dilluns, 20 de juny de 2011

Bloc estrenat

Com alguns heu pogut veure, he estrenat bloc. Em feia recança tant abandonar el portal que amb tanta il•lusió vaig implementar fa temps com tenir una certa obligació a escriure de tant en tant.

I el cert és que amb un parell de dies li he donat forma. Que si triar la plantilla, la foto de la capçalera, el nom, els gadgets.... Fins i tot havia de pensar en on obrir-lo; tot i que com a fan de Google, això ha estat fàcil. Em costarà un temps adaptar-me a totes les possibilitats que ens ofereix blogger, però ho intentarem com tantes altres coses que hem intentat. Com deia, amb un parell de dies he pujat tot el que havia escrit a vicoci.com i tot el que havia escrit en altres mitjans durant el darrer any en nom de Reagrupament Osona tot contribuint a la causa i a intentar convèncer als indecisos que la independència, la regeneració democràtica i els valors de l’esforç i el treball són claus perquè una nació esdevingui pròsper.


Amb aquest dos dies he vist que tenia molt material; no sé si dir-li articles, opinions, reflexions.... material. A alguns els agradarà més i, a d’altres, menys, però és el que hi ha. N’hi ha alguns que em repeteixo una mica, però crec que és normal i, per desgràcia, n’hi haurà més. A mesura que vagi tenint més temps intentaré posar etiquetes a les entrades per tal de classificar-les; però també és una tasca complicada. I com això, també en vénen moltes més idees al cap. I si hi poso escrits i poesies que he escrit des que tenia 16 anys? És graciós veure com un, en fer-se gran, canvia les idees, la manera d’escriure i madura. Llegeixo el que vaig escriure quan tenia 16 anys i fa riure; mentre que quan llegeixo el que he escrit més darrerament, francament, a vegades les metàfores són tant radicals que em costa copsar què vull dir. També em passava pel cap d’anar penjant cosetes que he fet a la cuina. M’agrada la cuina, tot i que no en tinc ni idea. Haig d’aprendre tant de tot....

I total, per què? Doncs per distreure’m i per poca cosa més. Algú s’ho llegirà algun dia; d’altres coses no les llegirà mai ningú.... I per això costa tant escriure en un bloc, perquè costa rebre feedbacks i hauria d’intentar escriure quelcom útil o que pugui ser de l’interès d’algú; a més d’estar  pendent del que passa pel món per poder-hi dir la teva. Però tot sigui per un sentir-se millor, oi? Encara que per molt que et sentis millor, tampoc acabes resolent res. Que ho preguntin als grans poetes, que sovint escriuen els seus millors versos en el seu pitjor estat anímic. I després d’escriure, de desfogar-se, han resolt l’arrel del problema? Sovint no.

En fi, queda l’espai obert a tothom qui hi vulgui participar. Intentarem fer entrades de tant en tant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada