dissabte, 10 de setembre de 2011

La redacció després de vacances

Segons els calendari escolar 2011-12, l’inici de les classes al segon cicle de l’educació infantil, dels ensenyaments obligatoris i postobligatoris, comencen el proper dilluns dia 12. Si no vaig errat, és el que els de la meva generació coneixem popularment amb l’EGB: No és tècnicament el mateix ni avarca les mateixes edats però, és com ho coneixem nosaltres.

Recordo quan anava a l’escola... Deixeu-me fer un incís que l’escola on havia anat, segons, m’havien dit, havia sigut Ajuntament, presó i escola; també hi vivia un guàrdia civil. Si em permeteu la broma, no sé quin n’és l’ordre ni què era quan vaig deixar d’anar-hi...
Com anava dient, quan anava a l’escola, part del primer dia el dedicàvem a poques coses:
  • Retrobar-nos (sovint el fet de ser de poble comportava que tampoc ens havíem deixat de veure massa...)
  • Informació de l’horari i noves activitats extraescolars.
  • Presentació de, cas que n’hi hagués, nous professors i nous alumnes; era un fet poc habitual.
  • La redacció de l’estiu.
Aquest darrer és un punt clau.

Us imagineu que, ara, després de les vacances de la feina, ens fessin fer una redacció? Si algú s’anima, la redacció serà benvinguda.

Particularment, aquestes vacances, no he fet massa res. Que és poc i és molt. He descansat. He vist diversos clàssics del cine (Allò que el vent s’endugué i The Grandfather I), com també no clàssics del cine (Boried, The Tree, Hereafter, Elisa K, Pa negre...). També he aprofitat per veure l’homòleg de Catalunya des de l’aire, però d’EuskalHerria: La mirada mágica. Com us podeu imaginar, només he vist els capítols que m’interessaven més; bàsicament els que fan referència a Bizkaia, Guipuzkoa i Iparralde. Tots els capítols els podeu veure en streaming a través de la web de Ietb. Euskalherria és un país màgic i encantador. Hi he anat diverses vegades i m’encanta tornar-hi.

Aquestes vacances, també m’ha permès retrobar un dels jocs amb el que m’havia gastat més monedes de 25 pessetes al Flapper 2000: l’Snow Bros. Amb l’avantatge que, ara, l’he trobat online i em poden “matar” tantes vegades com vulguin que per tornar a jugar no calen les monedes. De totes maneres, en ser el mateix joc, continua dient el clàssic “insert coin”.

Finalment, la darrera setmana vàrem poder fer una escapada cap a RocaBruna i Beget. Dos petits grans pobles; us els recomano. Si em sobressin els diners potser hi compraria una caseta. Pau, tranquil·litat, bons aliments, desconnexió... Ideal des del meu punt de vista. Curiositat? M’hi vaig trobar un osonenc! Vagis on vagis del món, sempre hi ha catalans i gent de la plana de Vic. No us passa?

L’endemà, teníem unes propostes que sempre es posen bé. Unes partides del Trivial amb els amics mentre gaudíem d’un (o més) bon gintònic/s. Resultat: 1 punt per les dones, 1 pels homes. Nosaltres seguim les regles del joc amb un afegitó: els comodins. Com si de Quién quiere ser millonario? es tractés, disposem de tres comodins: 2 trucades + 1 consulta a Internet amb l’smartphone o Ipad.

I després de tot, cap a la feina. Content de tenir-ne i tornar-hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada