diumenge, 28 de novembre de 2010

Recapitulem

Desgraciadament, molt sovint la gent extraiem conclusions precipitadament i sense valorar les coses com cal. Als darrers dies hem vist a aparèixer una nova plataforma per unir l'independentisme. Essent conscient que cal unir-nos tots plegats, no volem cap mena de protagonisme, i que cal sumar esforços, permeteu-me fer unes valoracions. Sumar sí, però recapitulem i que cadascú en tregui les conclusions que cregui oportunes. Recordem el següent i que a mi, particularment, fa que les coses no em quadrin.

El 2007, sorgeix dins d’ERC, un corrent crític intern anomenat Reagrupament (RCat) liderada per Joan Carretero i amb ànim de fer canviar la direcció del partit. RCat rep molt suport intern i, al cap de poc sorgeix un nou corrent crític anomenat Esquerra independentista. Curiós.

A l’abril del 2009, Joan Carretero publica un article (Pàtria i dignitat), on diu que a les properes eleccions cal fer una candidatura transversal per poder declarar la independència unilateral des del Parlament; el mateix que demana avui Solidaritat Catalana Independentista (SCI). En aquella ocasió, la direcció d’ERC va voler expedientar a Carretero, motiu pel qual aquest va plegar d’ERC. En aquest cas, si bé és cert que un dels promotors va dimitir de conseller nacional, no ha deixat l’acte de diputat, ha passat de d’onzè a catorzè a la llista de la circumscripció de Barcelona per les eleccions, és candidat a l’alcaldia de Badalona per ERC, i no ha estat expedientat per la direcció d’ERC. Curiós. Curiós pel fet que sorgeixi una plataforma per competir amb Reagrupament amb un mateix protagonista; la història es repeteix.

Per l’altra banda, tenim un prestigiós jurista, i no ho dic amb ironia, que entenc que coneixent la llei com no la coneix cap de nosaltres, ha estat un any promovent consultes populars quan –entenc- sabia que no portaven enlloc perquè la via, com han demostrat ells mateixos i el tribunal de justícia europeu amb Kosovo, és la de la declaració unilateral. Si el 14 de desembre passat ens informava que fer una consulta a Barcelona requeria un any, qui es pot creure que amb tres mesos es pot desenvolupar un projecte d’emancipació nacional? Per què no treballar des dels inicis per aquesta unitat i via, en comptes de marejar la perdiu amb consultes? Curiós. Curiós també que no figuri a les llistes de CiU. Per cert, igualment que l’anterior, continua essent militant i no sembla haver rebut cap avís seriós.

Unitat i regeneració democràtica. A Reagrupament ens sembla perfecte, de fet és el que diem fa un any, afegint-hi el treball. Però com es pot demanar unitat quan el dia 14 de desembre, després de la grandíssima feina feta a Osona amb les consultes populars pel jurista (els resultats ho avalen), aquest carrega contra l'organització de les consultes fora d'Osona i es desmarca de la iniciativa parlamentària i de la coordinadora nacional? Això és unitat? Declaracions com “fora d'Osona l'organització no ha funcionat” o “fracàs d'organització, fracàs d'unilateralitat i fracàs del sectarisme” referint-se a la coordinadora no ho semblen gaire. I com pot parlar de regeneració democràtica una persona que, segons la viquipèdia, està ficada a la política des de l’any 1993? 

Quant al nou projecte, on van a parar les dades del formulari de la web? Com s’ha de bastir un projecte amb 3 mesos? I el nom? Solidaritat Catalana, partit registrat l’any 1980 i que va ser la correspondència catalana de l'Aliança Popular de Manuel Fraga per presentar-se a les primeres eleccions catalanes després del franquisme. Partit que està registrat en l’àmbit territorial espanyol i que, dels 14 representants legals que té actualment, no hi figura cap nom català i d’entre aquests, hi ha l’exsogre del millor president de la història del Barça, pare del directiu que dimití el 2005 per la seva vinculació amb la Fundación Francisco Franco. Per cert, tampoc s’han posicionat amb un parell d’aspectes, crec que importants. RCat ja ha dit que no entraria a formar govern si no és per declarar la independència i que si es pot, no es reeditarà el tripartit. Què ha dit SCI al respecte?

Digueu-me mal pensat o desconfiat, però no puc evitar-ho. També em sembla curiós que amb qüestió de dies, hagin tingut tanta cobertura mediàtica nacional; molta més que la que havia rebut RCat als seus inicis i, perquè no dir-ho de passada, que la que rep actualment.

En definitiva, sí, la via és declaració unilateral, i cal regeneració democràtica. Hem de treballar per la independència tots plegats i cal sumar esforços. No és important qui la declari o qui dugui a terme aquest procés, però és molt important, importantíssim, que tinguem la certesa que es faci el que es digui i que no desanimem ni frustrem més a la gent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada