divendres, 12 d’agost de 2011

La fauna de Vic

Quan dic fauna, ho dic amb el sentit més literal de la paraula; no em refereixo a alguns tipus d’animals que caminen lliurement pel municipi. I és que en qüestió d’uns dies, la guàrdia urbana de Vic ha hagut de capturar un parell de serps a dos pisos diferents. No ha transcendit (mai hagués cregut que em vindria aquesta bonica paraula tot escrivint) l’espècie d’ambdues; tot i que asseguren que en cap cas eren verinoses.

A Vic ja hi tenim coloms, granotes, rates, ratolins, polles d’aigua...”Oh! Benvinguts, passeu, passeu. de les tristors en farem fum. A casa meva és casa vostra, si és que hi ha casa d’algú.”

I, realment, fins a data d’avui no recordo que hi hagi hagut notícies d’aquesta índole. Serps. Tot n’hem vist en terraris i d’altres en medi natural a les rodalies de la capital osonenca. De fet, caminant per la ribera del Mèder, me n’he trobat sovint. Però, què hi fan a la ciutat? Si bé una es va lliurar als agent rurals, l’altra l’han alliberat en un medi més adient. Vull dir que, en principi, no són aquelles serps que la gent té com a animals de companyia i se’ls hi escapa; allò que hem vist alguna vegada en algun telenotícies. És que no troben menjar fora del paisatge urbà? Això sí que fóra un problema.

Tanmateix, les serps s’afegeixen a la fauna que hi ha a dins de Vic. Caminant per la passarel·la de la ribera del riu que travessa Vic, també hi podem veure -tot i que és molt tímid- un llangardaix força gros. Us adjunto la fotografia. I com hi deu haver anat a parar aquest llangardaix? Està sol? No ho sé.



I quant als ànecs? Què me’n dieu dels ànecs? Quan n’hi havia dos feien una gràcia... Però ara! que n’hi deu haver centenars! No crec pas que sigui bo. I veus la gent -que sembla que no n’hagin vist mai- embadalits a diversos ponts i trams del riu, mirant què fan i deixen de fer; tirant-los el dinar, sopar o entreàpats; tant li fa. No sé si d’aquí a un temps hauran de prendre algun tipus de mesura com van fer amb els coloms. Sí, els coloms del Parc Balmes. Aquells que a tothom els molestava i els feia fàstic; aquells que quan plovia se sentia que hi eren. Però amb els ànecs la cosa canvia; d’alguna manera, són simpàtics.

Haurem de veure què més és capaç de donar-nos la mare natura. La diversitat, sempre és benvinguda. No sé que se n’ha fet dels visions americans però, visions, serps, llangardaixos, ànecs, tortugues... “Oh! Benvinguts, passeu, passeu. Ara ja no hi falta ningú, o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu...”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada