el més bonic de tot plegat és que només depèn de nosaltres “I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim”.

Elector que m’estàs llegint “pren els teus somnis, t'estan esperant. Vés no dubtis més, s'escapen. Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar. Fes que siguin teus, abraça'ls. Lluita pels teus somnis, t'estan esperant. Fem que siguin certs, abraça'ls”.

Gràcies Lluís Llach, Feliu Ventura, Miquel Martí i Pol, Obrint Pas, Manel, Sopa de Cabra, Cesk Freixas. Gràcies per aquestes melodies d’independència. Esperem que el poble parli –canti- ara. Alea jacta est.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada