dissabte, 4 de juny de 2011

I si promovem una ILP?

Sóc dels que penso que tenim el deure de fer un món millor del que era el dia que vàrem néixer. Bé, dir món potser és molt pretensiós; diguem Catalunya, doncs. Dic això pensant amb l’esperit de les tres premisses de Reagrupament i dies abans de la celebració de la quarta assemblea el 19 de juny a Vic. Independència, democràcia i treball. Humilment, tenint en compte que no sóc jurista ni advocat i, desconeixent la viabilitat de la proposta, deixo a l’aire una idea per si algú creu que fora bona i val la pena recollir-la i explotar-la.

Si bé és cert que els que volien que Reagrupament no obtingués representació parlamentària se’n van sortir, l’esperit de molts segueix intacte; si més no pels que volem una Catalunya millor. I des de fora el Parlament se’n poden fer moltes de coses. De fet, es pot treballar amb els tres aspectes. Val la pena recordar i remarcar que Reagrupament va fer més de 1000 actes i més d’un i de dos es devien convèncer. És a dir, molta gent va despertar i va creure que la independència és part de la solució de molts problemes, que la democràcia que tenim és pèssima i cal millorar-la i, finalment, que cal recuperar l’esperit emprenedor dels catalans, així com els valors com la feina ben feta i l’esforç que ens ha caracteritzat al llarg de segles.

I seguint amb aquest fil, des de fa mesos que em pregunto què podem fer per Catalunya i no desaprofitar la feina feta. Em rellegeixo el document “organitzant el nostre futur lliure” i, avui encara més, veig que és el que la gent reclama a crits; mai millor dir. Sobretot quant a la radicalitat democràtica. Llei electoral ampliació dels límits de la Democràcia, control sobre els partits, funció, responsabilitat i retribució dels càrrecs electes, la llei de contractes públics, control social sobre la gestió pública... Per què serveixen les Iniciatives Legislatives Populars? Per què no aprofitar aquesta bona tasca feta? Si es va tirar endavant una llei per abolir els toros, per què no promoure una ILP per fer una llei electoral de veritat? 

Molts tenim la convicció que el que els fa por als polítics, no és la independència, sinó la regeneració democràtica. És per això que al llarg de 30 anys mai han fet una llei electoral. I això que és de les poques coses que en tenim la competència. No valdria la pena intentar promoure una ILP?

Comentant-ho amb diversa gent em diuen que no és una mala idea. I per això la comparteixo, perquè crec que el compartir ens fa a tots millors i, sovint, les coses arriben més lluny que si només es comenta en cercles petits. En temps com aquests hem vist el que es pot arribar a fer a través de les xarxes socials. Ho hem pogut comprovar amb el darrer moviment al carrer. Per què en comptes de manifestar-nos no promovem una llei? Si bé la independència pot generar opinions contràries, la necessitat d’una profunda regeneració política sembla tenir consens. És obvi que una ILP sobre la independència la tomben a la primera, però, s’atrevirien tombar una llei electoral ben feta? Quina cara els quedaria en veure que el poble és capaç de fer una cosa que ells en són incapaços? Com defensarien la no tramitació?

Tot plegat, si això ho canalitzés una associació com Reagrupament, també serviria per unes quantes coses més. Per una banda, ventar i reafirmar als quatre vents que la prioritat és Catalunya, i no pas les poltrones. Per altra, que l’esperit de la gent no mor en no tenir representació parlamentària. I, finalment, també permetria donar-se a conèixer arreu per si, arribades a les properes eleccions, cal que alguna força estigui per les tres labors que no van estar ni estant els polítics: treball, democràcia i independència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada