dijous, 18 d’agost de 2011

Es busca rival

Alguns veuran en aquest titular una ironia, però no ho és. És cert. Es busca rival digne, modèlic, ja no pel Barça, sinó pel futbol en general. No pot ser que milions de persones vegin el que veuen i s’alimenti l’odi d’aquesta manera. Essent sincer, moltes de les coses que són alguna cosa, ho són gràcies al seu antònim. És a dir, què seria el blanc sense el negre? Què seria l’excel·lència sense la mediocritat? Què seria el Barça sense el Madrid o, el Madrid sense el Barça?

El que va passar ahir és molt trist i, malauradament no és res nou. De fet i, encara que costi de creure, fins i tot els mitjans madrilenys es manifesten en el mateix sentit. Fou una vergonya. Llegint els titulars d’arreu del món, també s’arriba a la mateixa conclusió. Una vergonya. I, certament, sap greu.

Sap greu per diverses coses. Ja sabem que un Barça - Madrid sempre és alguna cosa més que un partit de futbol però, han sobrepassat la línia roja. Bé, han no és del tot correcte perquè em refereixo al Madrid; més concretament al seu entrenador i al seu president que li ho permet tot i una mica més. Però també sap greu pel mateix Madrid. Penso que, en una escala de valors, primer ve l’odi, llavors la indiferència i, finalment, la pena. Ja hem passat per les dues primeres i ara ja, el Madrid fa pena. Ja ho va dir Xavi.

Em pregunto què deu pensar aquell que aplaudia a Ronaldinho al Bernabéu. Què se n’ha fet d’aquell señorío que tothom reconeixia al Madrid? En què l’ha convertit? A mi, de veritat que em sap greu perquè adoro l’esport i més enllà de la rivalitat i del que hi havia hagut sempre, no s’ha d’arribar a la violència. En aquest sentit, esperem que la profecia de Guardiola no arribi a bon port. Però si tot continua així, és fàcil que acabi passant: “algun dia prendrem mal”. Algú hauria de prendre mesures per evitar-ho.

M’agrada guanyar al Madrid i a tants altres grans equips com pot ser Manchester o d’altres grans d’Europa. Guanyar a nobles t’ennobleix. En aquestes ocasions, no només hi ha títols en joc, sinó alguna cosa més. Coses que t’atorguen reconeixement internacional i et fan gran. A mi, personalment, veure un dels màxims rivals perdent les formes, no m’agrada. No és bo per l’esport, ni pel futbol ni pels milions de persones que ho miren; amb especial atenció als infants. El Barça, si bé necessita guanyar, necessita rivals dignes, esportius, cívics i modèlics. Per tant, avui, es cerca equip de futbol a la capital de l’estat veí amb una valors interioritzats. Pel Barça. Pel futbol. Per l’esport en general.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada