divendres, 1 d’abril de 2011

ETA a la ciutat dels Sants

Quin rebombori ha aixecat aquest documental que es va emetre fa uns dies per TV3 (la seva). Bé, sense ànim de fer de senyor Monegal, faré la meva crítica.

Recordo poques coses d’aquell dia. Recordo que havíem de fer algun treball a l’escola i ens vàrem endur una gravadora amb ànim de poder entrevistar algú sobre algun tema (entrevistar és un verb molt agosarat pel que podíem fer uns nois d'11 i 12 anys, però ja ens entenem). El lloc i dia era ideal, perquè es realitzava la volta ciclista a Osona i entre el carrer Verdaguer i la Plaça Major hi havia un bon batibull. Ens trobàvem allí. De sobte es va sentir una forta explosió i va tremolar el terra. Pels que no sigueu de Vic, val a dir que hi deu haver uns 8-10 minuts entre un lloc i l’altre.

Una explosió de gas? O què era? Recordo que vaig veure un munt de runa, però no recordo res més. Crec que al vespre ja sabia què havia passat. Tampoc recordo si em vaig preguntar quelcom especial sobre el tema. També recordo que, passats uns dies, una companya de classe que se’m va posar a plorar perquè tenia una amiga que vivia a la caserna i feia dies que no en sabia res.

En fi, i quasi 20 anys més tard, ens arriba aquest documental. Les imatges de l’atemptat a Vic ja han sortit en d’altres documentals. Vegeu La pelota vasca.

Què dir-ne? Doncs que en general, no em va agradar. No em va agradar que el protagonista fos el periodista. Ho sento, no em va agradar. M’agraden aquells documentals on el protagonista, valgui la redundància, és el protagonista. I en aquest documental hi ha un objecte de ser protagonista però el protagonista és un altre.
Tampoc em van agradar les reiterades imatges de pintades d’independència. Semblava allò de, Vic és una ciutat independentista, pintem les parets, ens volem independitzar d’Espanya, com els terroristes. I si tant ells com nosaltres ens volem independitzar, no ens hem de fer mal entre nosaltres. Un pacte no escrit de respecte. Doncs no és això. No  m'agrada que es relacionin coses dolentes com el terrorisme o la xenofòbia amb la independència o el nacionalisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada