dilluns, 22 d’agost de 2011

Tots els camins van a Roma

D’altres vegades ja he escrit que m’agrada anar a passejar per l’entorn de Vic. Si bé alguna vegada he estat dur amb aquest entorn (veure aquí i aquí), també crec que és just escriure’n coses positives.

Aquest és el cas dels camins i recorreguts que hi ha a la ribera del riu Gurri; aproximadament, entre la carretera que va cap a Calldetenes i la que va cap a Roda; també cap a l’altra banda de la carretera de Calldetenes i que s’aproxima més cap a Santa Eugènia de Berga. Ben cuidat, agradable, tens contacte amb la natura... de veritat que no sembla que estiguis a pocs minuts del centre de Vic perquè l’entorn és fantàstic. L’aigua baixa més o menys neta, hi trobem animalons de tota mena; també hi trobem rètols indicatius de la vegetació que hi ha (val a dir que a vegades davant de l’espècie en concret i d’altres vegades a uns quants metres; no acabo d’entendre el motiu, car deu costar el mateix posar-ho al davant de l’arbre (per exemple) que a un parell o tres de metres).

Vaja, sincerament, un encert. També hi trobem zones per asseure’s i descansar, bancs, ombres... Sempre que hi vaig hi trobo gent caminant, amb bicicleta, passejant el/s gos/sos... Però, com quasi sempre, falla alguna cosa. I aquesta no és cap altra que la senyalització.

Crec que alguna vegada ja vaig escriure sobre els circuits per fer running que té Vic; impossible seguir-los a través de les seves fites si no et coneixes els camins. I, si te’ls coneixes, ja no et fan falta les fites! Per altra banda, tenim aquests altres recorreguts de l’anella verda o camins de Sant Jaume o d’altres. Molt difícil intentar-los seguir. La majoria coneixerà l’expressió “tots els camins van a Roma”. Sí, és clar, però, i si no vull anar a Roma sinó que només vull anar fins l’Esquirol (Santa Maria de Corcó) o La font dels frares? Doncs res! Sóc incapaç. I ho he provat diverses vegades.

L’altre dia, aquesta vegada amb bicicleta, vaig intentar arribar fins a l’Esquirol. Al pont -realment bonic i us recomano que hi aneu - del Bruguer (gòtic) hi ha un rètol que indica que ho tenim a 16 quilòmetres. Com diria el president Pujol: “vamos allá”. Després de recular diverses vegades, topar-me amb un parell de ponts tallats per les obres de l’eix i cap rètol indicatiu de si es podia passar per alguna altra banda i, finalment, anar a parar al polígon industrial, vaig desistir. Però aleshores vaig pensar que provar fortuna i apropar-me a La font dels frares. Després de resseguir les indicacions, el bonic riu i calma, el camí et du a una resclosa on indica que la font es troba pujant per un camí a mà esquerra. Aquell fou la darrera indicació que hi vaig trobar. Llavors, bifurcacions de camins que no saps on et porten. Total, també vaig desistir.

Realment, és molt d’agrair que hi hagi la iniciativa de fer aquestes rutes i camins; és d’agrair que els mantinguin en bon estat per tal que la gent gaudim de l’entorn de Vic i de la natura que el rodeja. Però, si em permeteu la crítica, fem-ho bé. I ho dic pensant en gent que, amb i il·lusió i la certesa que està tot ben indicat, s’aventura a fer aquestes rutes, s’acaba perdent i no tornant-t’hi més. I és un pena perquè l’entorn s’ho val.

Per part meva, intentaré seguir investigant. La font dels frares s’ha convertit en una cosa personal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada