diumenge, 26 de juny de 2011

Sortir de la crisi

Llegeixo a l’osona.com que “El desdoblament de l'Eix Transversal, projecte clau per sortir de la crisi”, fet que m'ha fet recordar els apunts d’introducció a l’economia que vaig estudiar a la UOC.

Hi haurà gent que entengui d’economia que discreparà però, des del meu punt de vista, els factors que vaig estudiar a la UOC em semblen del tot lògic. I és que hi ha un apartat on enumera i destaca alguns dels principals factors que afavoreixen el creixement econòmic:
  • L’augment en les quantitats de factors productius utilitzats,
  • El progrés tecnològic,
  • El capital humà,
  • Una bona xarxa d’infraestructures.

Veient-los, val la pena destacar el potencial que té Catalunya i el poc que l’utilitza i/o el pot utilitzar.

De l’augment en les quantitats de factors productius, potser és amb el factor que hi podem fer menys. Catalunya no disposa de recursos naturals ni primeres matèries. De totes maneres, ja vàrem se capaços de fer la revolució industrial sense cotó, sense carbó, sense ferro i amb un país pobre –Espanya- com a mercat. De manera que ara, tenint Europa i el món com a mercat, ens n’hauríem de sortir.

Quant al progrés tecnològic, sempre he pensat que som un país de paper i bolígraf. Ens costa entrar en la tecnologia, tot i que sabem que és imprescindible. Caldrà un canvi de xip col•lectiu per afrontar el pervenir. Hem d’aprofitar els avantatges que ens ofereix la tecnologia per poder produir més i millor que els nostres competidors a escala europea i mundial.

Quant al capital humà, bàsicament significa que més ensenyament i més especialització, es tradueix en més creixement econòmic. És evident que un país on la majoria de treballadors són enginyers està més preparat per competir dins del món globalitzat que vivim (una altra opció seria competir amb preus, però no crec que la societat ho tolerés). El tema ensenyament és complicat, però tots sabem que no disposem d’un model exemplar i això contribueix a l’endarreriment. Per posar-vos un exemple, sentia l’altra dia a Xavier Sala i Martin a la ràdio dient que a la Xina estudien 8 hores diàries o més; aquí discutim una sisena...

Finalment, la xarxa d’infraestructures i el que m’ha donat peu a escriure sobre el tema. Malauradament, tampoc hi tenim massa a dir; fou una de les coses importants, conjuntament amb aspectes relacionats amb diners i immigració, que no es va lligar amb aquella llei orgànica espanyola anomenada estatut(et). La xarxa d’infraestrucures hauria d’estar enfocat en 4 àrees: carreteres, ports, aeroports i ferrocarril. Des d’un millor accés al port de Barcelona i autovies verticals, fins la connexió entre els ports de Barcelona i Tarragona; passant per una bona infraestructura ferroviària per donar sortida als nostres productes; potenciar les comunicacions horitzontals (eix i eix transpirinenc) ja veiem que és positiu. Només nodrint-nos d’una bona xarxa podrem exportar i esdevenir la capital d’Eurosubelt algun dia (si no hi arribem massa tard).

Quant a esdevenir la capital d’Eurosunbelt, val la pensa destacar que la regió que va des de Lió fins a València, conforma la cinquena megaregió en PIB d’Europa i la onzena mundial (dades del 2005). És un pastís prou gran per aprofitar-lo i fer que Barcelona sigui la porta a Europa de les mercaderies procedents de les economies emergents d’Índia i Xina. Aquest tema també està parat per l’administració espanyola; suposo que essent conscient de les ales que ens donaria. Per veure-ho més clar, aquí teniu una fotografia via satèl•lit de la contaminació il•lumínica on queda reflectit les megaregions d’Europa; per ordre de PIB: Amsterdam- Rotterdam – Ruhr – Flandes – Lille, London – Leeds – Chester, Milà – Torí – Roma, Frankfurt – Stuttgart – Mannheim i València – Barcelona – Marsella – Lió.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada