dimecres, 3 d’agost de 2011

El periodisme d’avui


En primer lloc, deixeu-me dir que no sóc dels que m’agrada generalitzar. De veritat, és cert. Però a vegades i, deixant clar que no s’hi val generalitzar, per referir-se a un col•lectiu no hi ha alternativa. Ep, i tinc molt clar que hi ha excepcions. Amb això vull dir que, per exemple, la fama que tenen els funcionaris se la deuen haver guanyat per alguna cosa, malgrat n’hi hagi que valen un imperi. Però no és sobre els funcionaris que vull escriure, sinó sobre els periodistes.

No sóc el primer a esmentar que la qualitat del periodisme està en decadència. No fa falta anar massa lluny per poder afirmar aquesta premissa. Des de primera hora del matí, fins la darrera del vespre en tenim mostres. Independentment de si és premsa de ràdio, televisió o escrita. Com us deia, per sort hi ha excepcions, però de les que ens arriben, cada vegada menys. Desconec si el que perilla és la qualitat periodística o que aquest col•lectiu ha permès que la seva professió es polititzi fins al punt de condicionar allò que tant preuen: el periodisme. O potser són ambdues coses.


Però per parlar d’això, cal diferenciar dues coses: la qualitat i el deure d’informar.

Com us deia, de bon matí. Fa anys escoltava el matí de CatRadio d’en Bassas. El principi m’agradava però, va anar perdent. Llavors va venir la Neus Bonet. Només va durar un any. La meva percepció fou compartida per tants altres i l’audiència es fa enfonsar. Em vaig “passar” a Rac1, però darrerament amb en Basté, també ha perdut molt. Des del meu punt de vista, poca qualitat periodística i molta, moooooooolta demagògia i dependència. Em consta que ha rebut diversos correus constructius i educats sobre diversos temes, malgrat, per exemple, no fa gaire, va creure més important dir que l’hi havien dit imbècil o idiota a través del Twitter. Per part meva, no insultaré a ningú malgrat no estigui d’acord amb el que diu ni com ho fa. Només faltaria. Ningú ens obliga a escoltar un o altre i sempre tenim l’oportunitat de tancar la ràdio o canviar el dial. Entremig hi tenim en Fuentes. En Fuentes m’agradava quan feia el programa de 12.00 a 13.00 a CatRadio. Ara, tampoc sóc el primer a dir-ho, se li nota tant, tant, que és d’on bufa el vent. Tota la legislatura passada socialista i, ara, de cop, se’ns ha tornat convergent.

A la tarda, la cosa tampoc millora. Fa anys que escolto el Versió. Tant quan era a CatRadio com ara que és a Rac1. Però també ha perdut tant. Sort en té dels personatges; bàsicament en Marcel•lí i en Vicenç Martí. Part dels seus col•laboradors també valen molt la pena. Però, com us dic, ha perdut molt. Sovint, sembla que no escolta el que li diuen i penses “Toni!, això t’ho acaben de contestar!”. Al final, acabes escoltant una cosa més per desmèrit d’uns que mèrit dels altres. És una pena.

Per altra banda, hi ha el deure d’informar. Escoltant alguns informatius i programes d’informació, per quina raó el periodista dóna la seva opinió sobre el tema? El seu deure és informar neutralment sobre el que passa. La gent ja som prou grans per formar-nos una opinió en funció de la informació rebuda! Però n’hi ha que s’entossudeixen a fer-nos saber la seva opinió. I, el cert, és que ja hi ha “opinadors oficials” que, aleshores sí, te’ls llegeixes o escoltes perquè comparteixes part de les seves opinions i t’agrada conèixer què pensen sobre determinats temes.

Acabant, doncs, tres conclusions. La qualitat periodística ha baixat i continua baixant. Abans s’investigava, es confirmava i s’informava. Ara, es tira d’agència o de rumors i va que t’estrelles. La segona és que el col•lectiu periodístic, per desgràcia seva (els més romàntics) i nostre, cada vegada són més dependents políticament, cosa que fa que el ciutadà no estigui degudament ben informat. I, finalment, molts no entenen que el seu deure en una secció informativa és informar. Cas que vulguem saber la seva opinió, ja intentarem saber-la a través d’altres mitjans.

Finalment, un record que no puc esquivar-lo perquè el trobo molt a faltar. Miquel Calçada. Allò sí que és un periodista de cap a peus. Evidentment, és una opinió que es pot compartir o no. I ho dic des dels dos punts de vista, des del de la qualitat i des del deure d’informar. Per una banda, només cal veure que tots els programes que ha fet han sigut un èxit rotund. Dels primers, Persones Humanes, va crear tota l’escola que avui hom coneix. El darrer, Afers exteriors, senzillament és sublim. N’hi ha que no l’entenen (el Miquel), però, li has d’anar a cercar alguna cosa més perquè no només treballa amb el llenguatge pla. Metàfores, gestos, silencis i d’altres coses plenes de significat que van molt més enllà del que diuen literalment. Per l’altra banda, com haurien sigut el TN si els hagués conduït i realitzat en Miquel? No ho sé ni ho sabrem mai, però estic segur que molt millors que els que patim avui.

Ja veurem com evoluciona tot plegat. Per part meva, cada vegada més deixo de mirar informatius i llegeixo més opinió. No només pel que us comento, sinó també perquè depèn d’on ho llegeixis és una cosa o altra. Penso que el millor, per estar més o menys informat, és llegir diversos mitjans i acabar fent una mitjana. Allò serà, més o menys, el que haurà passat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada