dissabte, 27 d’agost de 2011

El Gintònic

És un dels petits plaers de la vida que el vaig descobrir fa un munt d’anys. No sóc un d’aquests nous apassionats del gintònic recentment apareguts. I, mirat fredament, no sé si és bo o és dolent que s’hagi posat -d’ençà d’un temps- tant de moda. Hi ha una frase de no sé qui, que vaig llegir a no sé on, que és extrapolable a qualsevol petit tresor o plaer que ens ofereixi la vida. Diu: “L’amor és com una flor. Si s’olora discretament desprèn la seva fragància, però si se l’exposa als ulls dels demés, s’omple de mosques i perd el seu perfum”. Doncs això mateix. Però, per altra banda, com passa amb els castellers i altres coses, també és bonic que la gent ho conegui, admiri i, així, se li fa una mena de tribut.

Total, que ja deu fer una quinzena d’anys que bec gintònic. És un món al que em va introduir un bon amic. Aleshores, ignorants com érem, generalment el fèiem de Beefeater o Bombay i Tònica Schweppes. Evidentment, el fèiem als bars i/o discoteques, amb un simple got de tub; a vegades de plàstic. Quan l’oferies a algú per tal que en fes el tast, tancava els ulls i et deia que no valia res; i ara quanta gent va amb la copa de baló...Com canvien les coses amb el temps!

Més tard, gràcies a les coneixences amb gent de les barres, vàrem descobrir el Tanqueray i la coctelera. No era fàcil trobar Tanqueray arreu; i molt més complicat que et fessin un gintònic amb una coctelera i amb la llimona. Ens havíem tornat més refinats. I quin canvi comparat amb els gintònics de Beefeater secs que ens oferien abans. Però fou l’inici de la revolució. Anys més tard de la travessia del desert, el gintònic, no només  s'ha posat de moda, sinó que se n’han fet un munt de variants. Val a dir que, per a mi, és un atemptat al gintònic. M’han preparat gintònics amb sucre, amb pulco (concentrat de llimona) i amb altres històries; hi ha que se’l pren amb cogombre... No ho sé, digueu-me clàssic, però jo prefereixo el gintònic de tota la vida.

Amb el temps, tota la colla hem anat descobrint i coneixent aquest món. És espectacular. Ara ja no ens conformem amb segons què. Hem passat de les ginebres clàssiques a les Premium de Saphire, Tanqueray Ten, Citadelle i, a l’espera que m’arribi, Hendrick’s (curiosament, l'única que sí que es pren amb cogombre). Però n’hi ha un munt més i se’ns ha girat molta feina. Com també, a banda de la tònica Schweppes i Nordic (hi ha qui no li considera), n’hi ha un munt més que caldria fer-ne el tast. Per anar fent boca, podeu visitar gintonic.cat per descobrir les grans varietats de ginebres i tòniques i l’art que les uneix.

Finalment, el gintònic, com es fa? En primer lloc, recalcar que no és el mateix el gintònic dels 18 que el dels 30. Si bé el dels 18 les proporcions eren 1 de tònica per 4 de ginebra, a partir d’una edat prefereixes gaudir-lo i la cosa es capgira essent 1 de ginebra per 4 de tònica. En funció de l’hora i les circumstàncies: 1 copa gran, plena fins a dalt de glaçons molt freds, pell de llimona o llima, la ginebra (a gust del consumidor i es recomana tenir-la al congelador) i la tònica (molts recomanen la Fever Tree o Q Tonic). S’aboquen els glaçons a la copa i es fan regirar per tal que quedi la copa freda. Cas que els glaçons no siguin molt freds i deixin anar aigua, caldrà treure-la. Llavors agafem la pell del cítric (sense la part blanca), n'extraiem l'essència amb un parell de pinces, la passem per sobre la copa i la deixem a dins amb el gel. Posem la ginebra i, si es vol, un tros del cítric (però mai sense esprémer-la perquè mataria la tònica). Finalment aboquem la tònica amb cura per no fer desaparèixer les bombolles.

El millor és fer-se’ls a casa. No crec que enlloc de Vic el facin així. A gaudir-lo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada