divendres, 1 de juliol de 2011

Pacte fiscal

No sabia quin títol posar en aquesta entrada, però em sembla que tothom sap de què parlo quan l’anomeno així. El podria anomenar de moltes altres maneres (concert econòmic, pacte econòmic, engany...), però em sembla que ja ens servirà. En definitiva fou la proposta estrella de CiU en les passades eleccions autonòmiques i vindria a ser el que tenen, més o menys, els bascos. Entenc que van prometre l’intent d’aconseguir-ho, més que no pas el pacte en si ja que no depèn pas d’ells; ni tant sols dels mateixos catalans.

En primer lloc, per tal que un pacte tingui èxit, s’ha de fer amb algú. Vull dir que no el pots pas fer sol (llavors seria una decisió unilateral) i, en aquest cas, t’has de posar d’acord -sorpresa!- amb els espanyols. Suposo que CiU ja sap que no té majoria al Congreso de los Diputados de Madrid, de manera que els farà falta els vots de socialistes i/o populars per tirar endavant aquesta proposta.

Abans de continuar, un apunt sobre el concert econòmic basc. Llegeixo a la viquipèdia que a la Constitució espanyola de 1978, en la seva disposició addicional 1ª, es van reconèixer i emparar els Drets històrics dels Territoris Forals, uns dels quals era, precisament, el Concert Econòmic. La disposició diu concretament:

La Constitución ampara y respeta los derechos históricos de los territorios forales”.

La actualización general de dicho régimen foral se llevará a cabo, en su caso, en el  marco de la Constitución y de los Estatutos de Autonomía”.

I on és el Concert econòmic? Doncs a l’Estatut d’autonomia del País Basc de 1979. Catalunya -nova sorpresa- no té reconeguts “los derechos históricos” ni pràcticament res per part dels espanyols.
Retornem al fil i, per fer-ho, consulto a l’INE l’aportació de PIB a l’economia espanyola per regions. Aquesta n’és part de la gràfica de les darreres dades; no hi he posat totes les comunitats, sinó només les que hi veieu.

En primer lloc, Catalunya ha aportat des de fa un munt d’anys, pràcticament la cinquena part del PIB de l’economia espanyola. Ara poseu-vos en la pell dels espanyols i feu la següent reflexió: “Catalunya nos aporta el 18% del PIB y yo decido si les dejo pagar menos; les dejo?”. Jo no deixaria; és la seva gallina d’ous d’or! Què passa amb el País Basc i Navarra (territorios forales)? Que aporten un 6.2/3% i un 1.7/8% respectivament. On vull anar a parar? Fixeu-vos en Ceuta; hi aporta un 0.1%. Si en la vostra economia teniu comunitats que hi aporten un 18/19% (Catalunya) i depeneu d’ella i un 0.1% (Ceuta), si l’haguéssiu de donar, a qui donaríeu un pacte fiscal?

En definitiva, des del meu punt de vista, ens van intentar enganyar a uns i van enganyar a uns altres. En primer lloc, perquè cap govern espanyol li passarà pel cap posar límit a la seva gallina d’ous d’or (ho hem vist amb la gràfica). En segon lloc, perquè es necessita una àmplia majoria que, avui, CiU no té.

Però si arribéssim al cas d’un hipotètic referèndum pel pacte fiscal, estic convençut que els catalans votarien que sí; així ho mostra el darrer baròmetre del CEO. Crec que seria com una espècie d’estatut(et) i, la gent, per tenir alguna cosa més i perquè ho diu CiU, votaria a favor. Parany! Els independentistes no hauríem d’aspirar a que en robin menys, sinó a que deixin de robar-nos. Un hipotètic pacte fiscal o concert econòmic, seria una manera de posar pals a les rodes al procés d’independència que avui, sembla no tenir aturador.

1 comentari:

  1. Si fóssim independents aportaríem a Espanya menys que Ceuta (és una manera de parlar). Jo, sóc independentista per la qüestió identitària, no per l'econòmica, tot i que hi ajuda. Davant d'un pacte fiscal, encara que fos un concert a la basca, diria que no. Però tranquil, que no arribarem a tant...!

    ResponElimina