dissabte, 22 d’octubre de 2011

Organitzem-nos (2)


Avui, segona part d’organitzem-nos (aquí teniu la primera). El tema d’avui, bé que mereixia un menció especial perquè és un altre món dins de la mateixa organització. Són les comissions/seccions locals/regionals. Se li pot dir de tantes maneres com es vulgui però en el fons és el mateix: la representació de l’organització en l’àmbit geogràficament local. Podria ser a nivell de província, comarca, municipi o fins i tot districte o barri.

Com deia en l’anterior entrada referent a l’organització, en aquest cas també cal un organigrama per tal que tot associat sàpiga on i a qui dirigir-se en cada àmbit local. No hi hauria d’haver cap impediment per tal que algú pogués posar-se en contacte amb algú per algun motiu; encara que sigui per felicitar una feina ben realitzada; sovint la gent tendim a criticar però, de vegades i és molt d’agrair, la gent també fa valoracions positives i té ganes de compartir-ho. També com deia abans, tota la comunicació interna que es pugui. Fer partícips a les persones que fan ser grans a l’organització i que sense elles nos seria res, de tot allò que pugui ser o hagi de ser públic algun dia. Avançar-se a la jugada. De ben segur que, a més de valorar-ho positivament, permet mantenir el contacte amb els associats. Es dóna la sensació que l’organització és viva i va fent coses. A tall de contraexemple, si només enviem un mail a l’any dient que s’ha apujat la quota d’associat... Quina poca gràcia, oi?

L’estructura també és delicat i li cal una cura especial. Tota organització, ha de disposar de presidència, tresoreria i secretaria. Tan a nivell nacional, com local. Cal nodrir-se d’aquestes àrees a nivell local. La presidència, seria la màxima representació de l’organització en l’àmbit que toca. La secretaria -persona molt important- seria la responsable, entre altres coses, de redactar les ordres del dia, les actes de les reunions, enviar els correus pertinents al associats... Si volem un país excel·lent, cal promoure l’excel·lència a partir de nosaltres mateixos. El ser pocs en una reunió no és motiu per no redactar una acte; el convocar una reunió amb un únic punt ordre del dia, no és motiu per no realitzar una bona ordre del dia. Només d’aqueta manera, s’agafarà l’hàbit de fer-ho sempre i, d’aquesta manera, fer-ho bé. El tema de les ordre i actes és només un exemple. El que vull dir és que, per insignificant que sembli una cosa, si d’inici la fem bé, agafem l’hàbit de fer-li sempre. Com a contraexemple, és allò que un fumador que ha deixat de fumar -temporalment-, un dia encén una cigarreta i diu “és només una”; possiblement, és l’inici de tornar agafar l’hàbit -mal hàbit- del tabac. De la mateixa manera, doncs, si de seguida aprenem a fer totes les coses bé, per insignificants que semblin, de ben segur que prendrem el camí a l’excel·lència.

Una altra cosa que dóna vida i fa créixer una organització, són els actes o esdeveniment que puguin dur a terme. Caldria una persona responsable de tot el que es cou dins l’àmbit geogràfic. A totes aquelles fires, mercats o d’altres coses que es fessin, fora interessant ser-hi presents. Que la gent trobés l’organització fins a la sopa, com es diu popularment. Intentant no perdre l’oportunitat d’acostar-nos a cap sector ni públic. L’organització s’hauria de fer conèixer en diversos àmbits i intentar contactar amb el màxim de gent possible. Un altra excusa per anar a tots aquests llocs, és per fer arribar el missatge propi al màxim de gent possible, captar nous socis...

D’alguna d’aquestes trobades, en podria sortir un contacte que posteriorment es convertís en una espècies de subcoordinador municipal. Amb l’afany de crear xarxa, nous contacte i nous associats, caldria tenir presència a tots els ens possibles dins l’àmbit geogràfic corresponent amb, si cal, mínima infraestructura per poder funcionar. Només la gent d’un mateix poble, per exemple, coneix la realitat del mateix i de la seva gent. Això és especialment important si parlem per exemple, d’àmbits més o menys grans com podria ser la comarca d’Osona. El president no pot conèixer la realitat de …no ho sé, Orís per exemple. Si s’aconseguís aquesta figura, a més de pagar la seva quota corresponent, podria sentir-se més realitzat i partícip tot treballant al seu poble per la mateixa organització. En definitiva, doncs, intentar aconseguir aquesta persona, nodrir-lo del que li pugui fer falta per tal que tingui marge de maniobra al seu poble. Organitzar actes, taules rodones, informar-se dels problemes puntuals del municipi i intentar fer-los veure que amb els valors de l’associació, molts d’aquesta problemes es podrien resoldre.

La setmana que ve, més. Ja ho sabeu, només són idees que poden fer rumiar a algú i posar-ne al descobert d’altres de molt millors.

2 comentaris:

  1. Carles,

    Totalment d'acord, però com molt bé saps es comença sent una bona colla treballant i s'acaba amb 2 o 3 (i encara gràcies) treballant com el primer dia. I això cansa...
    Jo et parlo des de l'experiència d'una comissió de jovent, però acaba passant a totes les agrupacions, comissions,...

    Es comença amb il.lusió, ganes, esforç, sacrifici, innovació, participació...però costa mantenir aquest ritme. Potser el canvi de rols, si més no el de secretari/a i tresorer/a, hauria de ser més sovint.

    De totes maneres, el què dius estaria molt bé que fos així!!

    Endavant amb les entrades!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Imma.

    Farem el que podem però, com apuntava en la primera entrega, tot és més senzill si, almenys, hi ha feedback dels que acompanyen en la travessia. Vull dir que, en qualsevol grup, tothom té o hauria de tenir el seu rol. No tothom ha d'aportar treball: m'hi ha que aporten motivació, ànims, voluntat... també és important.

    ResponElimina