diumenge, 26 de juny de 2011

Fitxatges del Barça

Com cada any, comença el serial dels fitxatges d’estiu. Cansa una mica. Entenc que, com que la majoria d’esports s’aturen però els mitjans necessiten continuar venent els seus productes, han de vendre el que sigui.
És complicat el tema de fitxatges. Tothom hi diu la seva i tothom té la veritat absoluta. No parlo dels que puguem opinar, sinó del que se sent als mitjans de comunicació. El que per uns ja està fet i tancat, per altres no és més que un rumor. Certament, sovint penso que farien un favor si unifiquessin les fonts i, sobretot, intentessin confirmar la notícia o la seva veracitat.

Tres apunts, doncs, de fitxatges o, millor dit, moviment de jugadors del Barça.


Cesc. És el drama de cada any; i ja en fa uns quants que dura. Sents opinions molt a favor i molt en contra. Jo, tinc els meus dubtes. Per una banda, penses, si va marxar del Barça ara no s’haurien de pagar massa diners; per l’altra penses, si s’ho val... En una de les darreres entrevistes que em varen fer de feina els vaig dir que el que valorava més d’una empresa era que valoressin els seus treballadors abans no pleguessin. Sembla clar que, en aquest cas, el Barça no ho va saber fer i ara potser n’haurà de pagar les conseqüències. O potser no. Els que ho hagin de decidir ja ho decidiran. Amb tot, ja em comença a recordar al Gerard López. L’eterna promesa que la vàrem pagar molt cara per recuperar-la del València. Aquella operació no va sortir bé. Amb En Cesc i, després de crear tantes expectatives, i si ens passa el mateix? També, evidentment, podria sortir tot molt rodó.

Alexis Sànchez. “Mama por” és la primera reflexió. No per res, sinó perquè –diuen- el vol en Guardiola. Sempre he cantat les excel•lències de Guardiola com a entrenador (i quan el van fitxar sempre vaig dir que abans de jutjar-lo se li havia de donar una oportunitat), però com a caça talents.... no es guanyaria la vida com ho ha fet Monchi al Sevilla. Enrique, Martín-Cáceres, Hlëb, Ibrahimovic, Txigrinsky... i crec que alguns altres que ja no recordo. Vaja, insisteixo, excel•lent com a tècnic però no massa com a director esportiu. Vistes les experiències, si finalment creuen que l’han de fitxar, endavant i és un meló que s’ha d’obrir i pot sortir dolç.

Finalment Bojan. Sempre he pensat que es va equivocar renovant pel Barça el mateix any que van fitxar en Guardiola. Desconeixia la possible tivantor que hi podia haver pel fet que Bojan desmereixés el segon equip (entrenat per Guardiola) per poder pujar al primer equip i deixar en Pep a l’estacada, però si ell i el seu entorn ho coneixia, no és un bon consell vincular-te a un club per molt anys quan 1) l’has deixat a l’estacada al seu equip i 2) l’equip amb l’actual estàs jugant, fa un canvi d’entrenador i no saps amb qui confiarà. Esperem que l’aventura a Roma de la mà de l’apreciat Luís Enrique li surti bé. S’ho mereix.
Per tant, a mesura que passi l’estiu anirem desvetllant què passa. Com sempre, el que sigui serà sense que la resta, més enllà que donar la nostra opinió, hi puguem fer absolutament res. Només espero i desitjo que prevalgui el col•lectiu i no hi hagi personalismes. Que l’equip torni a ser una bassa d’oli, guanyi i enamori. Queden molts reptes per complir: quarta lliga consecutiva i segona champions (cosa inèdita). Endavant i ànims. Visca el Barça!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada