dimecres, 2 de novembre de 2011

Què els diràs als teus fills?

Sovint penso en el futur i si mai arribo a tenir fills. Això em porta a pensar en el fet que alguns dels meus amics ja disposen de descendència i en el que els hi podran dir d’aquí a uns anys. Alguns ja haureu endevinat per on van els trets. Aquells que ja sou pares o esteu a punt de ser-ne, imagineu-vos, tal com van les coses, el futur dels vostres fills. Si el visualitzeu com el visualitzo jo (força negre si on podem créixer com a estat), què respondreu als vostres fills el dia que us demanin: “què vas fer per mi i pel meu país”?

Imagineu-vos aquesta situació i la resposta. Amb totes les retallades en sanitat i en ensenyament, quan al vostre fill li falti quelcom o, en el món globalitzat que vivim i viurem no pugui competir amb els millors professionals del futur i no tingui un futur pròsper o feina, què li direu? “No fill, nosaltres fa vint anys que tenim el dret a decidir, però ara no toca”.

És per això que hi reflexiono i tinc ganes de respondre’m aquesta pregunta. Repassant la feina feta, puc dir orgullosament que, des de Reagrupament Osona, vàrem realitzar 24 presentacions per Osona. La comarca té 51 municipis i no vàrem poder anar a tots però, alhora de confeccionar el calendari, vaig creure convenient donar prioritat als municipis amb més nombre d’habitants. De les 24 presentacions, en 18 vaig ser ponent; tot un orgull poder explicar el projecte de l’associació arreu del territori. També vaig promoure un cicle de xerrades i vàrem poder portar a Vic Heribert Barrera, Toni Strubell, Salvador Cardús, Xavier Roig, Salvador Garcia i Adrià Delgado. Una experiència del tot enriquidora. També vaig participar en altres actes que vàrem fer esporàdics, com paradetes informatives al mercat o la inauguració del local electoral.

Una de les coses que em feia més gràcia era el poder escriure articles a la premsa. Reagrupament Osona, fins a les eleccions del 2010, en va escriure 24; 18 dels quals jo, i vàrem poder publicar a mitjans com osonacomarca, El 9 nou, osona.com, elter.net, somnoticia.cat i al Diari de Vic. Vàrem disposar de presència en diversos mitjans.

Del que a vegades queda sorpresa la gent quan ho comento, és que vaig dedicar la major part de les vacances del 2010 a Reagrupament. En primer lloc, per poder obrir el local en condicions en ple estiu; en segon lloc, els quinze dies de la campanya electoral. Vaig anar de 56è a les llistes de les eleccions; cosa que em va permetre escapolir-me de la suplència d’una mesa!

I total per què? La gent parlava de fracàs, però jo no ho veig així. Què hi ha més bonic, quant a país i política, que haver contribuït a l’emancipació nacional del teu país? Per mi, res més. Cert, no vàrem entrar al Parlament però, res del que està passant actualment i del que va passar just abans de les eleccions del 2010 tindria explicació sense l’aparició de Reagrupament. Això ho sap tothom. La batalla ideològica la vàrem guanyar. En conjunt, Reagrupament va fer més de 1000 actes explicant a la gent el nostres objectius i fent-los prendre consciència. Fracàs? No, en absolut.

Si mai tinc fills i em demanen què vaig fer pel meu país i per a ell, la resposta tampoc serà aquesta. La intenció de l’entrada no és dir que vaig fer molta feina i desmerèixer la resta; perquè molta gent va treballar tant i més però, aquesta fou la feina feta fins les eleccions del 2010. També us hagi de dir que no és ni serà tota. Malgrat la feina feta, en queda molta per fer si algun dia volem volar lliures. I cal seguir insistint amb el tema.

Desconec si mai tindré fills; desconec com serà el futur i, cas que tingui un fill, si em farà aquesta pregunta. El que sí tinc clar, és que no em podrà acusar de no haver fet res per a ell i el país. I això ja ho compensa tot i, en cap cas, es pot titllar de fracàs. Si mai visc aquesta escena, li diré que vaig fer tot el que creia oportú i el que vaig poder però, que malgrat la feina d’uns milers, el país necessita que la majoria de la societat segueixi. I si em pregunta per què tot això per Reagrupament i no per altres? Perquè creia que era la millor eina per empunyar i tirar endavant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada