dissabte, 13 d’agost de 2011

Segones parts i records

Diuen que les segones parts no són mai bones. Això és molt genèric i sé d’algunes segones parts que han funcionat i funcionen en perfecte harmonia. Però per alguna cosa devia sorgir aquesta dita, no?

És en aquest sentit que, tot i que m’agrada molt Sopa de Cabra, no m’agrada que ara tornin a fer concerts arreu del país (no sé si també aniran més enllà com darrerament està passant amb altres grups catalans). I ho dic essent molt egoista, ja ho sé, però és el que penso i sento. No em desagraden per un hipotètic fracàs, sinó per tot el que la meva generació associem a Sopa de Cabra.

Anem a pams. En primer lloc, el retorn del grandíssim grup no assegura que sigui un èxit. Tots pensem que veurem (tinc entrada per un dels concerts del Sant Jordi) els Sopa de Cabra dels any 90 i, òbviament, no seran els mateixos. Desconec com seran els concerts; si els aguantaran, si seran elèctrics o seran més aviat acústics. En tot cas i, ara que hi penso, crec que molts de la meva edat preferiríem gaudir-los, per exemple, al Palau i ben asseguts. Però no em vull desviar del tema. I si no ho fan bé? La pregunta queda a l’aire. Dit amb plata, cau el mite. I no em negareu que seria una llàstima.

Per altra banda, Sopa de Cabra i tantes altres coses, els associem a unes emocions, records... Què fem amb ells? Són nostres. No tinc ganes de canviar o de deixar d’associar aquests records. Jo vaig estar al primer darrer concert a la Sala Razzmatazz (8 de novembre de 2001) amb una edat, amb un entorn, amb unes relacions socials, amb un temps... en definitiva amb un Carles diferent.

És per això que no m’agrada que tornin. Per preservar i protegir els meus records. És una caixa, si bé no diria que tancada, sí que oberta però fixada en una fotografia. I tornar-los a veure, podria fer que la fotografia canviés. I això no crec que fos bo per tot el que hi ha associat. Noto que no m’explico prou bé, però no sé com escriure-ho. Els sentiments se senten i es comparteixen, però costa molt escriure’ls. Si, a més, dic que tinc entrada per veure’ls i que no m’agrada que tornin... La cosa encara costa més de creure.

I, tot això, esperant i desitjant que la jugada surti bé. Dit d’altres maneres, no m’agradaria tenir un record de Sopa de Cabra com tinc de la segona etapa d’Stoitxkov al Barça, com de la segona etapa de Micheal Jordan, o fins i tot de Lance Armstrong. Me’n podrien venir més al cap però tampoc val la pena. Penso que s’ha de saber plegar (això ja és prou difícil) i fer-ho quan ets el millor i ets al capdavant. Un bon exemple en podria ser en Miquel Calçada. I, per això, bona part de la gent en guardem un bon record. Els Sopa de Cabra formen part d’aquell grup del rock català i, és allí on la història els guarda un lloc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada