divendres, 22 de juliol de 2011

TV3 (La seva)

Ja he escrit diverses vegades sobre TV3 però, no puc evitar tornar-m’hi a referir. Si em repeteixo, ho lamento. Abans d’encarar el tema en qüestió, cal fer una mica de repàs històric.

El període 1982-1996 va ser de gran estabilitat política a Catalunya, ja que la coalició formada per CDC (convergència Democràtica de Catalunya) i UDC (Unió Democràtica de Catalunya), liderada pel president Pujol va guanyar totes les eleccions al Parlament de Catalunya gairebé sempre per majoria absoluta. Una de les prioritats del Govern i del Parlament va ser la normalització lingüística. Amb aquesta finalitat, el 1983 es va promulgar la Llei de normalització lingüística. El procés de normalització es va enfortir amb la creació, el 1983, de Televisió de Catalunya, amb TV3 el 1983 i el canal 33 el 1988.

Vaja, a la meva manera d’entendre, calia fer país i, la televisió n’era una molt bona eina. I més de 25 anys més tard, en què s’ha convertit? Darrerament sembla el butlletí oficial del PSOE. De fet, l’eslògan oficial és TV3 la nostra, tot i que fa anys que jo l’anomeno TV3 la seva. Perquè de nostra ja no en queda gran cosa. És una pena. No sé què deu pensar el president Pujol en veure com ha acabat la seva obra.

TV3 s’havia de convertir en la televisió pública de tots els catalans i les catalanes. És per això que no entenc que, bàsicament, informin de notícies d’àmbit espanyol i de Barcelona que d’enlloc més. Només cal veure els titulars del TN. Fa poc, fins i tot van posar part del vídeo promocional de la candidatura de Rubalcaba! I després ens surten en totes les eleccions amb allò que no signen les cròniques perquè les notícies no es regeixen per criteris purament periodístics. I fora de les campanyes electorals, les notícies s’hi regeixen? Ens prenen el pèl? És lamentable. I aquesta setmana? El govern del país aprova uns pressupostos i hi ha el pitjor incendi de l'any i... Sorpresa! Obrim i informem sobre el president d'una comunitat autònoma veïna que, precisament, va prohibir la cadena i, per això mateix, el que els interessa més la notícia (els valencians) no poden veure que TV3 n'informa. Bravo! De fet, mai he entès quin criteri segueixen a l’hora d’escollir les notícies, però, cada vegada tinc més clar, que són estrictament polítics i no periodístics.

Seguint amb aquest fil, ja em respondreu per quin motiu és notícia que CatRadio canviï la programació i en canvi no ho sigui RAC1; de fet tots dos són líders d’audiència i es mereixen el mateix respecte i dret a que els catalans i catalanes n’estiguin informats, no? I no ho dic perquè tingui més tirada per RAC1 (depenent de quina franja, mèrit de RAC1; segona quina altra, desmèrit de CatRadio) sinó perquè entenc que tothom hauria de tenir el dret a ser degudament ben informat. I per què el partit del Barça o de l’Espanyol és més notícia quan el retransmeten per TV3 que quan el retransmeten per LaSexta? I així anar fent... Per què aquesta dèria per Fernando Alonso quan, a la meva manera d’entendre, s’hauria de donar més suport a Jaume Alguersuari?

Jo particularment, he deixat de mirar-me-la perquè, senzillament, ja no és la nostra. No costa gaire d’entendre. Per veure notícies espanyoles, millor veure una televisió espanyola; no m’agrada parlar malament de coses que són nostres (a priori). Per veure notícies locals, ja disposem de les televisions locals; en aquest sentit, no crec que estiguin gaire contentes les televisions barcelonines. I per la resta que ens volem informar de les notícies del país, què ens queda? Doncs poca cosa més.

Torna a quedar fet l’apunt. TV3 la seva. Un altre dia podem tornar a entrar amb el gran desig del Parlament i del Govern de Pujol: la normalització lingüística. Com també és fàcil de veure, aquella eina que van crear per dur-la a terme, avui ha perdut moltíssima força. Qualsevol catalanoparlant, s’adona dels barbarismes que arriben a dir. És una llàstima. Senyors de TV3, quina és la part que no entenen de ser televisó pública de Catalunya pels catalans i catalanes?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada