divendres, 29 de juliol de 2011

L’afer del cogombre

Estic indignat. No confondre amb ser indignat! Quan ho vaig sentir per la ràdio no m’ho creia. Espanya rebrà finalment els 70,9 milions d'euros que reclamava a la Unió Europea per l'anomenada "crisi del cogombre". No discutiré la injustícia que van patir els agricultors espanyols i europeus per tot l’afer però, com té vergonya Espanya d’exigir 71 milions d’Euros quan, des de fa la tira d’anys viu gràcies als fons europeus i a Catalunya?

La vergonya va més enllà. Espanya, amb els fons europeus, ha construït autopistes de diversos carrils per on no hi circula ningú. També ha fet aeroports fantasmes que els han hagut de tancar. I, la darrera més coneguda, un tram del tren de l’alta velocitat que també l’ha hagut de tancar perquè hi viatjaven menys de 10 passatgers diaris. Ah!, me n’oblidava, i tots els pavellons que ha fet a petits pobles on hi podrien encabir tot el poble sencer i no els fa falta per res? Una vergonya tot plegat. Espanya ha viscut i malgastat sempre a costa dels catalans i dels fons europeus. Però clar, mentre paguin els altres... Si almenys els hagués servit per alguna cosa productiva i positiva...

Un apunt ràpid sobre el tema i una pregunta que deixo a l’aire. Espanya, com dic, ha estat rebent diners dels fons europeus bàsicament... per res. Pràcticament tot malgastat. Espanya podia rebre aquests fons perquè estava per sota de la mitjana d’Europa. Amb tot, ha arribat on ha arribat; és a dir, a ser un dels països més endeutats, a punt de fer fallida i, amb la trista distinció que, com continuï així, passarà a la història per enfonsar Europa i l’Euro. Felicitats! Nosaltres, malauradament, formem part d’això. Però la cosa es complica. Què farà Espanya ara que s’acaben els fons i, a més, amb l’entrada de països més pobres, passarà de ser país receptor a aportador? No fa falta ser gaire intel·ligent per veure que els comptes no surten. Torno a recordar que nosaltres formem part del vaixell que s’enfonsa i només depèn de nosaltres deixar de formar-ne part.

I, finalment, si Espanya havent rebut tants mils de milions de fons, i té la vergonya d’exigir 71 milions d’euros, què pensa fer Espanya amb els productors de cava catalans pel boicot que van rebre fa uns anys per part dels mateixos espanyols? És més, el govern català no hauria d’exigir el mateix tracte? Tampoc en tenien cap culpa els del ram del cava pel que el va provocar, oi? Doncs vinga, a reclamar indemnitzacions. De totes maneres i, cal remarcar-ho, no hi ha mal que per bé no vingui. Aquell boicot va permetre als productors catalans a mirar altres mercats i a exportar més. Per sort, avui la nostra producció de cava i vins no depèn tant del mercat espanyol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada