dimecres, 27 de juliol de 2011

El doblatge

Llegeixo amb cert desànim que “El 46% prefereix veure les pel·lícules doblades en castellà mentre que només un 18% en català segons el Baròmetre de la Comunicació”. Trist, però gens sorprenent. Els catalans ja les tenim aquestes coses. Mostrem una cosa; en demostrem una altra. Tots traiem les dents quan ens ataquen la nostra llengua; la majoria inicia una conversa a un immigrant en espanyol o canvia de seguida si se li dirigeixen amb aquesta llengua estrangera. Per què hauria de ser diferent amb el cas del cinema?

La notícia, però, és doblement trista. En primer lloc i, no sé si el que em sap més greu, és que la gent prefereix el doblatge que la versió original. En segon lloc, que si no han de veure -escoltar- una pel·lícula en versió original, prefereixin veure-la en espanyol. Com diria aquell, per què? Si l’has de veure amb una llengua no original, tant per tant, mira-te-la en català, no? O és que tu, catalanoparlant que reivindiques la teva llengua, creus que la nostra és una llengua minoritària i no fa per la gran pantalla?

Jo ho tinc claríssim. Sempre que es pugui, versió original. Sigui català, espanyol, anglès o... no miro massa pel·lícules i sèries però la majoria són amb aquestes llengües. Només quan mires les coses amb versió original i subtitulat t’adones de les coses que t’arribes a perdre. Per poca llengua estrangera que sàpigues, t’adones que hi ha paraules o expressions que són intraduïbles o que les tradueixen malament. També és important no perdre’s els tons de veus, silencis... vaja, el que fa que una interpretació sigui més o menys bona. Ep! Cap crítica als dobladors! Senzillament, per bons que siguin, no es poden posar dins el personatge i mai ho podran fer tan bé.

D’una vegada per totes, els cinemes haurien d’apostar per les versions originals. Seria com aquell que vol comprar uns texans amb cama d’elefant i la moda diu que són estrets. Senzillament, o agafes els estrets o et quedes sense pantalons. Si tots els cinemes fessin el mateix, la gent -m’agrada pensar- s’adaptaria. Els cinemes passarien les pel·lícules en la seva versió original; ja sigui català, espanyol, anglès o el que sigui i creixeríem com a societat i ens nodriríem culturalment. Amb uns anys, potser ens posaríem a l’altura de mitjana europea. 

De totes maneres, tot això ja ve de lluny. És una qüestió social i d’ensenyament. De petits no ens van ensenyar llengua estrangera i, de grans, preferim el doblatge. Com que també hem viscut submisos i ens han volgut fer creure que el català és una cosa folklòrica, el considerem una llengua menor. I així ens va.

Si t’estimes la cultura, mira amb versió original. Si t’estimes el català, prioritza’l davant d’altres llengües no originals i utilitza’l preferentment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada